♫  Escolta la BSO d’aquest article

L’art de viure està directament relacionat amb la coherència　entre　ment-emoció-acció.　És necessari que les tres parts estiguin totalment equilibrades i vagin en la mateixa direcció. Una manera d’adonar-nos que hi ha incoherència entre aquests nivells, és quan tenim sensació de malestar, ens sentim mediocres, grisos, desaprofitats, ens agrada més la vida dels altres, no ens valorem ni valorem el que tenim. A part, com que no ens agradem, ens jutgem, i per simpatia, també jutgem als altres, i això encara dificulta més tot plegat.

En un primer moment, pot aparèixer la resistència a acceptar que hi ha quelcom dins nostre que es queixa, que no ens agrada, potser perquè comencem a intuir que escoltar-ho pot suposar canvis, i els canvis, acostumen a fer mandra (àrea de confort). Però si seguim sense fer-hi massa cas, el malestar continua i cada cop es fa més present, ens convertim en personatges, ja que ens estem allunyant de la nostra essència.

Tenim diferents camins, podem resignar-nos/conformar-nos i aprendre a caminar amb una pedra a la sabata o podem atrevir-nos a fer un viatge cap a l’interior per descobrir què és el que no encaixa.

Si decidim resignar-nos, farem que ment i acció (o no acció) silenciïn l’emoció que reclama atenció, acceptem que no serem del tot feliços, escollim, per tant, l’opció de sobreviure (passar de puntetes per la vida). Al atrofiar les emocions no sentim la tristesa o el dolor,… però tampoc sentim a fons l’alegria o la il·lusió, ja que tenen la mateixa porta d’entrada i si la tanquem la tanquem per a tot.

Si ens atrevim a escoltar-nos i acceptar el que sentim, sense jutjar-ho, hem de ser conscients que segurament suposarà fer canvis/transformacions importants (més importants com més temps fa que no escoltem les nostres emocions). Caldrà aprendre a no tenir por a sentir, és important viure les emocions a fons i adonar-nos que totes formen part de nosaltres, que unes no poden viure sense les altres i que totes són necessàries pel nostre creixement, “aquello que se ha sentido, es aquello que se ha vivido” (Fernando Pessoa). Si no es realitzen accions, seria com decidir-se a fer un viatge pel mar però sense trobar mai el moment de deslligar les cordes del port. Cal fer-nos amics de la por ja que ens allunyem del territori conegut. I malgrat no sabrem què ens trobarem al llarg de la travessia és important tenir un rumb/una direcció i permetre’ns que ens passin aventures que ara mateix ni ens imaginem, justament, perquè hem deixat de “controlar” la nostra vida i hem començat a viure.

Quan emoció-ment-acció van a la una, ja no depenem tant del que passi a l’entorn per estar bé o malament, nosaltres conscientment fem la tria de quina és la nostra actitud davant un fet, portem el timó del nostre vaixell i malgrat puguin haver tempestes, quan torna la calma seguim mantenint la direcció, és molt més difícil perdre’s, però quan ens perdem, trobem el nord més fàcilment que abans, perquè la brúixola ara està dins nostre.

L’art de viure és fer-se conscient de la vida i començar a viure-la de dins cap enfora. Començar a assumir les regnes, prendre decisions i crear. Estimar la vida, a un mateix, als altres i al món. Quan comencem a viure amb art, ens sentim autèntics, valents, sentim les emocions, ens agradem i acceptem la nostra vida, valorem el que tenim, construïm nous paisatges i aprenem a gaudir-los, vivim en el present, assumim la incertesa i caminem. Les passes endavant, mai poden ser dolentes.

.

.

Un article d’Anna Soriano,
psicòloga i codirectora d’El despertador,
formadora en ecologia emocional, gestió del canvi
i desenvolupament competencial

……………………………………………………………………………..

També et poden interessar les següents propostes:

. Història d’una dona qualsevol en el seu procés de descoberta
. La trencadissa
. Cartes a la felicitat. Epistolari incomplet
. Totes sou dins meu
. Canviar de test
. Apostar per mi; el primer pas de les mil milles
. Per començar… escollir parella
. Vidas inventadas
. Maratones: … 2016, 2017, 2018, 2019…
. La condemna de la motxilla (per Jordi Esqué)
. Coaching: una manera de vivir los cambios (por Mauro Cavaller y Jordi Muñoz)

Activitats relacionades:
. Coaching en grupo: el camino apasionante de la vida
. Kit de gestió emocional en temps de canvi
. El coaching laboral per a dones ha acompanyat 700 participants al llarg de l’any. Entrevista d’Elisabet Alguacil a les responsables del servei.

Altres continguts relacionats:

 Podcast:

Descobreix algunes de les claus per viure millor a través dels testimonis de Núria Chiva, Sento De Cecilio, Maria Grazia Tremolizzo, Baldi Figueras i Anna Soriano:

Ir a descargar

.
Una conversación sobre las emociones con Anna Soriano,
psicóloga y experta en Ecología Emocional,
y Jordi Muñoz, coach y musicoterapeuta (vídeo).

.

Descobrim algunes claus que ens poden ajudar a anar més enllà i traspassar els nostres límits a través dels testimonis d’Alfonso Gálvez, autor del llibre ‘La puerta está abierta. Un viaje al inconsciente’, Queralt Prats, creadora del projecte Artransforma, Bernat Soriano, especialista en radiofarmàcia jubilat, l’educadora social i viatgera Ester Rodríguez, i el músic i compositor Jorge da Rocha.

Ir a descargar