CAST

Totes i tots hem anat i anem viatjant al llarg dels anys amb una pregunta que ens ha acompanyat i ens segueix acompanyant d’una manera o altra…

En ocasions teníem resposta, en d’altres no. En funció d’això ens ha agradat o agrada que ens la facin o, tot el contrari, maleïm la pregunta.

Precisament ara, en aquest moment de canvi d’etapa, d’espai, de rutines, etc., és important que ens la fem i que ens donem l’oportunitat de reflexionar-hi i respondre-la plegats…  I tu, què vols ser de gran?

“Quan ens preguntem o ens pregunten ‘què vols ser de gran?’ 
acostumem a confondre el que som pel que fem a la resposta

Quines respostes tenim? I de què parlem en aquestes respostes: de coses que som o de coses que farem o volem fer? És força habitual confondre el ser pel fer.

L’objectiu quin és realment? Ser feliços i realitzar-nos, oi? I quantes coses podem fer i podem tenir per ajudar-nos en aquest camí? Quantes ja les estem vivint ara mateix? Moltes, i al mateix temps són només un mitjà. A nivell personal, pràctic, vocacional, formatiu, d’inquietuds, relacional, familiar, hobbies, etc.

Us proposo que, quan ens preguntin o preguntem, ens atrevim a donar diverses respostes, ens atrevim a parlar sense por de qui som i del que ens agrada, sense cap obligació de que sigui una sentència, amb el permís per explorar i seguir-nos explorant cada dia. Amb el permís de viatjar per la pregunta i no haver de trobar la resposta correcta. Perquè no existeix i fins i tot perquè encara no la coneixem. Les respostes correctes no es diuen, es viuen i es teixeixen en funció de quant ressonen en nosaltres, de quant ens les estimem i estem disposats/des al que calgui perquè aquell somni sigui una realitat.

Perquè ens entenguem, jo mateix em dedico a una cosa que no sabia ni que existia quan estava en el moment d’acabar els estudis. Però, en canvi, sí sabia que m’agradava conversar, conèixer les persones, ajudar els altres, reflexionar, la música, escriure, que ningú em digués com havia de viure, sentir la sensació de llibertat, no fer només una cosa…

Ara sóc coach, musicoterapeuta, recreador personal (nom de professió que m’he inventat) i lidero una iniciativa (El despertador), quan mai m’havia proposat, ni pensat, muntar cap empresa ni liderar-la. I he fet un munt de coses abans relacionades amb el que m’apassiona que m’han anat portant fins aquí.

Per tant el problema no està en la pregunta, sinó en com ens preguntem. És important que ens donem el permís per recórrer-la sense l’exigència, la pressió o la necessitat imperiosa de resoldre la vida. Vivim en un món veloç i exigent que ens interpel·la constantment, amb la necessitat d’haver de donar respostes satisfactòries per al nostre entorn, per les expectatives que tenen de nosaltres (família, parella, societat, etc). Què és el que fa que gent aparentment amb molt d’èxit visqui en la insatisfacció permanent?

“L’escala de l’èxit és personal i intransferible. 
Qui defineix els objectius i les passes per caminar-hi 
només ens pertany a nosaltres decidir-ho

Stephen Covey (al seu llibre ‘Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva’) diu que molts cops caminem cada esglaó de l’escala de l’èxit sense preguntar-nos a quina paret està recolzada aquesta escala. Estem escalant els nostres objectius o els dels altres? Què vol dir l’èxit per a cadascú de nosaltres? Segur que trobem una resposta diferent per a cadascú. L’escala de l’èxit és personal i intransferible. Qui defineix els objectius i les passes per caminar-hi només ens pertany a nosaltres decidir-ho. Cadascú viu la seva vida perquè només depèn d’un/a aixecar-se o no al matí (els/les que ens envolten i aconsellen no ho poden fer per nosaltres).

