Articles

1 segon per a tu, 1 moment per agafar aire

CAST

♫ Clica aquí i escolta la BSO d’aquest article

RESPIREM…
1 segon per a tu, 1 moment per agafar aire

A tu que estàs llegint aquestes paraules…
A tu que has patit i segueixes patint en molts moments…
A tu que t’has il·lusionat en d’altres…
A tu que  segueixes en aquesta muntanya russa emocional d’esdeveniments permanents…
A tu que proves de gestionar tot plegat en cada conversa amb veïns/es, companys/es, amistats, familiars…
A tu que observes amb perplexitat i incredulitat la precipitació d’esdeveniments…
A tu que mires amb preocupació com sortir d’aquest entramat incert…
A tu que estàs cansat d’aquest clima de confrontació, tensió, faltes de respecte…
A tu que vols deixar d’estar sotmès a la manipulació política i dels mitjans de les postveritats que ens allunyen…
A tu que et dolen profundament fets, comentaris, reaccions, agressions, inhibicions, injustícies i violències…
A tu que no entens que en ple segle XXI en nom de banderes hi hagi porres, presons i difamacions…
A tu, independentment de les teves idees, del teu posicionament, de quins siguin els teus anhels, angoixes i temors, et volem convidar a que et regalis un segon per respirar.

.

Respirar ens torna al nostre centre perquè és el que ens defineix com a éssers vius. Agafant aire i escampant-lo pel nostre cos ens oxigenem de toxicitats. Alliberem i relaxem l’organisme.

Per tot plegat, volem convidar-te a algunes modalitats per poder agafar aire:

  • Dosificar: vivim en la sobreinformació i estem exposats a l’abús que se’n fa. Quan aquesta, a més, gira al voltant de quelcom tan sensible que ens vincula i no podem controlar, i l’atenció que hi posem és permanent, el desgast emocional és molt més gran. L’esfera de l’escena política és important però no ho és tot (en tenim d’altres: personal, familiar, relacional, professional, etc.). Aprendre a discriminar i prioritzar els inputs és clau. Desconnectar i connectar amb altres esferes de la nostra realitat ens ajudarà a viure-ho millor perquè no ocuparà tot el nostre interès, ni neurològicament ni emocional.
    ·
  • Contrastar: totes i tots estem mediatitzats en els mitjans de la immediatesa. Això que fa que tinguem una opinió abans d’haver-la contrastat. En aquest xàfec d’informacions és fonamental filtrar què és informació i què opinió. Distingir entre fets i interpretacions, treure el gra de la palla serà bàsic. I contrastar el gra des de diferents mirades ens ajudarà a tenir una visió més objectiva.
    ·
  • Raonar: quan una qüestió és d’interès general per a tantes persones i els esdeveniments i informacions li donen un protagonisme permanent i constant és impossible que no sigui present en les converses del nostre dia a dia. I hi ha tants punts de vista i veritats com persones. Cal, per tant, raonar abans d’enraonar, per no confondre’ns en el soroll d’una discussió que es transformi en conflicte i ens allunyi. Què volem: tenir raó o viure millor?
    ·
  • Empatitzar: costa molt, són temes molt sensibles, quan ens impliquen tant. Viatjar a l’univers de l’altre, entendre motius, realitats, pors, informacions que li arriben, abans d’abraonar-li la nostra visió ens ajudarà. Sobretot quan és el cas de persones que estimem i amb qui compartim i hem compartit moltes mirades i pàgines de vida. I en aquest món on estan tan condicionats els estats d’opinió i compartim de manera diferida i virtual tantes coses que ens arriben, no podem permetre’ns el luxe de perdre persones del nostre equip (de vida) sense ni haver-ho pogut parlar mirant-nos els ulls o sentint-nos la veu.
    ·
  • Responsabilitzar: nosaltres també som agents del relat, quan decidim escoltar o no, actuar o no, participar o no… Però també en com ho fem i com interactuem amb el que ens envolta. Tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin ens pot ajudar a donar-li coherència al relat que volem construir i, fins i tot, podem facilitar la comprensió de la nostra posició. Si promoc el diàleg, estic sent dialogant? Si promoc el respecte, estic respectant? Alguns dels aspectes fonamentals perquè avanci una conversa tenen a veure amb l’escolta i amb el to. No som titelles, tenim un paper molt important. Què volem prioritzar: ser agressius o receptius? Dictar sentències o explorar visions? Convèncer o intentar entendre? Expressar el que pensem/sentim o abans preguntar com ho està vivint l’altre?
    ·
  • Recordar: la vinculació emocional que tenim és intransferible, és igual de respectable en cadascuna de les persones. Tanmateix, en el debat polític, hi intervenen molts interessos que busquen manipular els nostres sentirs cap a la seva conveniència. Això fa que ens sentim interpel·lats i ens els apropiem, allunyant-nos en molts moments de quina realment és la bandera que volem protegir. Hi ha una de fonamental que no té colors i al mateix temps els té tots, la del respecte per qualsevol vida, la de les llibertats humanes.
    ·
  • Abraçar: l’amor és una arma de transformació massiva i cada cop que ens hi connectem la nostra forma d’estar en el món canvia. Endollant-nos a les nostres motivacions, a les coses que ens donen sentit, a les persones que ens estimem, agafem tones d’oxigen per seguir caminant amb una mica més de lleugeresa, sentint-nos més abrigats i amb algunes conviccions reforçades que ens poden ajudar a viure diferent el que succeeix al nostre voltant.

El despertador som una entitat que intentem cada dia acompanyar a les persones a créixer i viure millor. Per això, davant el transcurs de les últimes setmanes volem mostrar la nostra preocupació per tot el que està succeint que fa trontollar el benestar de moltes persones i famílies. Creiem que és fonamental fomentar un clima de convivència respectuós, càlid, dialogant, participatiu i no excloent. Sentir que el món que ens envolta, el nostre entorn, ens acompanya i pot ser còmplice és clau per atrevir-nos a donar el millor de nosaltres.

Les persones a les quals acompanyem, i nosaltres mateixes/os, ens trobem com cada dia creixen els focs emocionals i els nusos a l’estómac i no les oportunitats pel diàleg en un paisatge cada dia més hostil i incert, on anem perdent referències i molts dels valors que ens donaven o ens donen estabilitat estan a la corda fluixa (democràcia, justícia, no-violència, diàleg, etc.)

Per tot plegat, sense voler ser exemple de res, volem dedicar aquest article a totes les persones que estan patint. I tu segurament que ens estàs llegint, n’ets una d’elles. Tant de bo et pugui ajudar.  Una abraçada molt gran!

 

 

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador y codirector d’El despertador

.


icona-llapisTambé et poden interessar els següents articles:

. Un mundo donde los abrazos nos gobiernen, per Jordi Muñoz

10 claus per posar en marxa El despertador, per Jordi Muñoz

Quin llop volem alimentar?, per Anna Soriano

. Coaching, una manera de vivir los cambios, per Mauro Cavaller i Jordi Muñoz


butlleti_el despertador2Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs
les novetats de cada mes al teu correu electrònic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s