Articles

La música, un vehicle permanent

CAST

‘La música és l’espai entre les notes’
Claude Debussy

♫  Escolta la BSO d’aquest escrit

Qui em coneix sap de la meva passió per la música. M’ha acompanyat sempre, des de ben petit, per això suposo que els meus pares ho van captar i em varen portar a l’escola de música del barri quan tenia 5 anys.

Al cap dels anys, he viatjat sempre i incondicionalment amb la seva companyia. Ja sigui escoltant-la, tocant-la, proposant-la, compartint-la… A través del piano, de les classes i formacions, dels concerts en petit o gran format, dels diferents reproductors, dels CDs recopilatoris regal a mida, de les meves cerques per biblioteques o Spotifys, dels programes de ràdio, de les improvisacions i composicions… Fins estar-la ara assaborint al màxim en totes les seves dimensions a través d’una disciplina preciosa com és la Musicoteràpia.

Un àmbit que em permet canalitzar dues passions: la música i acompanyar les persones. Expressar i aprofundir en la meva missió (despertar) a través d’un dels millors vehicles. Que increïble és poder acompanyar les persones a viure millor a través de la música! En certa manera, m’he adonat que ja ho feia, però ara ho faig amb tot el coneixement i amb tota la causa. Amb tot plegat he pres consciència de com és de necessària per a nosaltres la música, com a idioma que ens vertebra i ha estat present sempre amb nosaltres (des d’abans de néixer ja la sentim i ressonem en estat embrionari), com a correlat de les nostres emocions.

La música que ens perdem

A l’última sessió del màster que he cursat a l’ESMUC, un dels nostres professors ens explicava una anècdota, desencadenant involuntària de que avui sigui aquí escrivint sobre aquest relat. Ell treballa sovint amb músiques i músics de tot el món (té a casa seva més de 500 instruments de tot arreu i de totes les èpoques) i ens comentava el feedback que va rebre d’un músic hindú: li comentava que difícilment un músic d’aquí podria ser com un d’allà. Es va quedar molt sobtat, perquè els hindús són d’un tarannà molt modest, i més encara aquells músics en concret. Tot tenia una explicació molt lògica.

Sense entrar en detalls tècnics, a l’Índia la música té una dimensió espiritual molt més gran que aquí. Conceptualment la forma de viure-la, sentir-la, comprendre-la i aprendre-la no té res a veure amb la nostra. Tenen centenars de “Raags” (significa literalment “color, mode o estat d’ànim”), que equivaldrien als nostres modes melòdics els quals, en funció dels matisos de les notes i dels ritmes que donen, apel·len a un moment del dia o emoció.

Li explicaven que un músic hindú per aprendre el que seria una sola nota musical s’hi estava un mes sencer, i durant aquell temps aprofundia en tots els matisos i possibilitats que podia donar a aquella nota (tempos, intensitats, etc.). Recorria tots els colors emocionals que podia oferir-li la nota, per això la riquesa expressiva que podia aconseguir per exemple al cap de 7 mesos d’aprendre el llenguatge musical era molt diferent que aquí.

Allà, a banda del llenguatge musical s’hi sumava l’emocional. Un llenguatge que aquí, amb la velocitat i el poc temps de l’exigència i l’afany de perfecció que patim no ens donem l’espai per aprendre i sentir la música que importa, la que brolla del cor, la que duem cadascú a dins. Ser músic o sentir la música no és tocar perfectament o escoltar melodies: és submergir-se, transmetre, entregant-se a la intenció, a l’emoció, a la música.

‘Tu no ets el protagonista sinó la música.
El secret és oblidar-te de les teves preocupacions,
entregar-te completament a la música.
Així et converteixes en música i no en tu mateix’

Barry Green

La música, tornant a casa

Ens acompanya sempre, present, constant. És el marc contextual del nostre dia a dia, fins al punt que podríem definir els moments més importants de la nostra vida a partir de les seves músiques, de les nostres músiques. Hi ha moments musicals que només escoltar-los sentim que som més a casa que a la nostra teòrica llar.

