Llibres despertadors

CAST

En aquesta secció volem convidar-te a compartir aquelles lectures que d’una manera o altra “t’han despertat”: no només t’han inspirat o generat una reflexió , sinó que han anat més enllà. Han fet un clic dins teu i t’han permès descobrir i obrir noves visions que han generat nous comportaments o accions.

Així doncs envia’ns a info@el-despertador o contacta’ns: el nom del llibre, l’autor, un fragment destacat i el que t’ha regalat la seva lectura.

DSCN0166

L’home a la recerca de sentit, Viktor Frankl
Per Jordi Esqué

Aquest llibre parla de les experiències del protagonista en un camp de concentració nazi, com acceptava la situació en la que es trobava i era el protagonista de les seves accions, enlloc de ser una víctima. Al llarg de les seves pàgines vaig adonar-me que sempre podem escollir com volem viure les coses: com a víctimes o com a protagonistes?

el_hombre_en_busca_de_sentido_by_hendocrinogeno-d5876g0Por primera vez comprendí la sólida verdad dispersa en las canciones de tantos poetas o proclamada en la brillante sabiduría de los pensadores y de los filósofos: el amor es la meta última y más alta a la que puede aspirar el hombre. Entonces percibí en toda su hondura el significado del mayor secreto de la poesía, el pensamiento y las creencias humanes intentan comunicarnos: la salvación del hombre solo es posible en el amor y a través del amor. Intuí cómo un hombre, despojado de todo, puede saborear la felicidad (…) Aun cuando el hombre se encuentre en una situación de desolación absoluta, sin la posibilidad de expresarse por medio de una acción positiva, con el único horizonte vital de soportar correctamente –con dignidad- el sufrimiento omnipresente, aun en esa situación ese hombre puede realizarse

El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry
Per Jordi Esqué

Explica les aventures i les impressions d’un jove viatger de mons. El Petit Príncep em va mostrar el món amb uns altres ulls: amb més innocència, sorpresa, ingenuïtat. Crec que els adults no podem perdre aquesta mirada d’aquest nen: sense vicis ni prejudicis, sense voler tenir la raó, sense la capacitat de sorprendre’ns, sense qüestionar. Ens podem meravellar a cada instant descobrint el nostre entorn, reconeixent-lo i reconeixent-nos de nou, com quan érem nens.

petit_prince_folio_gallimarAleshores va ser quan va aparèixer la guineu.
– Bon dia – va dir la guineu.
– Bon dia – va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.
– Sóc aquí – va dir la veu -, solta la pomera…
– ¿Qui ets? – va dir el petit príncep – Ets molt bonica…
– Sóc una guineu –  va dir la guineu.
– Vine a jugar amb mi – li va proposar el petit príncep-. Estic trist…
– No puc jugar amb tu – va dir la guineu -. No estic domesticada.
– ¿Què vol dir “domesticar”?
– És una cosa massa oblidada – va dir la guineu-. Vol dir “crear lligams”…

 

El joc interior del tennis, Timothy Gallwey
Per Jordi Muñoz
Aquest llibre diuen que és l’origen del coaching. El seu autor era entrenador de tennis i ens parla del salt que va fer en la metodologia d’entrenament quan va treballar la part més interior del joc. I aquí és on em va “tocar”. Reflexiona sobre les veus internes que ens acompanyen, i això em va ajudar a veure com és d’important per treure el millor rendiment de mi o de les persones a qui acompanyo, el fet de connectar amb el silenci i de permetre’m ser perfectament imperfecte. Perquè és on trobo sentit al joc de la vida, quan em trobo amb el meu nen creatiu que gaudeix jugant, que gaudeix vivint l’aquí i ara d’aquest moment.

10294350_10152406707431796_4881809828603019139_n
La poesía más bella nace en el silencio.

Las grandes obras de arte surgen de las silenciosas profundidades del inconsciente y, también, las verdaderas expresiones de amor surgen de una fuente que está más allá de las palabras y de los pensamientos.

Sucede lo mismo con los grandes logros deportivos; surgen cuando la mente está tan silenciosa y tranquila como un lago de cristal

 

Mafalda, Quino
Per Jordi Esqué

Qui no ha sentit a parlar de la Mafalda! Ens ha acompanyat en el nostre creixement, d’una manera o altra, i ho continuarà fent a les futures generacions segurament, despertant-nos moltes rialles i noves mirades. La visió del món d’una nena de 6 anys, amb les seves crítiques i utopies. En el meu cas, les tires còmiques d’en Quino m’han regalat innocència i simplicitat per resoldre molts aspectes de la  vida. És tan evident i simple tot plegat, tal i com ho presenta, que sembla mentida que els adults ens ho compliquem tant. Una manera de veure les coses que mai hauríem de perdre.

unnamed

 

Estimar o dependre?, Walter Riso 
Per Jordi Sardiña

Un assaig per superar la dependència emocional i fer de l’amor una experiència plena i saludable.

amar-o-depender-ebook-9788408080152

 

Estimar sense afecció no implica insensibilitzar l’amor.

La passió, la força i l’impacte emocional de l’enamorament mai minven. 

La desafecció no esmorteeix el sentiment; ans al contrari, l’exalta, l’allibera dels seus llasts, el deixa anar, l’amplifica i el deixa fluir sense restriccions.


