♫  Clica aquí i escolta la BSO d’aquest article

Si una planta està en un test massa petit, per moltes possibilitats que tingui de créixer, l’espai en què es troba no li permetrà desenvolupar-se. Les arrels no hi cabran i per molt que es regui, la planta seguirà petita i, segurament, a poc a poc s’anirà pansint. Hi ha dues opcions: quedar-se petita o trasplantar-la de test.

El canvi de test és arriscat, no hi ha una certesa al 100% que pugui arrelar-se, pot quedar malmesa, però si el canvi de test es fa de forma curosa, informant-se de tots els passos a seguir, sense precipitar-se, però sense esperar massa, i amb molt amor, és molt possible que el trasplantament funcioni i la planta pugui créixer i, a més a més, molt ràpid i sense esforços, simplement convertint-se en el que és, una gran planta.

Igual que les plantes, les persones sovint ens hem creat un espai que no ens permet créixer. Tenim la possibilitat i responsabilitat de decidir si volem canviar de test assumint, evidentment, tots els riscos. Nosaltres som responsables del nostre, de la nostra mida de test i de buscar els recursos i les forces perquè els passos endavant siguin constructius i creatius.

Sovint el més difícil és adonar-nos que som nosaltres mateixos que no ens estem permetent ser lliures (qui ens hem col·locat en un test petit). Si ens quedem en el test petit hem de ser conscients que, en el fons, és un tria, que hem renunciat al canvi, acceptar-ho i viure-ho el millor possible, sense projectar el nostre malestar amb conductes i emocions negatives cap a nosaltres i el nostre entorn.

Si decidim canviar de test… és necessari primer començar per un mateix, començar a construir de dins cap enfora (a l’inversa de com ho havíem fet fins ara), preguntar-nos: qui som?, escoltar-nos des de l’estima, sense pressa però sense pausa: com més ens escoltem, més aprendrem a estimar-nos i quan més ens estimem més força tindrem per començar a caminar des de l’amor, cap a nosaltres, els altres i el món.

No és un camí fàcil i pot generar molta por, però com diu l’Àlex Rovira, la por marca el camí, i com diu en Jaume Soler: si una cosa em fa por, la faig. Un cop s’ha decidit assumir el repte de començar a crear, de deixar de destruir i sovint, de destruir per construir, s’entra en una espessa boira, que malgrat hom sap que aquest és el camí, perquè aquest surt del cor, no veu res.

S’ha entrat en la incertesa de la vida, deixant de sobreviure per començar a viure. El guió ha desaparegut, tenim davant un full en blanc per començar a escriure de nou, des de la creativitat i des de l’amor. Hem canviat de test!

.

.

Un article d’Anna Soriano,
psicòloga i codirectora d’El despertador

També et poden interessar els següents continguts:

. Coaching en grup: el camí apassionant de la vida
. Kit de gestió emocional en temps de canvi
. La condemna de la motxilla (per Jordi Esqué)
. Coaching: una manera de vivir los cambios (por Mauro Cavaller y Jordi Muñoz)
. El coaching laboral per a dones ha acompanyat 700 participants al llarg de l’any. Entrevista d’Elisabet Alguacil a les responsables del servei.

Altres continguts relacionats:

Descobrim algunes claus que ens poden ajudar a anar més enllà i traspassar els nostres límits a través dels testimonis d’Alfonso Gálvez, autor del llibre ‘La puerta está abierta. Un viaje al inconsciente’, Queralt Prats, creadora del projecte Artransforma, Bernat Soriano, especialista en radiofarmàcia jubilat, l’educadora social i viatgera Ester Rodríguez, i el músic i compositor Jorge da Rocha.

Ir a descargar