Ja és oficialment Nadal. És temps d’afartades de menjar, compres d’última hora i llumetes de mil formes i colors per tot arreu, però també de bones intencions. Perquè d’això va el Nadal, oi? De desitjar-nos el millor i d’omplir-nos de propòsits per al nou any. I és fantàstic! Ara bé, què en fem de tot el que hem viscut aquest any? 

Cultivar l’abundància, és a dir, l’agraïment, la posada en valor i la celebració del que ja tenim és tan o més important com cultivar l’esperança. De fet, és imprescindible per caminar el nostre propòsit amb benestar. I és que l’autoexigència, la no-acceptació o la comparació constant ens fan viatjar amb ansietat per un canal de carència i necessitat que ens allunya del principal objectiu de tot plegat: viure des de l’autenticitat de ser qui som, en plenitud i coherència.