Podríem relacionar els nostres sentirs també amb temes musicals. Fins i tot ens podríem receptar músiques per transitar moments o per transportar-nos a instants. No en va la música ens ajuda a recordar (diuen que recordar és passar dos cops pel cor) i gràcies a aquesta connexió emocional podem connectar neuronalment fragments perduts que permeten exercitar la memòria -per exemple en teràpies per a persones afectades d’Alzheimer, poden arribar a cantar de cop i volta cançons i recorden misteriosament tota la lletra, revivint, també emocionalment, moments especials de la seva vida que han acompanyat aquell tema -.

Amb la Musicoteràpia, per acompanyar les persones que acompanyen o estan en l’atenció directa (terapeutes, educadors, formadors, personal sanitari o de serveis socials) en la gestió de l’estrès, de les emocions i del canvi, utilitzo entre d’altres coses el treball en l’autoconeixement a través de les “músiques de capçalera” de cadascú. És un regal poder veure tota la riquesa i l’efecte tan beneficiós que té la música com a canal d’expressió, de relaxació, de connexió on es vehiculen vides, sentirs, tensions i motivacions.

I pensar que vaig estar a punt de perdre’m aquest univers infinit quan, seguint la “titulitis”, vaig estar tota la meva adolescència forçant-me a passar anys patint amb exàmens del conservatori on em jugava tot un any de feina en 10 minuts, sense que ningú sabés ni de la meva passió, ni del meu esforç, ni del meu veritable talent. Seguia el camí fet, el que pensava que era correcte sense adonar-me que m’estava prenent el més important. Van ser anys on la música, malgrat l’estimava incondicionalment, per moments, era una enemiga del meu desenvolupament humà: era una batalla amb la constant por d’equivocar-me, o no ser prou bo per no posar-me nerviós i fer-ho bé.
Era un canal, en aquell moment, on jo sentia totes les meves mancances i lluny d’eixamplar-me o expressar-me em cohibia. Ni ho gaudia, ni podia compartir la música, perquè em sentia poca cosa, limitat, i tenia por de la mirada dels altres (fins i tot dels meus). Em passava tots els dies repetint les mateixes peces, els mateixos fragments, i malgrat m’apassionava Beethoven o Debussy acabaven sent detonants de malsons. Com pot ser que puguem arribar a convertir un canal d’expressió amb tantes possibilitats, a nivell personal o vocacional, en una presó per a l’ànima?

Després de molt temps i de moltes renúncies, i de fer teràpia, per sort, quan tenia 22 anys vaig prendre la millor decisió de la meva vida: recuperar la música. Vaig decidir què volia que fos la música per a mi: un canal per ser, expressar-me i on sentir-me a casa. Un espai sense judicis ni repressions ni obligacions ni mancances. Un espai per experimentar, explorar, viure, sentir-me lliure. Vaig deixar la carrera de música per poder entregar-me a la música. Vaig, fins i tot, comprar-me el piano que encara m’acompanya.

Des d’aleshores la música és la meva companya inseparable, la meva millor aliada per gaudir, fluir i ser feliç. Sí, avui puc dir que sóc feliç gràcies a la música. Perquè l’escolto, la sento, degusto les seves notes, em perdo en ella, ressono, la comparteixo, m’expresso, i fins i tot treballo amb ella. La música, sense anar més lluny, ha estat aquest hivern el meu refugi, el meu espai inspirador, on respirar, on vibrar des del meu centre, on retrobar el sentit, redescobrir la pausa i la fluidesa emocional, en una època de molt estrès.

Cada tecla, cada so, del piano, m’ha banyat en un mar de calma, de connexió, de vida.

.

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador y codirector d’El despertador

…………………………………………………………………………………………………

icona-llapisTambé et poden interessar les següents propostes:

. Respira (por Jordi Muñoz)

Menys perfectes, més savis, més humans (per Jordi Muñoz)

. Cantar es un viaje a nuestra memoria (por Sandra Rehder)

. Coaching per a músics

. La banda sonora de les teves competències: recorregut competencial

. Vibrant amb mi: viu l’experiència d’un massatge sonor

Kit de gestió emocional en temps de canvi

 


butlleti_el despertador2Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes
a la bústia del teu correu electrònic.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s