CAST

Aquesta és una pregunta que a mitjans de juny començava a aparèixer en les converses d’amistats i familiars.

L’estiu és aquell moment de l’any on la majoria de persones solem fer uns dies de vacances, on els ritmes laborals acostumen a baixar, on fa calor i anem a la platja o a la piscina, on ve molt de gust sortir al carrer, fer trobades a les terrasses dels bars, gaudir de les festes majors, fer escapades, grans viatges o retrobaments en els pobles d’origen.

L’estiu és llibertat, és alegria, és gent, és aire…

.
Aquest any, quan ens fem aquesta pregunta, apareixen cares d’interrogant i d’escepticisme. Podem començar la frase dient “en principi tinc pensat fer…” i acabar amb un ”a veure què passa”. Ens adonem que no sabem què succeirà malgrat que, potser, ja tenim alguna cosa planejada o fins i tot reservada. Sabem que el guió que tenim pensat no té per què complir-se. O potser, directament, no hem fet plans, perquè la situació ara requereix posar els diners i l’energia a d’altres necessitats més bàsiques.

Ens adonem que sí, que la vida és incerta. Ens ho han dit i ens ho hem dit molts cops; la teoria la sabem, però segurament ara, a banda de saber-ho: ho estem sentint, ho estem vivint, ho estem aprenent, ho estem interioritzant, ho estem acceptant i qui sap si ho estem abraçant. I amb la particularitat de que en aquest escenari hi estem totes i tots a la vegada…

No saber què passarà no és bo, ni dolent… és la vida en estat pur. I ens pot ajudar a aprendre algunes coses interessants… si volem.

• Ens ajuda, per exemple, a regular les expectatives. Com que no sé si al final podré acabar fent el que volia, no m’hi aferro i tampoc diposito totes les meves il·lusions allà.
• Ens ajuda a pensar en plans B i fomentar la creativitat. Si finalment no puc fer allò que desitjo, doncs… pintaré la casa, dibuixaré, llegiré, passejaré…
• Ens ajuda a valorar més el present. Avui sóc aquí, ja veurem on seré demà.
• Ens ajuda a relativitzar. Si no acabem anant allà on volíem… potser hi podrem anar l’any que ve, ja es veurà…
• Ens ajuda a valorar quines coses són més importants.

Que què faré aquest estiu? Aquest estiu vull fer un viatge cap a “casa”, independentment d’on estigui. El viatge interior sí que depèn de mi i m’il·lusiona aquest camí de retrobada.

Bon incert estiu!

.
Un article d’Anna Soriano,
psicòloga, coach i codirectora d’El despertador
i de l’Institut Ecologia Emocional Espanya.
Formadora en ecologia emocional, gestió del canvi
i desenvolupament competencial

També et poden interessar les següents propostes:

. Recursos per gestionar la incertesa
. ¿Cómo me adapto y aprendo de la incertidumbre? Nuestro viaje del héroe/heroína particular
. Cartes a la felicitat. Epistolari incomplet
. El amor en los tiempos del coronavirus
. L’art de viure
. Història d’una dona qualsevol en el seu procés de descoberta
. Totes sou dins meu
. Canviar de test
. Coaching: una manera de vivir los cambios
. Ampliando horizontes
. Respira

.

Ágora despertadora: ¿Cómo me adapto y aprendo de la incertidumbre?, con Anna Soriano psicóloga especializada en Ecología Emocional.

.

* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al nostre butlletí
i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.