Articles

La condemna de la motxilla (per Jordi Esqué)

la-condemna-de-la-motxilla-2

 CAST

?  Escolta la BSO d’aquest article

M’agrada molt la muntanya i fer llargues passejades, especialment a la tardor, on camines per un mar de colors marrons i sembla que visquis en un d’aquells fons de pantalla que té molta gent al seu ordinador.
Per això, l’altre dia vaig anar a passar un cap de setmana a Andorra, a gaudir de la muntanya… i (confesso) fer una mica de “shopping”.

 

Tinc la mala (o potser bona) costum de fer la motxilla a darrera hora, i aquest cop especialment vaig apurar més del compte, a més de fer-la amb presses. Què va passar? Doncs que vaig agafar la motxilla i vaig començar a posar coses sense treure res, concretament el que hi tenia del meu darrer viatge. I clar, em vaig plantar a Andorra carregant el banyador, la tovallola i les xancletes de platja. Per una mala planificació, per les presses, per no parar un moment, per no mirar vaig haver de carregar pes innecessari.

Sorprenentment, al llarg de les les diferents trajectòries que fem, ens passen coses metafòricament semblants. Quants cops a la nostra vida hem carregat pesos innecessaris per arribar al nostre objectiu? Activitats que no ens aporten res, persones tòxiques, hàbits innecessaris, responsabilitats artificials, entre d’altres.

Si sembla tan clar a l’hora de fer un viatge, per què no apliquem la mateixa metodologia a la vida? No és un viatge també? Descarregar la motxilla és tota una obvietat, però no ho fem. Hem d’aprendre a decidir on volem anar, parar, respirar, mirar què tinc, mirar què em sobra, buidar i omplir la motxilla pel viatge.

la-condemna-de-la-motxilla-1En les sessions de coaching que realitzo m’he trobat diferents situacions que m’han plantejat els clients per buidar la motxilla. Una noia va deixar la seva parella, un noi va deixar d’anar 4 hores diàries al gimnàs, una altra noia va deixar d’anar a dinar a casa per aprofitar millor el temps, molts casos de deixar de fumar i, fins i tot, deixar la feina actual.

I reprenent la meva història a Andorra, hi ha un aspecte que seria bastant absurd a nivell real. Us imagineu que, com porto el banyador, la tovallola i les xancletes de platja a la motxilla, sentís l’obligació de donar-los ús i anar a la platja a Andorra? Ridícul, oi?


Canviem l’”he de” pel “vull”:
nosaltres decidim, no la nostra motxilla


Tot i que també pot ser una oportunitat, com de ben segur que hem fet en el passat, per reinventar el present i el futur: xancletes que ens poden servir per anar a un spa!

Doncs aquesta bajanada en molts casos, en el camí de la vida, ens ho apliquem! Que absurd, oi? En moltes sessions de coaching, en què els clients es troben en recerca de feina i volen treballar aquest tema, pregunto: quina és la feina o l’àmbit que estàs cercant? És una pregunta la resposta de la qual aboca al futur i molts alimenten la resposta en el passat. El cas típic de resposta és: com tinc experiència d’allò i he estudiat això altre he de buscar feina d’allò altre. Enlloc de respondre en clau de futur: vull treballar d’això (el que m’agrada, el que em connecta, el que em motiva, el que em fa ser autèntic)! I a partir d’aquí planificar com omplir la motxilla per allò que vull. En moltes ocasions, en la primera resposta, decidim el nostre futur en base a allò que tenim a la motxilla, enlloc de pensar en treure i posar el que pots necessitar en la nova aventura de la vida.

No ens condemnem pel que portem a la motxilla. Decidim on volem anar i triem el que queda fora i a dins: què ens sobra i què necessitem per assolir els reptes que volem assolir durant el nostre viatge de la vida. Canviem l’”he de” pel “vull”: nosaltres decidim, no la nostra motxilla.

Jordi Esqué

 

Un article de Jordi Esqué,
coach i formador,
responsable de l’àrea de joves d’El despertador,
coach i orientador laboral del servei de coaching laboral que oferim per a joves
als Punts d’Informació de Barcelona, en el marc del programa Barcelona Treball Joves de Barcelona Activa.

 

icona-llapisT’ha agradat aquest article? Explora’n d’altres en aquest apartat!

Continguts relacionats:

.

Una conversación sobre los RETOS con Carles Andrés, coach deportivo y pedagogo sistémico, y Jordi Muñoz, coach y recreador personal.
¿Cuáles son las claves para afrontar una maratón en mi vida? ¿Cómo puede un reto ayudarme a crecer? ¿Y si no lo consigo, qué pasa? (vídeo)

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *