Articles

El balcó, per Jordi Esqué

CAST

Reivindico mirar més pel balcó! Per què? Quin sentit té? És una pèrdua de temps, no?

Permeteu-me que, abans d’explicar-ho, us comparteixi una petita anècdota de la meva infantesa.

Al llarg de molts moments quan era petit, sense dir res, m’asseia a la faldilla de la meva àvia o en una cadira al seu costat, i amb una mirada de complicitat inauguràvem el moment del balcó. Eren uns minuts, ara no recordo quants, però mai se’m van fer llargs. Uns minuts que tots dos dedicàvem a mirar pel balcó, veient el que passava: la gent, els cotxes, els arbres, qui anava a comprar al quiosc, la parada d’autobús… Sense jutjar ni comentar res, simplement miràvem i estàvem presents, tranquils, en pau. Per confirmar que seguíem acompanyant-nos l’un a l’altre de tant en tant ens miràvem i fèiem un somriure còmplice, era la nostra manera de dir: segueixo aquí amb tu, present. Ho recordo com un moment balsàmic, un moment que el dedicava a mi, un moment d’aquí i ara… un moment d’autèntica serenor.

Pot semblar una ximpleria i, de fet, és quelcom senzill de fer, però… per què no busquem més moments com “el balcó” en l’actualitat?

Avui en dia, enlloc de trobar moments com “el balcó”, ens “hiperventilem” fent mil cursos de relaxació, meditació i llegint un munt de llibres d’autoajuda. En ocasions això ens complica més la vida i, a vegades, ens aboca cap a l’objectiu contrari que volem aconseguir. Ens ho prenem com una obligació i encara ens genera més ansietat.

Alerta, que no critico pas moltes coses d’aquestes! Sóc un ferm practicant del mindfulness i, en conseqüència, un ferm defensor. Al llarg de la nostra jornada anem fent diferents activitats i moltes d’elles ens van consumint l’energia. Per afrontar tot això en bones condicions cal trobar aquells espais que ens ajudin a recarregar l’energia. I una bona oportunitat, és realitzar activitats on impliqui estar en l’aquí i l’ara. És quan estàs present, i no estàs pendent de passats negatius, de futurs que ens fan mandra afrontar o futurs hipotètics angoixants que probablement mai passin (els “isis”).

 


“Només reivindico la senzillesa i el pragmatisme.
Reivindico trobar més moments de balcó en la nostra vida


Només reivindico la senzillesa i el pragmatisme. Reivindico trobar més moments de balcó en la nostra vida. Segur que el nostre dia ens ofereix un munt d’oportunitats per trobar aquests moments, només cal localitzar-los, parar-se, viure’ls i gaudir-los. Moments en el nostre dia a dia que ens permetin aturar-nos i contemplar el present, estar en l’aquí i l’ara.


Si em permeteu, compartiré amb vosaltres el meu principal moment d’aquí i ara que practico tan sovint com puc. Malauradament, en l’actualitat, no tinc al costat a la meva àvia per mirar pel balcó, però quan poso el meu fill petit al seu llit i s’adorm esdevé el moment que em permet estar present en el moment. L’observo mentre dorm, com respira, com es mou, sense jutjar, sense esperar res, només observo, només existeix aquell moment. De cop tot esdevé presència, pau, tranquil·litat… I de ben segur que la meva àvia, aquí també està al meu costat, contemplant l’Arnau.

 

.

Un article de Jordi Esqué,
coach, formador i orientador laboral,
responsable de l’àrea de joves d’El despertador,
i del *coaching laboral per a joves
als Punts d’Informació Juvenil de Barcelona

* servei que oferim als Punts d’Informació Juvenil de Barcelona i a Barcelona Activa

.

icona-llapisT’ha agradat aquest article? Explora’n d’altres en aquest apartat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s