Escolta la BSO de l’article
Cada setmana apareix una nova aplicació d’Intel·ligència Artificial (IA). I, gairebé cada setmana, algú es fa la mateixa pregunta: «Quina he d’aprendre ara? Quina és la millor?». Potser la qüestió no és quina és l’eina d’IA més adequada, sinó quines habilitats necessitarem en un món on la IA, o la seva utilitat, formarà part de gairebé tot.
A la formació ‘Com em pot ajudar la IA en la gestió del meu dia a dia?’ que fem a Barcelona Activa i versions similars en d’altres espais, acostuma a passar una cosa que sorprèn al grup de participants. En acabar, senten que el curs els ha resultat d’utilitat, tot i que no han fet servir cap aplicació d’IA. Pot semblar una contradicció, però per a nosaltres és precisament el contrari: és una declaració d’intencions. Abans de dominar una eina, necessitem entendre què volem fer amb ella, quines necessitats tenim i quin criteri guiarà les nostres decisions.
A El despertador ens interessa precisament això: preparar les persones per apropiar-se dels diferents recursos (com pot ser qualsevol teconologia que aparegui) des del seu criteri i sentit. Per això continuem fent el mateix que fa més de quinze anys: acompanyar-les a desenvolupar el pensament crític, l’autoconeixement, la capacitat de decisió, l’adaptabilitat, i a connectar amb el sentit i el propòsit. No treballem amb la IA; treballem amb persones que conviuen amb la IA.
Perquè no estem només davant d’un canvi d’eines, sinó d’un canvi de context. Sovint es presenta la IA com una nova aplicació que cal aprendre a utilitzar. Però la realitat és molt més profunda: la IA no és una eina més, sinó una nova etapa de la digitalització. D’aquí poc temps, estarà tan integrada en els programes que utilitzem cada dia que ni la distingirem. Igual que en el seu moment Internet va canviar la manera de comunicar-nos i trobar informació, o els “smartphones” la manera de relacionar-nos amb el món, la IA està canviant la manera de pensar, treballar, crear i prendre decisions.
El repte és adaptar-nos sense adoptar una mirada tecnofòbica ni convertir-nos en “tecnobabaus”. Busquem el camí del mig: entendre el potencial de la tecnologia sense renunciar a mirar-la amb criteri.
No estem només davant d’un canvi d’eines, sinó d’un canvi de context.
Quan es parla del futur de la IA s’acostuma a parla d’algoritmes, de dades o de generar nous models. Però el que és realment determinant és la nostra capacitat d’adaptació, ja que els canvis seran continus. Avui, la IA ja contribueix a accelerar processos de recerca, desenvolupament i programació, i redueix el temps necessari per convertir algunes idees en realitats. Això escurça els cicles d’innovació i fa que adaptar-nos-hi deixi de ser un esforç puntual per convertir-se en una competència permanent. Alhora, facilita que persones amb bones idees, però sense determinats coneixements tècnics, puguin començar a portar-les a terme.
I això ens obliga a desenvolupar una competència que sovint passa desapercebuda: la capacitat d’aprendre, desaprendre i tornar a aprendre. La resistència al canvi no és un defecte; és un mecanisme natural. El problema apareix quan les innovacions tecnològiques són més ràpides que la nostra capacitat d’adaptació.
Aquesta velocitat també genera cansament: la sensació que mai acabem d’arribar, perquè quan finalment aprenem una eina ja n’ha aparegut una altra. Per això, un dels grans desafiaments serà aprendre a conviure millor amb la incertesa i amb el que ara anomenem entorn BANI ((sigles en anglès de fràgil, ansiós, no lineal i incomprensible) —fins que li tornin a canviar el nom.
I com més respostes sigui capaç de generar la tecnologia, més important serà el nostre criteri. La IA no pot pensar per nosaltres. És extraordinàriament bona generant respostes, però això no significa que pensi, que tingui sentit crític, que entengui el context o que assumeixi responsabilitats. Precisament per això, com més potent sigui la tecnologia, més valuoses seran les competències que ens fan més humans.
Necessitarem persones capaces de verificar la informació, detectar errors i biaixos, formular bones preguntes, interpretar contextos, crear i prendre decisions. La IA pot ajudar-nos a produir, però continua sent responsabilitat nostra decidir què val la pena produir.
