Li escalfa la mà gelada entre les seves. Recolza el cap al coixí i li xiuxiueja els boleros que mai va ballar, mentre espera que se li apagui l’últim alè, per sempre.

Cada dissabte al matí enfilava el caminet que duia al cim del turó, picava la porta de fusta vella de la roulotte i entrava corrents per abraçar l’àvia, que preparava xocolata desfeta per esmorzar. Amb la panxa plena, encendrien els llums dels cavallets i passarien les hores inventant històries i cantant i veient girar el món, des de dins d’una carrossa gegant, assegudes sobre els seients tapissats de roig i fil d’or. De tornada a casa ploraria, sabent-la sola enmig d’una fira abandonada.

Va entrar a la residència per desitjar-li un bon any. Silenci. Quan es va obrir la porta de l’ascensor, la va colpir un crit desesperat d’auxili. La va trobar a terra sense poder moure’s, mig despullada, amb el cos tacat de sang. Va mirar al seu voltant. Ningú. Va prémer el botó d’assistència però no funcionava. Treu-me d’aquí! I va desitjar amb totes les seves forces que morís.

Roser Mora

.

Relat de Roser Mora, participant de l’edició de Sant Jordi i Santa Jordina – abril 2019.
Si vols llegir la resta de relats presentats al concurs clica al següent enllaç.

.

Coneix les anteriors edicions del concurs i les seves temàtiques:

Amb aquesta ja són 6 les edicions del concurs #somriulavida de Sant Jordi. Cada una d’elles ha tingut una temàtica diferent: fotografies, haikus, imatges despertadores, relats amb valors… Et convidem a fer un cop d’ull a les edicions passades: 1r concurs, 2n concurs, 3er concurs, 4t concurs, 5è concurs.