a casa

Quin llop volem alimentar? (per Anna Soriano)

llop♫  Clica aquí i escolta la BSO d’aquest article

Un chico joven corre hacia su abuelo. “¡Abuelo, abuelo, dime cuál es el secreto de la vida!”.

En la boca arrugada del anciano se dibuja una sonrisa mientras responde: “Mi niño, dentro de todos nosotros es como si hubiesen dos lobos luchando. Uno está enfocado en proteger su territorio, en la rabia, la crítica y el resentimiento; es miedoso y controlador. El otro está enfocado en el amor, la alegría y la paz; es travieso y está lleno de aventura”.

“Pero Abuelo”, exclamó el niño, con sus ojos muy abiertos de curiosidad, “¿cuál de los lobos es el que va a ganar?”.

El anciano le responde: “El que tú alimentes”. 

Al llarg de la vida ens trobem en “esdeveniments vitals” de diferents colors i magnituds. Alguns ens agraden, d’altres no i d’altres poden arribar a ser molt dolorosos.

Les emocions que apareixen en els ” esdeveniments vitals” no desitjats, tampoc són agradables de sentir (ràbia, por, tristesa,…). Què fem amb tot això? Reaccionem o responem?

La inèrcia ens duu a reaccionar. Si reaccionem, els nostres pensaments seran limitadors i les nostres accions destructives. La ràbia es convertirà en accions agressives, la por ens farà fugir o defensar-nos amb les ungles i, finalment, ens enganxarem tant a la tristesa que no hi haurà manera de deixar-la anar. Ens sentirem amb poca energia i la que tindrem estarà contaminada i bruta. El clima estarà enrarit i serà poc sa. La mala gestió de les emocions ens “enverina” a nosaltres mateixos i de retruc al altres i al món. D’altra banda, la reacció no ens permet solucionar el problema, al contrari, el va retroalimentant, fent que aquest cada cop sigui més gran i més difícil de desfer.

Que passaria si en lloc de reaccionar ens proposéssim respondre? És a dir: Fer una parada al remolí de reaccions on estem immersos i observar-nos des de certa distància. Adonar-nos de la font que ens ha provocat la pertorbació, fer-nos un escàner emocional i triar quina volem que sigui la nostra actitud davant aquest ” esdeveniment vital” que ens pertorba. Descriure quina és la millor manera d’afrontar-lo per a poder desencallar-ho i fer accions conscients.

La ràbia, la por i la tristesa hi segueixen sent, però enlloc de deixar-nos emportar per les emocions, prenem nota i fem alquímia amb elles. De l’energia que ens dóna la ràbia aprenem a posar límits i l’utilitzem per fer accions creatives. Ens afrontem a la por en petites porcions, (partim els pastís de la por a trossets i anem agafant-los d’un en un). Ens permetem sentir la tristesa, no busquem distraccions per despistar-la… la sentim i la deixem anar, transcendim d’ella.

Si comencem a respondre, els nivell d’energia automàticament augmenta, tenim més energia i aquesta comença a ser neta, estem generant una energia transformadora que ens permetrà facilitar el canvi. El clima, a la vegada, es torna més saludable (ja no escopim verí), és més relaxat i més propici per a poder arribar a trobar noves solucions. Solucions que des de la reactivitat són impossibles de veure, perquè estem totalment enganxats al problema. D’aquesta manera connectem amb la persona creativa, amorosa, pacífica i autodependent que portem dins nostre.

I així, malgrat sovint, és fàcil deixar-se emportar per la inèrcia, si poc a poc comencem a fer-nos observadors de nosaltres mateixos i comencem a buscar com respondre davant els ” esdeveniments vitals”, mica en mica, anirem traçant una nova manera de viure i com més l’alimentem més força anirà prenent en nosaltres.

Quin llop vols alimentar?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s