Activitat

Diari de CONFI(n)AMENT: primera part

CAST

Obrim les pàgines d’un diari de confi(n)ament que recull pensaments, reflexions, petites cròniques d’un dia a dia no escollit, des de la vivència individual de cadascú i cadascuna que formem part de l’equip d’El despertador.

Les pàgines acullen altres mirades sobre nosaltres, paraules que neixen del nostre espai privat des d’on teixim una quotidianeïtat diferent, adquirida, assimilada, adaptada i que anem aprenent pas a pas.

Omplim les primeres pàgines d’un diari que té la voluntat de recollir també les teves vivències, des de l’autenticitat del que et passa, del que sents, del que aprens per seguir fent comunitat i acompanyar-nos a cada moment.

 

DIA 0 DE CONFI(N)AMENT

M’he despertat amb una sensació estranya, ahir vàrem arribar de viatge. No sabia si havia estat un malson, o atribuir la sensació al jet lag?

Quanta incertesa! Què passa de debò? Em vénen tot de pensaments inconnexes de moltes coses aquí, allí,… Realitat o ficció?

Poso els peus a terra i obro molt els ulls. És una realitat, les coses estan així.

El món ens ha dit atureu-vos!

No és un somni, ni una pel·li, ni una broma… Costa de digerir, però es la realitat que un cop més supera la ficció. Qui ens ho havia de dir fa una setmana! Impensable.

Maricel Ruiz i Munné, 12/març 2020


DIA 8 DE CONFI(N)AMENT

L’hivern prorrogat

Ja ho teníem tot a punt: l’obertura, la motivació, les ganes, els porus de la pell anhelant el sol, els cabells amb ganes d’omplir-se de flors… Ho teníem tot a punt per rebre una nova primavera que ja s’obria pas setmanes enrere. El que no sabíem és que l’hivern demanava pròrroga amb un temps afegit sense data final.

I aquí segueix, l’hivern instal·lat a casa. Ara se’ns ha ficat sota la pell, dins les parpelles. M’agradaria saber què et diu a tu el teu hivern?

Sento que l’hivern obre la porta, una vegada més, als dols pendents. Potser és moment de deixar enrere el que ja no germinarà més.

I mentrestant, mirem la primavera de les finestres i balcons estant. Per fi té tot l’espai i el permís per esclatar, per exhibir-se, per explorar els confins. I em sedueix i encén encara més el meu desig candent que ha de contenir-se una mica més.

Elisabet Alguacil i Balién, 20/març 2020

…………………………

Fa més d’una setmana que estem confinats/des i vaig al súper a comprar. Tot està diferent. Només per entrar fem una llarga cua, es respira en l’ambient una sensació rara, diferent, tot i que l’aire està més sa, respiro tensió.

A l’entrar veig que hi ha poca gent. Tothom va amb mascaretes, guants… Els lineals estan gairebé buits. Els/les treballadors/es fan cara de cansats/des. També hi ha distància de seguretat per tot arreu. La gent ens mirem de manera expectant.

Parlo amb la dependenta. Estan esgotats/des. Li pregunto que com ho porta. Es posa a plorar. Em diu que és molt dur, que aguanten molta tensió, treballen molt i tenen les seves històries. I encara diu que algunes persones vénen enfadades per la distància de seguretat, perquè no poden portar més de 6 productes… Li comento que la situació ens té desbordats/des a la majoria.

Em demana disculpes perquè diu que m’ha tocat rebre.

La miro. Li somric. I em quedo amb ganes de fer-li una abraçada molt forta.

M.R.M., 20/març 2020


DIA 11 DE CONFI(N)AMENT

Pensament confinat:

Assegut a la cadira miro per la finestra contemplant el verd, que cada vegada escasseja més al nostre planeta.

Què deu pensar la natura de nosaltres? Què deuen dir aquests arbres i plantes aquests dies, quan ens veuen tancats/des a casa nostra. Dies en els que poden respirar més, els de menys contaminació en la història de les nostres ciutats en dècades.

I dic jo: ara que no ens queda una altra que acceptar la situació i que amb la nostra creativitat ens adonem que podem gestionar escenaris insospitats, no podríem confinar moltes de les nostres accions totalment gratuïtes i absurdes que estan atemptant contra el nostre entorn i fan que ens estiguem quedant sense verd, sense aire, sense vida?

Jordi Muñoz i Jovell, 23/març 2020


DIA 12 DE CONFI(N)AMENT

He buscat la definició de resiliència i he trobat: “Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.” I no oblidar, parar atenció a la lletra petita que no inclou la definició, tot el que vivim en aquest procés. Com ens transforma, com gestionem la incertesa, les pors, els moments d’explosió creativa… Òbviament queda molt tòpic dir que en aquest confinament estem vivint un estat de resiliència nivell mil!

Sense anar més lluny, en el meu cas el 10/3 estava molt emprenyat perquè em van anul·lar dues activitats… i carai com ha evolucionat tot! Això vist amb perspectiva no va ser res, hem après en tot aquest procés que deia… començar a caure la feina, a que caigui tot, a no saber què fer, a reinventar-nos, a fer coses on line fins al punt que hi hagi clients i clientes ben avinguts a treballar en aquest nou (i únic) format que podem fer ara. I mai oblidant l’ecosistema que ens reforça… ajuda dels companys i companyes de feina i especialment de la meva parella… sense tots ells i elles aquesta resiliència no seria possible!