També correm un risc evident: acabar adaptant-nos nosaltres a les eines. Escriure perquè la IA ens entengui, pensar en funció del que una plataforma és capaç de generar o modificar la nostra manera de treballar perquè encaixi amb la tecnologia. Quan hauria de ser just al revés. La tecnologia ha d’estar al servei dels nostres objectius, dels nostres valors i del nostre propòsit. Quan és la persona qui marca el rumb, la IA multiplica les possibilitats. Al contrari, corre el risc d’anar molt ràpid, però sense direcció, és a dir, sense el criteri que esmentàvem abans.
Com més respostes sigui capaç de generar la tecnologia, més important serà el nostre criteri, i més valuoses les competències que ens fan més humans.
Acompanyar les persones a desenvolupar el pensament crític i no només a trobar respostes és un canvi enorme per a l’escola, la universitat i també per a l’orientació professional i vocacional. Moltes activitats que fins ara servien per demostrar que l’alumnat havia integrat els aprenentatges i coneixements, avui poden ser resoltes en segons per una IA.
La conseqüència no és prohibir la tecnologia, sinó repensar què significa aprendre. Potser ja no té sentit demanar només un resum; té molt més sentit demanar que es comparin fonts, que es justifiqui una opinió, que es detectin contradiccions o que es construeixi un punt de vista propi. En definitiva, menys reproducció i més pensament.
Però aquesta transformació també ens planteja una altra pregunta: què farem amb el temps que guanyem? Fa uns anys memoritzàvem números de telèfon. Avui gairebé ningú ho fa. També estem deixant d’escriure alguns correus o de resumir manualment determinats documents. La qüestió, ara no és si això és bo o dolent. És què fem nosaltres amb el temps i la capacitat mental que ja estem alliberant.
La IA promet fer-nos més eficients, però l’eficiència no és un objectiu en si mateix. La pregunta realment interessant és si aprofitarem aquest temps per produir encara més o per pensar millor, decidir millor, cuidar millor les relacions i dedicar més espai a allò que ens aporta sentit.
La discussió sobre la IA tampoc no és només tecnològica també és ètica. És un debat sobre les dades, la privacitat, els biaixos, la responsabilitat i, sobretot, sobre quin model de societat volem construir. Per això és tan important educar en una IA responsable, desenvolupant l’autonomia, el pensament crític, la responsabilitat i la convivència democràtica. Necessitem una mirada madura que ens permeti aprofitar el potencial de la tecnologia sense renunciar al criteri propi.
En el fons, la intel·ligència que no podem delegar és la que ens permet orientar-nos, donar sentit al que fem i decidir com volem viure. Des d’El despertador acostumem a dir que no treballem perquè les persones trobin respostes, sinó perquè aprenguin a fer-se millors preguntes. La IA reforça aquesta mirada.
Si una màquina és cada vegada més capaç d’oferir-nos respostes, encara serà més valuós saber formular preguntes —preguntes despertadores—, discernir, prendre decisions i actuar amb responsabilitat. Potser per això, avui més que mai, la nostra feina continua sent despertar persones perquè s’escoltin. connectin amb el sentit i confiïn en el seu criteri.
Les eines evolucionaran, els noms de les aplicacions canviaran i les interfícies també. El que continuarà marcant la diferència serà la persona que hi ha al darrere. Perquè una IA pot ajudar-nos a respondre moltes preguntes, però no pot respondre les que realment orienten una vida; Qui soc? Què m’importa? Quin impacte vull tenir? Com vull viure? Quin tipus de persona vull arribar a ser? Aquestes preguntes no tenen una resposta correcta ni una única resposta. Es construeixen vivint, reflexionant, equivocant-nos i tornant a començar.
En un món amb cada vegada més respostes disponibles, la diferència la marcarà la nostra capacitat de decidir quines preguntes val la pena fer-nos. I aquesta capacitat continua sent exclusivament humana.
Un article de Jordi Esqué i Forés, responsable d’Orientació d’El despertador.
Taller: El acompañamiento en los procesos de duelo y cambio. Amb Vera Santos, directora de l’Instituto Regenera.
Webinar: La crianza respetuosa como oportunidad de crecimiento personal. Amb Elisenda Pascual, experta en criança respectuosa.