El Programa d’Activitats a mida és una línia desenvolupada des de Barcelona Activa per tal de donar resposta a les necessitats específiques de determinats col·lectius professionals i grups.

Parlem amb la Maricel Ruiz, psicòloga i formadora d’El despertador, facilitadora habitual d’aquests tallers des de fa 2 anys. En aquesta conversa ens explica com és el treball amb els grups a mida i els aprenentatges que, com a professional i també a nivell personal, atresora amb cada una de les experiències.

.

Bona tarda, Maricel. Gràcies per ser aquí.

Comencem pel més evident, què és un grup a mida?

Un grup a mida és el resultat d’adaptar uns contingut específics a un col·lectiu concret. Captant la demanda explícita i la latent.

De fet és una modalitat que ens agrada molt de treballar. Com més adaptada a les necessitats del grup o col·lectiu, més real i més eficient pot ser la nostra contribució a la millora d’allò que ens hem proposat.

Amb quins col·lectius has treballat? Quins grups a mida són els que acompanyeu?

Hem treballat amb col·lectius vulnerables d’exclusió social, salut mental, presos, discapacitats, immigrants, joves amb dificultats d’inserció, entre d’altres. és una oportunitat d’aprenentatge mutu molt gran. Així que tots són molt ben rebuts per part d’El despertador.

“Hem de mirar-nos valorant allò que tenim i allò que volem millorar,
donant-nos permís per seguir creixent.”

De quina manera us ajusteu a les necessitats dels i de les participants?

Si coneixem el col·lectiu, fins i tot diria més, si podem saber quines són les necessitats reals del grup, és més fàcil fer la preparació prèvia: elaborar un discurs, unes activitats, dinàmiques i exemples que puguin ser identificades i reconegudes pel col·lectiu. Es busca generar un impacte i que esdevingui un inici de canvi, un primer pas. Si sabem quin pot ser el motiu, aquest és un avantatge per començar a treballar.

El nostre objectiu és trobar el seu valor diferencial, cadascú té el seu propi. A partir d’aquest, desenvolupar el talent que es cregui adient, aportant noves mirades i adaptant les necessitats detectades de cada grup per avançar cap a la seva millor versió.

Com podem saber si som la ‘nostra millor versió’?

Si tenim ganes de créixer, sempre anirem avançant cap a la nostra millor versió. Per poder avançar cap a la nostra millor versió hem de tenir clar que hem d’anar aprenent cada dia. Hem de mirar-nos, valorant allò que tenim i allò que volem millorar, donant-nos permís per seguir creixent.

Cadascú de nosaltres sabrà on vol arribar, quina és la seva millor versió. Una pista important és ser coherents amb nosaltres mateixos. L’equilibri del triangle ment, emoció i acció. 

Què tenen en comú aquests grups? En quines cerques es troben?

Costa generalitzar perquè cada grup és diferent, fins i tot quan parlem del mateix col·lectiu. A nivell general podríem dir que és prioritari treballar l’autoconfiança en ells mateixos i l’apoderament: aquest és el nostre punt de partida. També la millora de les habilitats socials, la comunicació per tal de millorar les relacions, i el desenvolupament d’aquelles competències amb què tenen dificultats o que els agradaria millorar. Tot això acompanyat d’una bona gestió emocional, clau en tot el procés.

Es tracta de persones que parteixen de realitats més complexes? El seu punt de partida és més desavantatjós?

A mi no m’agrada parlar de realitats més complexes, m’agrada parlar de diferents realitats. Aquest és un dels temes estrelles, a l’iniciar la formació, sovint cada col·lectiu amb el que treballem, creu que el seu és el pitjor cas. La nostra feina és fer veure que cadascú té una realitat, millor o pitjor, això es molt relatiu. El punt de partida és el què és i, a partir d’aquí, construïm i avancem cadascú en el seu camí.

Com crees un espai de confiança perquè el grup participi i s’obri?

Les sessions es plantegen de manera dinàmica, participativa i divertida. L’escolta activa i la confiança que dipositem en ells són clau per establir, de primera mà, allò que ens importa i que volem millorar. Sempre partim de la seva realitat i a partir d’aquí treballem. Entenem les diferents postures i cerquem solucions als problemes o situacions plantejades des d’una actitud proactiva, nosaltres podem fer coses per canviar la situació. Això és un principi fonamental.
No hi ha receptes màgiques, cadascú elabora la seva recepta. D’aquesta manera hi ha una implicació en el propi procés i cadascú pot arribar al destí proposat al seu ritme. 

En quins àmbits s’enfoquen les sessions?

Podem diferenciar dos grans àmbits:

Fem tallers o sessions enfocades a l’Orientació i a la recerca de feina: a l’Objectiu professional, quin és el seu valor afegit o els seus punts forts, per on circulen les ofertes de feina, com treure el màxim partit de fer un CV i la carta de motivació, la presentació i l’entrevista de feina.

Treballem el desenvolupament competencial, per afavorir la millora d‘algunes competències clau: gestió emocional, comunicació, iniciativa, flexibilitat, adaptació al canvi, planificació, organització, negociació, orientació al client, creativitat, compromís, entre d’altres.