El que he après fins ara (en aquest procés tot és un aprenentatge constant) sobre aquest confinament és que tot és més intens. Com deia ara, l’aprenentatge és més intens, celebres tot el que aprens i estàs més predisposat. Però això ens passa amb tot… la comunicació és més intensa, les abraçades, les discussions (i les reconciliacions), els enuigs, les alegries, els descobriments, les frustracions, la convivència, els espais propis, la tristesa, la ràbia, l’amor, la mandra.

A més d’intens, ràpid també. Pensava que ara tot seria més lent, més pausat… però tot succeeix molt ràpid. Les circumstancies, les notícies, els processos van molt més ràpid, em sento com un experiment en què m’observen i tot és més accelerat! I seguim i seguim!

Jordi Esqué i Forés, 24/març 2020


DIA 13 DE CONFI(N)AMENT

Oloro profundament un potet de sabó de mostra que em transporta a una cabana amb vistes a valls de faigs i verds sense fi.

Sota la dutxa somio que l’aigua neteja les pors i les incerteses que sembro en mi en forma de pensaments, de somnis, de formes imprecises… i desitjo que pel forat de la dutxa desaparegui tot això i tot un sistema, que se’n vagi a la merda per fi…

E.A.B., 25/març 2020


DIA 14 DE CONFI(N)AMENT

Pensament confinat:

En l’era de l’individualisme exacerbat com s’aprèn a tornar a formar part? Moltes vides, moltes realitats, conviuen en paral·lel, fins i tot en una mateixa llar. Formem part d’un tot que ens convida a mirar pel teu interès. A parlar només del temps amb el veï/ïna. Ja no et dic si parlem de veïns més llunyans.

Confinat en la meva parcel·la sobrevisc amb por a allò que és diferent que s’aparta del meu pla, del meu recorregut, del meu pensament. I quan tot se’n va en orris? Amb què compto? Amb qui compto? Com es fa per poder comptar? ¿Som conscients que cada persona, cada família, cada llar, és una història i un món diferent? I si per un moment en lloc de jutjar ens miréssim, comprenguéssim i atenguéssim per ser comunitat? Joc fàcil de paraules: Comú i Unitat. Teixir una xarxa unida davant un element en comú. Tenim, crec, un element en comú molt evident i important. I si no mira al carrer… Vivim en les xarxes socials, però realment sabem ser una xarxa de veritat? Vàlvula d’escapament, sosteniment, alliberament, cohesió, ajuda, connexió… Tots i totes ho hem sentit alguna vegada. Ser en comunitat per vacunar-nos del virus.

J.M.J., 26/març 2020

DIA 15 DE CONFI(N)AMENT

Estic més sensible? més irritable? m’atabalo més ràpid? Tinc menys paciència? Que m’està passant?

I de cop, avui, fent un viatge més profund dins meu, he vist clar que em passava… estic trista.

Anna Soriano i Oliver, 27/març 2020

…………………………

Tot aquest procés és una etapa d’aprenentatge i cada setmana la vius i ets conseqüència de l’aprenentatge de l’anterior.

Una cosa que he començat a aplicar aquesta setmana és el principi de realitat. Les setmanes anteriors vaig voler ser el millor company de feina i voler fer moltes coses, vaig voler ser la millor parella i estar al costat de la meva parella en tot moment, vaig voler ser el millor pare i estar amb el meu fill i filla en tot moment i vaig voler vetllar per la casa com qui més… i ja no parlem de dedicar-te temps a tu! I em vaig adonar que, de tot això, no feia res bé… no puc assumir-ho tot!

He aprés que m’haig de repartir i no puc estar en tots els fronts al 100%. Demano disculpes a tots els implicats i implicades… i al primer a demanar disculpes és a mi mateix!

J.E.F., 27/març 2020


DIA 16 DE CONFI(N)AMENT

I ara que tindré temps faré…..

Va ser la primera reflexió que em va venir quan ja fa 15 dies se’ns va “convidar” a quedar-nos confinats a casa.

De cop es va obrir una finestra amb moltes possibilitats per fer tot allò que vaig postergant en el meu dia a dia: dibuixar, escriure, ordenar, fer exercici… la llista era infinita, haig de reconèixer que hi ha havia un punt d’il·lusió. Activitats per fer sola, per fer amb la parella, per fer amb els fills… i vinga horaris i propostes, quanta energia…

Ara, després de 15 dies, me n’adono que encara no soc la mestressa del meu temps, que inclús a casa, el ritme segueix sent frenètic, que les demandes exteriors hi segueixen sent… que tot i que hi ha un canvi extern molt bèstia, el canvi profund i durador, segueix sent intern, he parat jo, internament? Enlloc de quedar-me en el fer, cal anar més en el ser, en qui soc i qui vull ser.

I aquest canvi intern depèn de mi…

A.S.O., 28/març 2020

…………………………

Converses confinades

Raquel Barrera, Úrsula Comendador, Elisabet Alguacil, 28/març 2020


Envia’ns les teves cròniques i relats confinats per correu electrònic a info@el-despertador.com i seguirem omplint pàgines d’aquest diari col·lectiu.

Si ho prefereixes, també pots compartir el teu relat o pensament a les xarxes socials amb l’etiqueta #cròniquesconfinades.


Si vols estar a el dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al nostre butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.

 

Deixa el teu comentari a continuació. T'informem que la informació que ens facilites serà tractada per El despertador, S. L., responsable del web, amb la finalitat de gestionar i publicar els comentaris del blog. La legitimació s’obté mitjançant el teu consentiment. Les dades no se cediran a tercers. Podràs exercir els teus drets a info@el-despertador.com

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.