Un matí del mes de maig citem en Ramon Besa, periodista en cap del diari El País a El Taller – Bar Cultural, al barri del Clot, on enregistrem un nou capítol del programa ‘Petites grans històries’ de Ràdio El despertador.

La pluja no ens permet compartir la conversa al jardí deliciós d’aquest establiment tal i com havíem previst i ens traslladem a una taula a l’interior. Els sons quotidians de l’espai són imatge sonora d’una conversa que gira al voltant del moment de canvi personal i la crisi del sector periodístic que afronta el nostre convidat.

En Ramon Besa i Camprubí és redactor en cap del diari El País des de l’any 1986. També el podeu sentir a les tertúlies esportives d’El matí de Catalunya Ràdio, El club de la mitjanit, i a Ràdio Barcelona (la SER). És professor de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.

L’estil de les seves cròniques és inconfusible. Les paraules flueixen com sovint fa la pilota sobre la gespa dels camps de futbol: amb agilitat, respecte pel joc, sense especular i anant a barraca. El Ramon reflexiona i ens passa la pilota per no quedar-nos només amb la jugada, sinó que ens convida a fer un pas més enllà.  

Tant és si no t’agrada l’esport o el periodisme esportiu, el Ramon ens comparteix la seva expertesa en un ofici que encara el fa trempar, tot reivindicant la figura del ‘puto periodista’: algú curiós, crític i escèptic. ‘Mare, o seré periodista o seré pagès’ va dictaminar a la seva Perafita natal.

‘Hem perdut la vocació de dirigir-nos a lectors i ens dirigim a clients’

En Ramon es mostra crític amb la situació actual de la seva professió: ‘hem de tornar a les essències de l’ofici, l’ofici no és guanyar pasta, és passar-t’ho bé i viure la vida’. ‘Els periodistes ens hem de tornar a guanyar la credibilitat i la confiança perquè nosaltres també responem a interessos’. Els temps han canviat i el negoci ha modificat les bases d’aquest ofici: ‘hem perdut la vocació de dirigir-nos a lectors i ens dirigim a clients’. ‘Les xarxes socials et fan més vulnerable, més frágil, i això estimula a voler saber més, però també ha creat el personatge’. 

Resulta inevitable, al llarg de la conversa, parlar sobre la tirania del clic i el periodisme de la postveritat: ‘No estan pendents del que ha passat sinó de si allò tindrà impacte o no tindrà impacte’. I puntualitza: ‘per mi una crònica és com un polvo: un cop l’has fotut ja està, no pots tornar enrere. N’hi ha que surten bé i n’hi ha que surten malament’.

‘Escrivim el que volem que passi i no pas el que ha passat. Perquè quedi bé ens inventem la història. És el periodisme de la postveritat’.

Quan tractem sobre els canvis de cicle, fent un paral·lelisme amb el món esportiu, respon el Ramon més reivindicatiu: ‘estic d’acord amb els canvis de cicle, però no per una qüestió d’edat’. ‘A mi les coses m’han de convèncer. Em rebel·lo contra la fi d’una manera de fer periodisme que ha canviat perquè desconfio del model que l’ha de substituir. Jo vull que em convencin que el substitut funcionarà’.

‘La missió del periodista és explicar el que no es vol que s’expliqui’

Cada pregunta ens obre un munt de reflexions, un calidoscopi al servei d’un discurs intens i compromès. Ens confessa que per a ell és molt important la fidelitat al seu discurs, per això no vol cobrar allà on va. ‘La missió del periodista és explicar el que no es vol que s’expliqui’. I ens recorda el valor de la informació: ‘la gent s’ha d’acostumar que la informació val calers… El periodisme ciutadà i de franc porta cap a una societat de comunicació corporativa’, i apunta cap a un nou model: ‘els lectors han de ser subscriptors o accionistes, com passa en alguns mitjans digitals’.

Qualsevol expert en SEO dels quals parla el Ramon ens censuraria la durada de l’entrevista, però el plaer de compartir ens pot més que els clics que pugui generar. Avantatges de no haver de rendir comptes amb ningú més que amb nosaltres mateixos. Si nosaltres la gaudim, per què privar algú d’escoltar aquesta entrevista? Seguint la recepta màgica de l’àvia del Ramon, desitgem que sigui ‘un moment del dia que no canviaries per res del món’.

La conversa s’ha allargat força, en aquesta estona la pluja ha deixat pas a un sol rotund. El Ramon mira el rellotge, ha de marxar cap a la redacció amb l’objectiu prioritari de triar els temes del dia i configurar les pàgines d’esport del diari El País.

Escolta l’entrevista sencera clicant a la imatge. Esperem que et submergeixis i gaudeixis de les seves reflexions, tant com nosaltres.

Bonus Track

La banda sonora de la conversa, triada per en Ramon, és la següent:

• ‘Take a walk to the wildside’, de Lou Reed
• ‘La fera ferotge’, d’Ovidi Montllor
• ‘Because the night’, de Patti Smith
• ‘Islamabad’, de Los Planetas
• ‘Suzanne’, de Leonard Cohen

* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.