Quines diries que són les descobertes més significatives que hi fan? 

Les descobertes més significatives és poder veure’s des d’una altra mirada, una perspectiva focalitzada en les actituds positives. Pensar que, amb esforç i perseverança, poden per fer canvis que generaran beneficis i avantatges per a ells mateixos.

Ens pots compartir alguns canvis que hagis testimoniat dels i les participants?

Hi trobem moltes històries d’èxit 😉 Persones que han aconseguit trobar feina i persones que han avançat en el seu desenvolupament competencial. Hem de remarcar que són col·lectius molt agraïts i que verbalitzen la seva gratitud de manera clara i espontània.

Recordo el feedback d’un home que estava en un tercer grau de la presó, que em va dir: “Maricel, he arribat a aquesta reflexió: allò que tinc és meu, tot i que amb anterioritat no l’he utilitzat en fi de bé, però he rescatat moltes competències que tenia i que no volia veure per la connexió que hi havia amb el passat. Competències que crec que per al meu nou objectiu professional poden ser molt útils enfocades amb un bon propòsit i ara no tinc por d’enfrontar-me al mercat laboral. Confio en mi i sé que trobaré la feina que busco”

Per a mi, això és èxit. Un gran èxit!

“Cada dia aprenc maneres diferents de fer, de viure, de relacionar-nos…
El fet que sigui a mida m’obliga a implicar-me i a reinventar la sessió
i a mi mateixa per adaptar-me al que em demana el col·lectiu.”

Recordes alguna sessió, o bé algun grup que fos especialment complicat?

Ara m’ha vingut al cap un cas, potser perquè és molt recent… La setmana passada, en un col·lectiu d’exclusió social, dues noies es van barallar dins de l’aula. Hi havia molta ràbia continguda, situacions complicades, motxilles plenes a vessar de sobrecàrregues i injustícies…. i es van barallar a l’aula… ufff!

La sessió va servir com a detonant de la importància que té el fet de fer una bona gestió de les nostres emocions i va ser un aprenentatge significatiu per a les noies i per la resta del grup.

Aquesta situació incòmode es va resoldre de manera favorable i vàrem entrenar, sense estar en el temari, la capacitat de solucionar problemes mitjançant la comunicació. Es va impulsar la necessitat de canvi en la manera de relacionar-se i vàrem ser creatius per reemplaçar aquella situació que no ens anava bé i cercar una de nova. Tot un repte superat que ens va aportar molts aprenentatges, però va ser durilla… 

I els teus aprenentatges personals, quins han estat, o quins són?

Cada dia aprenc altres posicions, altres mirades, maneres diferents de fer, de viure, de relacionar-nos… El fet que sigui a mida m’obliga a implicar-me i a reinventar la sessió i a mi mateixa per adaptar-me al que em demana el col·lectiu.

Ara em ve al cap una experiència compartida amb un grup col·lectiu amb certes dificultats físiques. Vaig preparar una activitat en què havien de llegir, compartir i enllaçar unes fitxes amb d’altres. Tenint en compte la seva condició de poca mobilitat, vaig adaptar una taula, situant una part a prop de la paret, amb molta cura, perquè l’activitat es pugués fer fàcilment. Quan vaig explicar la dinàmica, hi va haver un noi, atrevit i despert, que va proposar fer l’activitat a terra, on realment era possible fer-la.

Amb cert temor, però confiada per les seves ganes i entusiasme, vàrem fer l’activitat a terra. Va ser una experiència molt bonica, divertida i la vàrem poder fer fantàsticament bé. I a mi em va servir per adonar-me que jo havia posat limitacions a l’hora de preparar l’activitat que no hi eren.

En aquestes vivències compartides trobo molts aprenentatges. És molt enriquidor.

Quins creus que són els beneficis de treballar en grups a mida?

L’adaptació concreta dels continguts que vols treballar partint de la seva realitat. Fem especial atenció en allò que necessiten com a col·lectiu i d’aquesta manera és més efectiva.

Què tenen d’especial aquestes sessions respecte a altres formats formatius?

Podem adaptar i filar més prim en allò que realment volem treballar. D’aquesta manera el contingut a treballar pot calar amb més força i ser més útil.

……….

La Maricel mira el rellotge. Se’ns ha fet l’hora de dinar. Abans de marxar la Maricel encara té un moment per recordar el darrer grup que ahir va acompanyar, format per joves de la presó de Can Roca. Recorda la sessió amb un nou somriure.

És bonic sentir l’energia d’una persona quan comparteix allò que l’emociona i la satisfà a molts nivells. Sentir que la teva feina és profitosa per als altres deu ser la recompensa més gran.

.

……………………………………………………………………………

Si t’ha interessat aquest contingut, et convidem a descobrir la nostra línia de treball orientada a les organitzacions i la nostra proposta amb les comunitats d’aprenentatge.

.

.

* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs
les novetats de cada mes al teu correu electrònic.