Wonder. La lección de August,  R. J. Palacio
Per Jordi Esqué

Tot veient les notícies vaig veure el que aquest llibre va causar (o impactar) entre els joves, fins i tot vaig veure a polítics del món educatiu dient que hauria de ser de lectura obligatòria als instituts. Responent a aquesta crida em vaig llançar a llegir el que suposadament és un llibre per adolescents.

Vaig descobrir una petita obra d’art plena de tendresa, de visió de nens, de la lluita per encaixar en el món. Com un nen amb circumstàncies diferents i que porta el pes de ser diferent s’enfronta a nous canvis. Em va recordar el meu “nen” quan vol afrontar camins diferents i vol encaixar en aquest món davant de diferents obstacles.

16166931

Todo el mundo debería recibir una ovación del público puesto en pie al menos una vez en su vida, porque todos vencemos al mundo.

 

La conjura de los necios, John Kennedy Toole
Per Jordi Esqué

Fa molts anys va arribar a les meves mans aquest llibre, sense fer soroll i va ser (i és) un dels millors llibres que he llegit fins al moment. Té uns protagonistes bojos, amb valors, inquietuds, visions diferents del que tothom diem com a comú. Com els protagonistes han de sortir del seu espai de tranquil·litat obligat  per fer “el que toca”, tot i anar a contracorrent dels valors propis.

neciosSoy capaz de tantas cosas y no se dan cuenta. O no quieren darse cuenta. O hacen todo lo posible por no darse cuenta. Necedades. Dicen que la vida se puede recorrer por dos caminos: el bueno y el malo. Yo no creo eso. Yo más bien creo que son tres: el bueno, el malo y el que te dejan recorrer. El bueno lo he intentado andar y no me ha ido bien. Juro que ha sido así. De pequeño hice todo lo que consideré correcto y lo que está bendita New Orleáns, con sus acordes de ébano y sus insoportables chaquetas a rayas me inducía a hacer. Estudié profundamente y traté de trasladar mis conocimientos con pasión. Los estudiantes saben eso. También escribí encerrado en un pequeño mundo cuarto juntando frases, frustrándome ante las huidizas buenas palabras y las no menos resbaladizas imágenes, comparaciones, situaciones, personajes, diálogos. Asumí estar en ese camino porque es ese el modo como se consiguen los sueños. Al menos eso creía hasta un día, cuando tenía todo acabado y faltaba la confirmación de que había decidido bien, no hubo recompensa. No hubo zanahoria, Ahí me di cuenta de que ya estaba caminando, lejos de mi voluntad, por la otra senda. Esa que no es la buena ni la mala. Porque está claro que la buena es buena porque es una opción propia. La mala es mala porque también es tu opción. Pero la otra no es algo que hayas escogido, por lo cual no pueden decir que es ciertamente buena o ciertamente mala. Es ciertamente ajena, impropia. Por ese camino involuntario caminé, llevado de las narices, arrastrado como un palo sin poder animarme. Tuve que resignarme a ser como ellos me ordenaban, a aceptar sus juicios y sus rechazos. A comprobar una vez más que no todos pueden ver más allá de su aliento. A ser víctima de un sistema que hace de gente como yo infelices zombies o incomprendidos. Y hay que tener el espíritu muy bien templado, tal vez como acero damasquino o más, para afrontar semejante fuerza. 


En el camino, Jack Kerouac
Per Jordi Esqué

En l’efervescència de la meva joventut vaig llegir aquest llibre. És tot un reflex d’aquest moment, sortir del món conegut que en moltes ocasions és l’únic que tens validat, trencar la barrera i descobrir: viure el moment, viure el viatge. Gaudir del viatge amb els ulls oberts sense qüestionar ni interpretar, sinó descobrint i preguntant. El llibre et convida a viure el camí, a aprendre del camí i gaudir. Som camí no destí.

 en-el-camino-jack-kerouac-1-edicion-12342-MLA20057919917_032014-F
¿No es cierto que se empieza la vida como un dulce niño que cree en todo lo que pasa bajo el techo de su padre? Luego llega el día de la decepción cuando uno se da cuenta de que es desgraciado y miserable pobre y está ciego y desnudo, y con rostro de fantasma dolorido y amargado camina temblando por la pesadilla de la vida.

 

4 replies »

  1. Doncs d’aquests tres llibres que comenteu aquí: un l’he llegit, El Petit Príncep, que t’apropa a l’univers de les coses senzilles i més importants. I, els altres dos, són lectures pendents! Gràcies per compartir la vostra visió.

    M'agrada

  2. EL PODER DE LA TEVA MENT SUBCONSCIENT, del Dr. J.Murmhy.
    Per “casualitat” vaig trobar-me amb aquest llibre, que jo anomeno “la meva Biblia”: perquè, quan baixo els nivells òptims de fe en mi mateixa, en els altre i en la vida, torno a fer-li una ullada.

    Ens explica com funciona la nostra ment subconscient i com treballa segons les ordres de la ment conscient. Per això és tan important tenir pensaments positius sobre nosaltres i el món que ens envolta, i tenir fe en que tot el que volem arribarà. I posa ènfasi en la importància del perdó i la gratitud per cultivar aquests pensaments positius, que es poden aplicar a tots els àmbits de la vida. I, alhora, mostra també l’impacte que els nostres pensaments tenen en la resta de persones amb les que ens relacionem.

    Realment, vaig experimentar un canvi de perspectiva important, en aquells moments. Una mica, en la línia dels que ja heu esmentat, però, bé, jo el vaig llegir en el moment oportú per a mi.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s