• Que les nostres sessions siguin un espai recreatiu on l’usuari (i altres integrants de la família) es pugui divertir i sortir per una estona de la seva rutina.
• Estimular cognitivament l’usuari, ja que la seva situació sol anar acompanyada d’aïllament tant físic com social.
• Comunicar-nos no verbalment. Sovint els usuaris tenen la parla parcial o totalment impedida, però això no és un problema per la música. La música (i probablement tots i totes ho hem experimentat) va directe al sistema límbic, a les emocions, i l’intercanvi purament musical ens pot apropar i aportar més, sovint, que les paraules. En aquest sentit, en alguns casos també impliquem les famílies durant la sessió perquè es puguin vincular amb l’usuari des d’un nou angle.
• Facilitar l’expressió d’emocions
• Alleujar l’estrès i l’ansietat
• Entrar en ressonància, especialment amb usuaris amb la mobilitat molt reduïda busquem transmetre una sensació de connexió interpersonal interpretant una música que representi la seva expressió facial i/o que segueix el patró del seu ritme respiratori.
• Donar eines perquè l’usuari pugui utilitzar per sí mateix en la nostra absència.

Dins de la musicoteràpia, distingim entre tècniques passives, en què l’usuari escolta música, ja sigui interpretada pel musicoterapeuta o enregistrada, i tècniques actives, en què es requereix la participació activa de l’usuari en l’acte musical. En el context que ens ocupa, i sempre modulant-ho en funció de la resposta que obtenim i de les noves derivacions que anem vivint, utilitzem les següents tècniques:

• Cançons de benvinguda i de comiat, les quals ens ajuden a dotar la sessió d’estructura i a enllaçar-les. Són també una manera bonica de començar i acabar.
• Audició de música que improvisem en directe, en funció de l’estat emocional de l’usuari.
• Improvisació lliure amb l’usuari, en la qual no hi ha cap consigna més que la de fer música plegats. La improvisació lliure és en sí mateixa tota una branca de la musicoteràpia, ja que s’entén que les melodies, els patrons, la intensitat, l’estructura musical que va emergent i un llarg etcètera d’elements musicals, tenen una correlació amb el món interior de la persona.
• Improvisació de música amb lletra, en què fem referència a esdeveniments del present immediat de la persona, i en què intercalem preguntes per anar captant la seva atenció, així com per crear vincle i anar coneixent el seu món interior.
• Jocs musicals (de pregunta-resposta, d’endevinar notes, de representar emocions,…) per, de manera lúdica, estimular cognitivament l’usuari.
• Tonning, cantar vocals llargues amb un patró respiratori concret per afavorir la relaxació.
• Cant creatiu. Amb un acompanyament musical convidem l’usuari a explorar lliurement la seva veu i, juntament amb la nostra, buscar complicitat i bellesa.
• Estimulació a través de la vibració, és a dir, posar alguna part del cos de l’usuari en contacte amb un instrument perquè en pugui percebre la vibració.