amb els joves

La musicoteràpia en l’atenció domiciliària pal·liativa

La nostra experiència amb el projecte de la Fundació Enriqueta Villavecchia

La musicoteràpia és l’ús conscient de la música i els seus elements —so, ritme, melodia i harmonia— per millorar el benestar de les persones. Tot i que aquesta definició és senzilla, engloba un ampli camp d’enfocaments i metodologies que comparteixen l’objectiu comú de promoure la salut i la qualitat de vida. Encara que l’ús de la música amb finalitats terapèutiques és molt més antic —remuntant-se a civilitzacions antigues com la grega, l’egípcia o la xinesa—, la musicoteràpia com a disciplina formal té els seus orígens al segle XX, entesa com a professió reconeguda des de fa set dècades.

Una altra manera d’explicar què és la musicoteràpia és contraposant-la a la concepció de la música amb què la majoria de nosaltres hem crescut: una forma d’expressió artística exclusiva dels músics que han hagut d’aprendre disciplinadament durant molts anys i que s’interpreta en sales de concert per a un públic que escolta. Si partim d’aquesta definició, semblaria que la música és, per una banda, un fi en sí mateix, és a dir que el seu objectiu és l’escolta mateixa, i per l’altre, que és propietat exclusiva dels músics. La musicoteràpia parteix de l’extrem oposat: la música és un mitjà per assolir un fi més enllà d’ella mateixa i és propietat de tothom perquè som éssers inherentment musicals. I és que no busca la bellesa estètica (tot i que sovint apareix i també pot ser un objectiu en sí mateix), sinó el potencial de la música per ajudar-nos a assolir un objectiu concret.

D’entre els seus beneficis destaca la millora de l’estat d’ànim, la reducció de l’estrès i l’ansietat, l’estimulació del desenvolupament cognitiu i neurològic, la facilitació de la comunicació, la socialització i l’expressió o la rehabilitació física i cognitiva. Una de les seves aplicacions és en les cures pal·liatives, ja que proporciona alleujament emocional i suport en la gestió del dolor en persones amb malalties, millorant la seva qualitat de vida.

La música és un mitjà per assolir un fi més enllà d’ella mateixa, i és propietat de tothom perquè som éssers inherentment musicals. Per això, la musicoteràpia no busca la bellesa estètica, sinó el potencial per ajudar-nos a assolir un objectiu concret.

La nostra experiència amb la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia

Al llarg de la nostra trajectòria, la musicoteràpia ha estat una constant en gairebé totes les línies d’actuació que desenvolupem, una eina que ens acompanya i que enriqueix la nostra metodologia. Darrerament, però, hem pogut aplicar-la en el darrer context terapèutic que esmentàvem, el de l’atenció pal·liativa. Ho hem fet de la mà de la Fundació Enriqueta Villavecchia, una entitat dedicada a l’oncologia infantil amb què tenim el plaer de col·laborar des de fa anys i amb la qual hem teixit un vincle molt especial.

El programa brinda atenció domiciliària pal·liativa pediàtrica acompanyada de sessions bisetmanals de musicoteràpia a un total d’22 infants. Els objectius del nostre acompanyament són:

  • Que les nostres sessions siguin un espai recreatiu on l’usuari (i altres integrants de la família) es pugui divertir i sortir per una estona de la seva rutina.
  • Estimular cognitivament l’usuari, ja que la seva situació sol anar acompanyada d’aïllament tant físic com social.
  • Comunicar-nos no verbalment. Sovint els usuaris tenen la parla parcial o totalment impedida, però això no és un problema per la música. La música (i probablement tots i totes ho hem experimentat) va directe al sistema límbic, a les emocions, i l’intercanvi purament musical ens pot apropar i aportar més, sovint, que les paraules. En aquest sentit, en alguns casos també impliquem les famílies durant la sessió perquè es puguin vincular amb l’usuari des d’un nou angle.
  • Facilitar l’expressió d’emocions
  • Alleujar l’estrès i l’ansietat
  • Entrar en ressonància, especialment amb usuaris amb la mobilitat molt reduïda busquem transmetre una sensació de connexió interpersonal interpretant una música que representi la seva expressió facial i/o que segueix el patró del seu ritme respiratori.
  • Donar eines perquè l’usuari pugui utilitzar per sí mateix en la nostra absència.

Dins de la musicoteràpia, distingim entre tècniques passives, en què l’usuari escolta música, ja sigui interpretada pel musicoterapeuta o enregistrada, i tècniques actives, en què es requereix la participació activa de l’usuari en l’acte musical. En el context que ens ocupa, i sempre modulant-ho en funció de la resposta que obtenim i de les noves derivacions que anem vivint, utilitzem les següents tècniques:

  • Cançons de benvinguda i de comiat, les quals ens ajuden a dotar la sessió d’estructura i a enllaçar-les. Són també una manera bonica de començar i acabar.
  • Audició de música que improvisem en directe, en funció de l’estat emocional de l’usuari.
  • Improvisació lliure amb l’usuari, en la qual no hi ha cap consigna més que la de fer música plegats. La improvisació lliure és en sí mateixa tota una branca de la musicoteràpia, ja que s’entén que les melodies, els patrons, la intensitat, l’estructura musical que va emergent i un llarg etcètera d’elements musicals, tenen una correlació amb el món interior de la persona.
  • Improvisació de música amb lletra, en què fem referència a esdeveniments del present immediat de la persona, i en què intercalem preguntes per anar captant la seva atenció, així com per crear vincle i anar coneixent el seu món interior.
  • Jocs musicals (de pregunta-resposta, d’endevinar notes, de representar emocions,…) per, de manera lúdica, estimular cognitivament l’usuari.
  • Tonning, cantar vocals llargues amb un patró respiratori concret per afavorir la relaxació.
  • Cant creatiu. Amb un acompanyament musical convidem l’usuari a explorar lliurement la seva veu i, juntament amb la nostra, buscar complicitat i bellesa.
  • Estimulació a través de la vibració, és a dir, posar alguna part del cos de l’usuari en contacte amb un instrument perquè en pugui percebre la vibració.

La bona predisposició de les famílies envers la musicoteràpia i l’impacte emocional evident en la majoria de casos ja en les primeres sessions fa que, a dia d’avui, estiguem molt contents/es amb la resposta que estem obtenint. Més enllà de les tècniques i els objectius que hem esmentat, sentim que aportem vitalitat i alegria a les diferents llars que visitem. Per tot això, volem agrair a la Fundació Enriqueta Villavecchia l’oportunitat de viure, gaudir i implicar-nos en una experiència tan emocionant com aquesta.

 

Un article de David Sitges Sardà,
Musicoterapeuta i facilitador del projecte.

Article de La Vanguardia: 'I la música va salvar l'Oriol'.

La bona feina i els bons resultats del projecte van tenint ressò als mitjans de comunicació. El diumenge 21 de juliol de 2024, La Vanguardia va publicar aquest reportatge del periodista Domingo Marchena.

Parla de l’Oriol i de la seva experiència amb les sessions de musicoteràpia que fa a casa amb el nostre company i musicoterapeuta David Sitges .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *