Hi ha moments a la vida en què, com per art de màgia, sembla que les coses s’alineïn i la feina et caigui del cel. A vegades, només a vegades, la sort t’acaricia i una oportunitat apareix sense haver-la perseguit. Però això és una excepció. I sovint ni tan sols és la teva feina, sinó una feina qualsevol. Si realment estàs buscant aquell lloc on sentir que aportes, creixes i encaixes… això no passa sol. Cal passar a l’acció. Perquè buscar feina és, per si mateix, una feina.
I no qualsevol feina! Una feina que demana constància, claredat, compromís, estratègia i, sobretot, molta honestedat amb un/a mateix/a. La feina de buscar feina no comença enviant currículums a dojo, ni revisant portals durant hores. Inicia abans: comença dins teu. El camí va de dins cap enfora!
A El despertador, hem tingut l’oportunitat d’acompanyar persones molt diferents en aquest procés: des d’estudiants a punt de sortir de la universitat, que es troben davant del vertigen de fer el salt al món laboral, sovint sense saber ben bé per on començar; passant per persones que fa anys que treballen però que, per rutina o per inèrcia, no s’han parat mai a preguntar-se si allò que fan realment els fa vibrar; o fins i tot persones en situació de desocupació de llarga durada que, després d’haver intentat moltes estratègies, han de tornar a començar, reaprendre i mirar el mercat —i a si mateixes— amb una nova mirada. Entre molts altres perfils i petites històries…
Totes elles comparteixen un punt de partida: mirar cap endins. Entendre que, abans de buscar enfora, cal saber qui ets: què és el que et mou? Què et fa il·lusió, què et connecta amb una causa més gran que tu? Què et fa sentir útil? Quines són les teves fortaleses? En què destaques?
La feina de buscar feina no comença enviant currículums a dojo, ni revisant portals durant hores. Inicia abans: comença dins teu. El camí va de dins cap enfora!
No es tracta de tenir totes les respostes. Però sí de començar a fer-se bones preguntes, preguntes despertadores. En què m’agradaria contribuir? Quines habilitats tinc que poden estar al servei de la meva causa? Quina és aquesta causa? Quin tipus de reptes m’apassionen? Amb quin tipus d’entorn sento que puc vibrar? A vegades, només reformular una pregunta pot obrir una nova perspectiva. I apareix un mar de possibilitats.
Per això treballem amb eines que ajuden les persones a identificar allò que ja tenen: habilitats, coneixements, actituds, maneres de fer que potser ni sabien que tenien o que donaven per fetes. Quan poses nom a allò que se’t dona bé, t’apropies del teu valor. I només des d’aquí pots realment començar a oferir-lo.
Perquè aquest és el següent pas: deixar de demanar feina, i començar a oferir valor, el teu valor. Quan connectem amb aquesta abundància podem canviar el relat. No es tracta de suplicar una oportunitat, sinó de posar a disposició del món el teu talent. Quan tu tens clar què ofereixes, et converteixes en una persona amb una proposta preparada per ser acollida pel món . I això es nota. Quan enfoquem la recerca com una oportunitat per oferir allò que sabem fer, les converses canvien. La teva actitud canvia. I l’entorn respon d’una altra manera.
Quan tu tens clar què ofereixes, et converteixes en una persona amb una proposta preparada per ser acollida pel món.
A partir d’aquí, el joc és trobar aquell espai on això que ofereixes trobi un lloc per ser útil, un lloc on brillar. Aquest espai pot ser una feina per compte d’altri, un projecte propi, una col·laboració, una comunitat… L’encaix no sempre és immediat, però quan arriba, sents que té sentit. Que allò que fas està alineat amb qui ets, amb el que vols fer i amb allò que pots aportar. Esdevé un camí, el teu camí. I de vegades ens trobem amb oportunitats intermèdies, que ens ofereixen estabilitat fins l’autentica oportunitat.
I un cop ho trobes, no s’ha acabat res. Al contrari: comença una nova etapa. Una etapa de creixement, d’integració, d’adaptació i d’aprenentatge. Entendre com encaixes amb l’equip, com pots aportar més, què et falta per acabar d’arrodonir el teu perfil, com et relaciones amb les noves dinàmiques. El desenvolupament professional no és una meta fixa, és un viatge continu. Un procés d’observació, d’ajust i de transformació constant. El futur requerirà perfils líquids, amb una alta capacitat de creativitat i adaptació per generar noves dreceres del teu camí.
Per tot això, si estàs buscant feina —o si estàs buscant la teva feina—, t’animem a fer una primera passa. Avui mateix. No cal que sigui una acció gran. Pot ser revisar el teu currículum des de la mirada de les teves competències. Pot ser escriure tres coses que se’t donen bé. O fer una conversa honesta amb algú que et coneix. El que sigui, però fes una cosa. Perquè només així t’actives, deixes la rumiació, i actives el mecanisme: si fas coses, passen coses!
Buscar feina és una feina. Però també pot ser una oportunitat per reconnectar amb tu mateix/a, per créixer i per donar valor al que ets. Què tal si en lloc d’enviar el currículum de forma mecànica, t’atures un instant per mirar-te i reconèixer el teu valor, per començar vertaderament a oferir-te des d’aquí?
Quan això passa, el món es comença a obrir.
Un article de :
Jordi Esqué i Forés, responsable de l’àrea d’Orientació
Escolta el capítol de L’Eixida
Categories: Articles, Orientació, Orientació i vocació
Taller: El acompañamiento en los procesos de duelo y cambio. Amb Vera Santos, directora de l’Instituto Regenera.
Webinar: La crianza respetuosa como oportunidad de crecimiento personal. Amb Elisenda Pascual, experta en criança respectuosa.
Hola, en això estic en recerca de feina com a orientadora laboral. Penso que puc aportar professionalitat i maduresa professional entre altres coses, com alta implicació i empatia.
salutaciosn