Avui volem començar compartint un conte. Un d’aquells contes que poden servir per adormir infants, però que esperem que també serveixi per despertar adults.
Hi havia una vegada un poble que tenia un gran jardí al mig de la plaça. Feia anys que ningú no el cuidava i l’Ajuntament va demanar ajuda als seus habitants per tornar-lo a omplir de vida. L’Anna i la Maria van decidir participar-hi.
L’Anna va plantar flors de tota mena. Al cap de poques setmanes, el seu tros de jardí era espectacular: ple de colors, olors i papallones. La gent s’aturava a mirar-lo i la felicitava. Els resultats eren evidents.
La Maria, en canvi, va plantar uns quants arbres. Al principi gairebé no es veia res. Però va continuar cuidant-los i, sobretot, observant què passava al seu voltant. Alguns no van arrelar, d’altres necessitaven més aigua i algunes espècies creixien millor a prop d’unes altres. Amb el temps, va deixar de preocupar-se només pels arbres que havia plantat i va començar a observar les relacions que s’estaven creant entre ells.
Van passar les estacions. Les flors de l’Anna van desaparèixer, però els arbres de la Maria van continuar creixent. Van donar ombra, hi van arribar ocells i insectes, van créixer arbustos i els infants hi van trobar un lloc on jugar. La Maria havia plantat arbres, però moltes de les coses que ara passaven allà no les havia plantat ningú.
Sense que ningú pogués dir exactament quan havia passat, aquells arbres s’havien convertit en un bosc.
Un dia, l’Anna va preguntar a la Maria com sabia que ho havia aconseguit. La Maria va mirar el bosc i va respondre:
Al principi comptava quants arbres havia plantat. Després vaig entendre que això només em deia què havia fet, però no què havia aconseguit. La pregunta important era una altra: què ha canviat aquí gràcies als arbres que un dia vam plantar?
Potser a les nostres organitzacions i centres educatius ens passa alguna cosa semblant. Fem formacions, activitats, projectes, accions d’orientació, reunions, plans estratègics… i necessitem saber què hem fet: comptem participants, accions, hores, resultats o graus de satisfacció. Necessitem comptar les flors. Però si volem parlar d’impacte hem d’anar una mica més enllà i preguntar-nos: què ha canviat gràcies al que hem fet?
Des de la nostra mirada despertadora, creiem que les mesures d’impacte no haurien de començar pels indicadors, sinó per les preguntes. Què volem transformar? On volem arribar? Què ens agradaria que fos diferent? Com sabrem que estem avançant? A partir d’aquí podem construir un fil coherent entre la visió, els objectius, les accions i les evidències que ens permetran observar els canvis. Mesurar no és acumular dades ni omplir graelles: és obtenir informació que ens permeti prendre consciència, aprendre, decidir i, quan sigui necessari, recalcular la ruta.
Aquesta mirada es pot aplicar en contextos molt diferents. En un centre educatiu, podem acompanyar el claustre a passar d’un conjunt d’activitats a construir un pla d’orientació que defineixi què volem aconseguir amb l’alumnat, com ho treballarem i com observarem el seu impacte. I en una organització, podem acompanyar l’equip a construir el seu pla estratègic, transformant la visió de futur en objectius estratègics, accions i mesures d’impacte que permetin saber no només si estem executant allò que havíem previst, sinó si realment ens estem apropant a l’organització que volem arribar a ser.
Perquè aquesta és, probablement, una de les diferències entre tenir un pla i tenir un pla que ens serveixi per avançar: no només saber què farem, sinó tenir clar per a què ho fem, què volem que canviï i com sabrem si està canviant.
A El despertador el que proposem és: aturar-nos, observar, prendre consciència, fer-nos bones preguntes i passar a l’acció amb sentit. No es tracta de tenir més indicadors, sinó de tenir millors preguntes, millors evidències i més capacitat per aprendre del que fem.
Les flors també són importants. Però, de tant en tant, convé deixar de comptar-les i aixecar la mirada per observar quin paisatge estem contribuint a crear. Perquè l’impacte no té a veure només amb allò que aconseguim avui, sinó també amb allò que contribuïm a fer possible demà: crear ecosistemes vius, construir una cultura organitzativa alineada amb la nostra visió, generar relacions interdependents que es reforcin mútuament i crear les condicions perquè pugui florir la diversitat. Com en un bosc, el veritable impacte apareix quan les diferents parts deixen de créixer de manera aïllada i comencen a formar part d’un ecosistema que té vida pròpia.
I fer-nos una pregunta:
Nosaltres, estem plantant flors o estem construint un bosc?
Si voleu teixir el vostre bosc, des d’El despertador us podem acompanyar a convertir la vostra visió en objectius, accions i mesures d’impacte que us ajudin a saber si realment esteu avançant cap allà on voleu arribar
Un article de:
Jordi Esqué Forés, responsable de l’àrea d’Orientació d’El despertador.
Categories: Articles, competències, Gestió emocional
Taller: El acompañamiento en los procesos de duelo y cambio. Amb Vera Santos, directora de l’Instituto Regenera.
Webinar: La crianza respetuosa como oportunidad de crecimiento personal. Amb Elisenda Pascual, experta en criança respectuosa.