Per tant, cadascú té la seva pròpia fórmula màgica, que només pot descobrir amb el permís per preguntar-nos. Et proposo que ara i aquí et permetis posar en ON el radar i començar a anotar en una llista totes les possibles respostes. Que gaudeixis de preguntar-te i d’escriure sense analitzar, només deixant-te anar.

I si un dels obstacles és la sensació de tenir un problema perquè t’agraden massa coses, et preguntaría: de veritat és un problema? No seria realment un problema que només t’agradés una de sola? I si aquesta una no l’aconsegueixes? Seràs feliç? Quan t’agraden moltes coses tens moltes més possibilitats per poder ser feliç. Només et proposo que facis un rànking, el que faries avui a aquesta hora, demà pot canviar… Com veuràs totes les coses que t’agraden (vocacions, coses que estimes) es poden transformar en ocupacions (professionals i personals) que, al contrari de les pre-ocupacions, et realitzen quan ocupes temps i energia en elles.

La vida és canvi i moviment. No podem controlar el que s’esdevé. Hi ha canvis que escollim, altres que ens arriben, altres que ens sorprenen. Fins i tot nosaltres també anem canviant de gustos o d’anhels. No podem decidir sobre tot el que ens passa, però sí podem decidir què fer amb el que passa. En funció de com ho afrontem podem ser i viure millor. De la manera com volem viure la vida és el que ens pot ajudar a ser més o menys feliços i felices. I potser el primer pas per acompanyar-nos a gestionar millor el canvi i poder tenir més pistes és mirar de quina manera ens preguntem.

.

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador i codirector d’El despertador

Et convidem a descobrir alguns dels nostres treballs amb els joves:

• 380 joves han participat del servei de coaching laboral a Barcelona Activa i Punts d’Informació Juvenil al llarg de 2016

• Coopera i suma competències. Treball cooperatiu per afavorir el desenvolupament de competències professionals (Universitat Pompeu Fabra)

• Jornada de voluntariat en clau de mentoria amb joves de Fundació Adsis i treballadors de Telefónica

• Els grups a mida

• Apostar per mi; el primer pas del viatge de les mil milles. Testimoni de Mireia Cebrián, participant del servei de coaching laboral
  .
• Practicant el #netcoaching. Si fas coses passen coses (jornada de ‘Networking en clau de coaching’ de barcelona Activa amb motiu del 1er aniversari del servei de coaching laboral)
  .
• Competències per viure millor, a la Fira d’Ocupació de la Universitat Pompeu Fabra
  .
• El despertador de la meva superheroïna. Crònica del taller sobre marca personal, a la UPF

 Ens preguntem… com puc descobrir la meva vocació? (podcast)
Descobrim algunes claus que ens poden permetre connectar amb la nostra vocació a través dels testimonis i les reflexions de: Natalia Vázquez La tiradora de hilos, Esther Salvachua de la Fundació Ser.Gi, Hannes Brandt de la Fundació Bertelsmann, Carme Roselló de Barcelona Activa, Vanesa Garcia de la Fundació Nous Cims, Joan Canals d’El despertador i Alba Veryser.

 Què volem ser de grans? Com vivim els canvis? Xerrada vivencial a càrrec de Jordi Muñoz, codirector d’El despertador, en l’acte de cloenda i graduació dels alumnes de cicles formatius de l’Institut Ferran Tallada (Barcelona). (vídeo)

 ‘Com afronta un/a jove una primera experiència professional’? Xerrada que va oferir l’Anna Soriano, codirectora d’El despertador, en el marc de les Jornades Joves i Empresa de Barcelona Activa. (vídeo)

.

Una conversación sobre los RETOS con Carles Andrés, coach deportivo y pedagogo sistémico, y Jordi Muñoz, coach y recreador personal.
¿Cuáles son las claves para afrontar una maratón en mi vida? ¿Cómo puede un reto ayudarme a crecer? ¿Y si no lo consigo, qué pasa? (vídeo)

.

* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.