Articles

Història d’una dona qualsevol en el seu procés de descoberta (per Anna Soriano)

1743712_10152727030349717_7216781738460814561_n♫  Escolta la BSO d’aquest article

Quan va néixer el meu fill, vaig tenir molt clar que li volia transmetre uns valors a la vida: valentia, fidelitat a un mateix, amor i llibertat. També em vaig adonar que per poder transmetre aquests valors era imprescindible que jo els estigués posant en pràctica en la meva. No tenia cap sentit dir-li al meu fill que fos valent, si jo no m’atrevia a afrontar els meus propis reptes. Els valors es transmeten en fets i no en paraules.

Quan temps feia que m’havia allunyat de mi? Qui era jo sense els meus rols a la vida? Quina era la meva essència? Quan temps feia que vivia des de la por? Massa temps…  Em vaig adonar que tenia molta feina amb mi mateixa, que era necessari fer un viatge cap a dins per revisar qui era, què volia, què calia deixar anar i recrear. El naixement del meu fill em va donar la força per fer-ho, ho volia fer per ell i ho volia fer per mi. M’ho devia. Necessitava trobar la meva essència femenina, connectar amb l’energia que intuïa latent dins meu. Començava el meu propi viatge…

“Per néixer, primer cal morir”. Àlex Rovira

Els viatges interiors suposen molts canvis i fan respecte. Suposen acomiadar-se d’una part d’una mateixa i d’alguns companys de viatge, d’una manera de fer i ser que han format part de nosaltres durant molts anys i que ja no ens serveix. Però el compromís i la certesa que el camí només era cap a dins i que era prioritari i urgent fer-lo, em van fer endinsar-me en la foscor, mirar els meus propis dracs cara a cara i buscar la manera d’ensinistrar-los. És un camí solitari, un camí dur, en alguns moments esgotador… però si som prou valents/es per caminar a palpentes malgrat no veure res, alguna cosa ens sosté, apareix certa màgia. A mesura que avançava en la foscor i anava conquerint-me a mi mateixa, la meva mirada s’anava convertint en més autèntica, la llum no venia de fora, sortia de dins meu, estava començant a connectar amb una gran força interna, estava tornant a casa.

“Atraviesa la noche oscura y llegarás a un maravilloso amanecer. Solo en el seno de la noche oscura puede desarrollarse el sol; la mañana llega únicamente atravesando la noche.” Osho.

Amb aquest viatge estic aprenent a gestionar les emocions, a no tenir por a sentir, a anar-me traient capes com una ceba, a anar desfent el personatge creat per estar tants anys lluny de mi mateixa. Aprenc a viure en el present i començar a veure cada moment com a únic. Aprenc a meravellar-me pel so del mar i la natura, sentir les abraçades molt a dins, obrir el cor i expressar l’amor sense preocupar-me de com pot ser rebut. Aprenc a acceptar la vida tal i com és i assaborir-la, a adonar-me que la realitat és el que es vol construir, que no hi ha coses bones ni dolentes, correctes ni incorrectes, aquestes paraules ja no existeixen en el nou vocabulari i que totes les creences són qüestionables. Aprenc a acceptar que la vida és llum i foscor i que cal aprendre a fluir entre aquests dos estats per seguir creixent. Aprenc a fer-me amiga de la por, la por que tan limita, la por que no permet assaborir les noves experiències. Aprenc a confiar en mi mateixa i en la vida, a no tenir pressa i a deixar anar.

En definitiva, m’he fet amiga íntima de mi mateixa, a sentir-me protagonista de la meva pròpia vida acceptant els meus encerts i els meus errors… Estimant-me des d’aquí, m’obro al meu entorn.

Agafo la mà del meu fill i el convido que m’acompanyi a viure des de la valentia, la fidelitat a mi mateixa, l’amor i la llibertat, des de la coherència entre el que som i el que volem ser… des de casa.


Continguts relacionats:

icona-llapisTambé et poden interessar les següents propostes:

Història d’una dona qualsevol en el seu procés de descoberta
Totes sou dins meu
Canviar de test
. Cartes a la felicitat. Epistolari incomplet
Apostar per mi; el primer pas de les mil milles
Per començar… escollir parella
Vidas inventadas
Maratones: … 2014, 2015, 2016, 2017
La condemna de la motxilla (per Jordi Esqué)
Coaching: una manera de vivir los cambios (por Mauro Cavaller y Jordi Muñoz)

Activitats relacionades:
Coaching en grupo: el camino apasionante de la vida
Kit de gestió emocional en temps de canvi
El coaching laboral per a dones ha acompanyat 700 participants al llarg de l’any. Entrevista d’Elisabet Alguacil a les responsables del servei.

.
Una conversación sobre las emociones con Anna Soriano,
psicóloga y experta en Ecología Emocional,
y Jordi Muñoz, coach y musicoterapeuta (vídeo).

 


butlleti_el despertador2Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.

5 replies »

  1. Anna, m’he sentit explicada en aquest recorregut,en aquest relat en primera persona que demostra que, a més a més de valenta, ets prou generosa com per a compartir-ho i que sigui útil als altres. Bon camí!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *