Què hem fet possible?

Al nostre Manual d’instruccions per despertar diem que despertar és un procés que no és immediat: requereix, per començar, la voluntat de fer-ho. I no és senzill que aquesta s’imposi davant les inevitables resistències i les mil i una obligacions i distraccions amb les quals convivim. A aquest repte ens enfrontem com a entitat cadascuna de les persones que hi formem part, tant a nivell personal com a l’hora d’acompanyar a d’altres persones i organitzacions.

Tot comença per prendre consciència. És en aquest viatge entre el TIC (Temps InConscient) i el TAC (Temps Amb Consciència) on s’amaga la clau del benestar i on posem l’atenció. Perquè en aquest impàs hi ha la porta que s’obre per recuperar la presència, sortir del pilot automàtic i agafar les regnes del nostre lideratge per decidir, entre d’altres coses: què volem fer amb el nostre temps?, com ens volem relacionar?, què és realment important per a nosaltres?, quina actitud ens ajuda a crear el millor context per créixer?

Així doncs, ara ens aturem i fem memòria per prendre perspectiva del camí fet, de les fites i els reptes, del que hem superat i del que encara tenim desafiant-nos, però també. Sobretot, dels aprenentatges viscuts. Fem memòria perquè ens ajuda valorar millor el luxe que és caminar amb tan bona companyia, a l’abric d’un equip humà tan compromès i competent a nivell professional.

Fem memòria per agrair que tantes persones, com gairebé 6.000 en els projectes i més de 27.700 fent comunitat, cadascuna amb la seva singularitat, ens hagin fet confiança per acompanyar-les a donar aquest pas, oferir-se un espai i un temps per seguir despertant des del TAC.

Fem memòria per celebrar que en aquest precís instant ens trobem i ens regalem aquest moment per aturar-nos, respirar i sentir que tenim l’oportunitat de despertar algun aspecte per guanyar benestar.

Gràcies per acompanyar-nos.

Seguim despertant amb tu.