A la tardor, tot canvia de color
Una reflexió de Maricel Ruiz, psicòloga especialitzada en ecología emocional i responsable de l’àrea d’organitzacions i empreses d’El despertador.

Si mirem el nostre entorn, quan arriba la tardor, podem veure canvis vinculats a l’estat de la natura, les collites, els arbres perden les seves fulles. En el món animal: apareixen els esquirols, els mussols, els cargols,… molts animals es preparen per migrar, altres fan canvis per adaptar-se allò que vindrà.

El paisatge té un altre color, una altra olor,  una intensitat diferent; els taronges, vermellosos i marrons il·luminen els dies, des d’un altre mirada. És temps de castanyes i panellets (m’imagino els arbres amb les fulles vermelles, el color de la carbassa, moniatos, caquis,…)

Per nosaltres també suposa canvis a nivell intern, els dies s’escurcen, les nits s’allarguen, ens resguardem més a casa, utilitzem els abrics per no passar fred, i per cercar  un entorn més càlids.

Tenim més temps per a estar amb nosaltres, és temps de preparació, de buscar en el nostre interior, és una aturada en el camí, connectar-nos, preparar-nos, saber cap a on volem avançar, … és temps de canvi!

Amb l’energia dels fruits de la natura, els olors, els colors, i la intensitat. Agafarem aire per continuar el nostre  camí. I tu, com vius la tardor?

Es meravellós veure el termòmetre natural de la tardor…
Una reflexió de Jordi Esqué, especialista en RRHH i responsable de l’àrea de joves d’El despertador.

A vegades em pregunten quina és la estació que més m’agrada… i sempre que responc que totes. Jo crec que la clau és acceptar el que aporta cada estació i viure-la enlloc de viure en la queixa i esperar que vingui una altre. 

La tardor m’aporta, em genera, recolliment… després de venir d’una estació d’explosió de trobades, de moviment ara toca recollir-nos, parar, anar a un altre ritme, activitats més lentes per acabar de recollir energies per al futur moment d’explosió. 

Vas a buscar bolets, castanyes o fruits de tardor que no pots anar ràpid, has d’anar pas a pas, lent, estant atent a tots el racons amagats. Menjar aquests fruits impliquen un temps lent, tots tenen una closca dura on has d’estar un temps per obrir-ho i arribar al fruit, no son ràpids de menjar. 

Es meravellós veure el termòmetre natural de la tardor, mires cada dia per la finestra i veus com els tons marrons van guanyant terreny i finalment van caient… quin millor indicador per veure el lent pas del temps? 

Castanyes, manta, caliu i amb tranquil·litat observar els tons marrons! 

El cos ens parla…
Una reflexió d’Anna Soriano, psicòloga especialista en ecologia emocional i directora d’El despertador.

La tardor és per mi temps de recolliment, de tornar a casa, de manteta al sofà, de sopa calentona, de menjar mandarines, de fulles pel terra oferint unes tonalitats precioses, de canvi d’armari i redescobrir alguna peça de roba que fa temps que no em poso, de posar la catifa al menjador i de cop es torna càlid, de menjar castanyes, de tornar a encendre la calefacció….

Associo la tardor amb la llar i amb la natura, en anar cap a dins, com a mamífers que som, ens estem preparant per hivernar, nosaltres no dormirem durant uns mesos però, si escoltéssim el nostre ritme intern i no ens deixéssim arrossegar pels ritmes externs, estic convençuda que reduiríem l’activitat i cuidaríem la nostra energia per preparar-nos per l’esclat de la primavera.

El cos ens parla…