Tot comença per voler despertar. I això vol dir: posar en marxa El despertador (START). Per això el QUAN és fonamental.

• Escoltar, atendre i donar espai a l’impuls, a la voluntat de canviar, és el primer pas per INICIAR.  
• Com també ho és respectar els ritmes i les fases del procés: posar un TEMPORITZADOR respectuós amb el tempo del nostre moment. Comprendre que no podem saber com farem tot el camí i al mateix temps no deixar de donar passes (petites i amb sentit). 
• Sense acció no hi ha transformació, però l’acció sense consciència ens porta a l’estrès i al col·lapse per excés. Compte per tant amb la velocitat del CRONÒMETRE, no per córrer més avancem més. 

Tota persona té latent un valor afegit, un so únic i intransferible, que emergeix en el moment que desperta i es reconeix.

• Quan ens ho permetem podem descobrir les virtuts i els talents, les múltiples prestacions o aplicacions que pot tenir el nostre model. 
• Així com també podem explorar les millores o ajustos que podem fer a l’engranatge. 
• Una versió en constant desenvolupament pels recursos que té disponibles i els aprenentatges que emmagatzema en la seva memòria experiencial.  
• Sintonitzar i pujar el volum del so que tenim: identificar la diversitat i el valor de la nostra pròpia veu per escoltar la dels altres. 

Establim sincronia quan sentim que el sentit i la coherència ens acompanyen. Com més reconeixem el nostre model més fàcil ens serà identificar què necessitem per sentir-nos en harmonia i funcionar com un rellotge suís.

• Perquè això passi la visió, els valors,  la nostra brúixola interior i el nostre propòsit han d’estar alineats amb el nostre focus.  
• Canvia molt en el nostre sentir i estar quan l’hora ens ve donada de forma automàtica o quan decidim sincronitzar-nos de forma conscient i posar el rellotge en hora.  
• Per assegurar que la sincronia es manté anar actualitzant el sistema (F5) ens ajudarà. 

Ja sigui un model analògic o digital, serà fonamental perquè no s’aturi que l’anem recarregant endollant-lo a la presa de corrent (el nostre cabdal emocional).

• L’autocura, l’atendre i gestionar les emocions, el connectar-nos a fonts d’energia netes són algunes de les fórmules que mantenen el nostre sistema operatiu, viu i saludable. 
• Cultivar la mirada apreciativa (un canal de celebració) ens ajuda a canalitzar l’energia i a posar a ratlla programes com el de l’autoexigència que ens esgota i ens posa en OFF.  
• I per descomptat, com mencionàvem abans amb el cronòmetre i el temporitzador, la gestió de l’estrès o la impaciència són fonts de fallida del sistema.