La nostra experiència facilitant sessions a les unitats de cures pal·liatives dels diferents hospitals on s’està aplicant el programa està sent molt gratificant i satisfactòria.

Estem duent a terme dos tipus de processos: un de més específic, constant i de llarga durada, només per a persones malaltes, i un altre de musicoteràpia comunitària, on hi participen pacients juntament amb les seves parelles/familiars i fins i tot amb personal mèdic.

Facilitar un espai musicoterapèutic pot arribar a tenir un sentit profund i significatiu, i en el cas de l’acompanyament en processos oncològics, sens dubte ha estat i està sent així. L’experiència d’un procés oncològic, més enllà de l’afectació física, ve acompanyada d’una càrrega emocional i psicològica que pot arribar a ser un factor molt limitant en el dia a dia de les persones que el viuen.

Obrir un espai regular –setmanal– en el qual trobar-se amb altres persones que passen per processos similars i connectar amb el cos, amb el sentir, amb l’expressió, amb el grup… es converteix, en primer lloc, en un “oasi psicològic i emocional” on alliberar aquesta càrrega i nodrir-se de l’escalfor del grup mitjançant activitats enfocades al benestar.

I més enllà d’això, pot esdevenir un espai on cultivar consciència, on valorar allò que som i la vida que vivim, on aprendre eines per escoltar, acollir i expressar allò que sentim. És preciós veure com, sessió rere sessió, es genera un ambient càlid de grup i una obertura que permet deixar-se anar i gaudir més del que la música (i la vida) ens ofereix.

Els pacients ens diuen que voldrien poder fer-ho cada dia, perquè durant aquella estona no han pensat, han estat, malgrat que els costi aixecar la maraquesa o que les seqüeles de l’ictus els dificultin cantar. L’entrega i la generositat es viuen des del minut 2 a les sessions de musicoteràpia.

Hi ha un primer moment en què la ment encara juga en contra, es mostren expectants i a la defensiva… però comença el so i totes les resistències es dissolen per donar pas al sentir, a la connexió, a l’expressió autèntica, al compartir música en comunitat, per donar lloc, en definitiva, a la vida, en moments en què, lamentablement, la malaltia se n’emporta el protagonisme.

“Per part meva, d’aquestes sessions destacaria el benefici de tenir la ment concentrada en l’activitat, allunyant-la d’altres estímuls externs, ajudant a focalitzar l’atenció en detriment de pensaments invasius i limitants que sovint tenim les persones amb càncer”, afirma una participant del programa.

En el cas de les sessions de musicoteràpia comunitària, tenen el component especial de generar un espai compartit –a través de la música, el cant i el moviment– amb els éssers estimats, un espai de vida, connexió, gaudi, alegria, celebració, gratitud i esperança. En un moment difícil per a aquestes persones, on segurament aquestes paraules no formen part del seu dia a dia, l’hora i mitja de musicoteràpia es converteix en un espai màgic on la malaltia no hi té cabuda i s’expressa la salut a través de la música.

Quan acabem les sessions, solem tancar-les amb una roda en què, mentre toquem el piano, ens passem un pal de pluja i cada persona, quan el té a les mans, regala una paraula al grup sobre com se sent o com s’ha sentit.

Són paraules que expressen gratitud envers l’espai facilitat i el grup, amb expressions com: “em sento agraïda perquè m’he pogut relaxar”, “m’he sentit lliure”, “m’ho he passat bé amb els companys i companyes”, “m’ha sorprès la meva capacitat creativa”, “he pogut connectar amb un estat de pau interna”…

És molt emocionant escoltar aquestes paraules carregades de benestar, felicitat i agraïment, tenint en compte les difícils circumstàncies que estan vivint. Després, s’acosten a nosaltres mentre recollim els instruments i no paren d’agrair-nos aquesta hora i mitja.

Filles que s’ensorren en llàgrimes, agraint aquest espai de vida que els ha permès reconnectar amb la seva mare com feia temps que no ho feien… Poder comunicar-se —amb si mateixes i amb les altres— des d’un altre lloc, a través de la música, des del cor, des de la salut i l’alegria, “és un regal que ens enduem i que sempre recordarem”, diuen.

I, per descomptat, el regal és totalment nostre: un privilegi poder facilitar-ho, agraïnt la confiança i gaudint de tanta generositat, i poder ser testimonis de moments únics que ens reconcilien amb la vida.