Trencar la inèrcia i activar la voluntat de canvi.

En l’àmbit de l’orientació, engegar el despertador vol dir trencar amb la inèrcia vital i reconèixer que ha arribat el moment de fer un moviment significatiu. Aquest despertar sovint apareix en punts d’inflexió: quan cal decidir què estudiar, quan s’ha perdut una feina, quan s’intueix que l’actual trajectòria no connecta amb els propis valors, o quan hi ha una sensació de bloqueig.

És el moment en què pot emergir una incoherència entre allò que fem i el que voldríem fer, o bé quan ens sentim immòbils. Aquest és el QUAN, el moment clau que ens pot ajudar a activar una actitud exploradora. 

Escoltar, atendre i donar espai a l’impuls, a la voluntat de canviar, és el primer pas per iniciar el camí. Igual d’important és respectar els ritmes i les fases del procés: posar un temporitzador respectuós amb el tempo del nostre moment. No podem preveure tots els passos des del començament, però sí començar a caminar, encara que sigui amb passes petites i amb sentit.

Sense acció no hi ha transformació, però l’acció sense consciència ens pot portar a l’estrès i al col·lapse per excés. Per això cal estar atents també al cronòmetre: no sempre avançar més ràpid vol dir avançar millor. Orientar-se vol dir trobar la velocitat adequada per a cada etapa del procés.

I aquesta actitud passa per mirar cap endins: descobrir què m’agrada, què se’m dona bé i com vull posar-ho al servei del món. I, sobretot, passar a l’acció, perquè només si fas coses, passen coses.

Autoconeixement per orientar amb sentit.

Un cop s’ha engegat el despertador, el següent pas és obrir la tapa del rellotge i mirar com funciona la nostra maquinària interna. En orientació és clau reconèixer el nostre model únic, personal i intransferible. Perquè ningú té els mateixos valors, interessos, capacitats, estils de relació, motivacions, actituds, conjuntures…

Aquest procés es basa en una mirada d’autoconeixement activa i apreciativa. A través de dinàmiques vivencials, eines visuals i espais de reflexió, la persona pot posar nom a allò que la mou i donar forma al seu potencial.

També ajuda a identificar els engranatges fluixos: creences limitants, mandats heretats, habilitats a desenvolupar. Re-conèixer el model és reconèixer també allò que cal revisar, ajustar o posar a punt.

En orientació, partim de la idea que tota persona té latent un valor afegit, un so únic i intransferible, que emergeix en el moment que desperta i es reconeix. Quan es dona permís per mirar cap endins, pot descobrir les seves virtuts i talents, així com les múltiples aplicacions que pot tenir el seu propi model vital i professional. Alhora, aquest procés permet identificar quins ajustos o millores cal fer en l’engranatge personal per avançar amb coherència. Entenem el desenvolupament com una versió en constant evolució, que es nodreix dels recursos disponibles i dels aprenentatges guardats en la memòria experiencial. Orientar-se també és sintonitzar i pujar el volum de la pròpia veu: reconèixer-ne la diversitat i el valor per poder escoltar i dialogar amb la veu dels altres.

A més, és fonamental valorar aquesta memòria experiencial: el que ja hem viscut, après i sentit forma part del que som. Revisitar el passat amb una mirada nova ens permet rescatar recursos i construir a partir del que ja tenim dins.

Posar la brúixola marcant el nord i aprendre a decidir.

Quan ja hem reconegut el nostre model, el següent pas és orientar-nos amb la nostra brúixola interior. És a dir, fer que el que pensem, sentim, desitgem i fem vagi en la mateixa direcció. En orientació, això implica alinear el propòsit vital amb les decisions concretes que prenem. Establim sincronia quan sentim que el sentit i la coherència ens acompanyen. Com més reconeixem el nostre model més fàcil ens serà identificar què necessitem per sentir-nos en harmonia i funcionar com un rellotge suís. Perquè això passi, la visió, els valors, la nostra brúixola interior i el nostre propòsit han d’estar alineats amb el nostre focus.

Aquest moment és clau: no es tracta només de saber qui som, sinó d’aprendre a prendre decisions amb sentit, a fer opcions coherents amb el que som i volem. Aquesta és precisament la competència de la presa de decisions, central en tot procés orientador, perquè permet transformar l’autoconeixement en acció significativa i sostenible.

Des d’El despertador ajudem la persona a construir un focus flexible: una direcció clara, però adaptable. I l’acompanyem a detectar quan el rumb li ve donat (pel sistema, la família, la por…) i quan és ella qui realment decideix el nord que vol seguir. Finalment, també treballem la capacitat de recalcular la ruta. Com un GPS vital, la persona aprèn a revisar, reajustar i reorientar-se quan cal. Perquè no es tracta de no equivocar-se, sinó de saber reconduir-se amb consciència.

Quan aquest despertar no es produeix amb consciència, s’activa el mode improvisació: es prenen decisions des de la pressa, la pressió o la por. És com a Alicia al País de les Meravelles, quan el gat li diu: “Si no saps on vas, qualsevol camí t’hi portarà.” Però orientar vol dir justament el contrari: triar el camí que sí que vols fer malgrat no sàpigues exactament el destí final.

Autocura i energia per sostenir el procés.

El camí de l’orientació pot ser exigent emocionalment. Per això, cal tenir bateria emocional per sostenir-lo. Quan la persona està desconnectada de la seva energia vital, entra en mode off: apareix la paràlisi, la frustració, l’esgotament o l’apatia.

A El despertador, entenem que l’autocura i la gestió emocional són imprescindibles i centrals en qualsevol procés d’orientació. Acompanyem les persones a reconèixer el seu estat, identificar les emocions que apareixen, i activar recursos per regular-se i cuidar-se.

També promovem una mirada apreciativa: posar el focus en el que ja s’ha aconseguit, valorar els petits passos i celebrar els progressos. Quan connectem amb el que ens fa sentir bé i ens recarrega, tornem a caminar amb energia i claredat.