Activitat

Pla d’acció per gestionar el meu confinament

CAST

En aquest període de confinament en què ens trobem ens costa molt afrontar les novetats que comporta el temps d’aïllament, així com organitzar-nos i planificar-nos. En ocasions tenim l’impuls de fer un munt de coses i, en canvi, acabem per no fer res o quedar-nos a mitges. El que més ens costa és definir el que volem fer i passar a l’acció. Són tants els estímuls que ens envolten que ens paralitzem i ens quedem en la inacció. Probablement aquestes situacions també les vivíem, amb menor intensitat, en l’època preconfinament. I quan tot això acabi, potser, també.

.

Volem prendre decisions i se’ns fa una muntanya, no sabem per on començar, com continuar, tenim pors, bloquejos, en ocasions comencem a tope i després ja no ens acompanya la motivació inicial.

Definició d’objectius

El que ens aniria molt bé fer prèviament per no perdre’ns, és concretar i definir bé aquests objectius, de manera que tinguin les següents característiques:

  • Clars: han de ser molt concrets, sense entrar en ambigüitats o altres interpretacions.
  • Mesurables: per no entrar en imprecisions, concretem un temps o quantitat determinada. No entrar en interpretacions com: molt, una mica, una estona…
  • Realitzables: identifiquem i concretem allò que ha de passar per considerar que hem realitzat l’objectiu.
  • Principi de realitat: prèviament és imprescindible -fora de les bones intencions- calibrar i valorar si és possible aconseguir l’objectiu. Tinc la preparació, els recursos i el temps per aconseguir-lo?

Motivació

Per acabar d’ajustar els objectius hem de tenir en compte de no confondre la visió amb l’objectiu. La visió recull una intenció que pot ajudar a motivar aquest objectiu. Per exemple, la visió pot ser tenir una vida més saludable i l’objectiu fer exercici durant 20 minuts cada dia a les 8 del matí.

Un altre aspecte a tenir en compte és assegurar-nos que aquests objectius, perquè ens motivin i els puguem realitzar, siguin nostres, propis i genuïns. Stephen Covey en el seu llibre de “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva” parla de “si l’escala no està recolzada contra la paret correcta, cada pas que donem ens porta al lloc equivocat més ràpid”. Si ens proposem objectius per satisfer l’amic/amiga, la parella, el teu o la teva cap, als fills i filles, etc., al no ser propis la motivació per dur-los a terme es veurà minvada. Com diu Covey la nostra escala no estarà recolzada en la nostra paret i podem caure.

A més, hem de tenir compromís i respecte sobre els objectius. Quan aquests ens motiven generen inèrcies i hàbits que ens impulsen a voler-los assolir i, en conseqüència, aquella motivació ens serveix com a motor per passar a l’acció. Si no creiem en el propi objectiu, i aquest ve de fora, és quan procrastinem. En canvi, quan som fidels a nosaltres mateixos i mateixes ens escoltem i atenem a la motivació interna.

Àrea de poder

En algunes ocasions, quan establim objectius, el primer que fem és escriure una llista de totes les dificultats que ens podem trobar pel camí i posem el focus en les barreres, provocant una inacció que ens immobilitza.

Per evitar que ens paralitzem és important que ens focalitzem en la nostra àrea de poder i diferenciem allò que depèn de nosaltres i allò que no depèn de nosaltres. Dins de la zona de control estan aquelles coses que depenen exclusivament de mi, tot allò que puc controlar en exclusivitat. Dins de l’àrea de la influència també es troben aquelles coses que depenen de mi i que, a la vegada, tenen influència sobre terceres persones, de manera que la decisió i acció final és responsabilitat d’una altra persona. I en la zona de no control es troben totes aquelles que ni controlo ni depenen de mi.

En ocasions posem el focus i les energies en aquelles coses que no controlem i no ens permeten avançar. La clau és, per tant, posar el focus i les energies en tot allò que sí controlem. O bé, transformar aquelles coses que no controlem en coses que sí podem controlar.

Microobjectius

Imaginem que volem fer el “Camino de Santiago” i abans de començar, o a l’inici del camí, només posem el focus i la mirada en arribar a Santiago quan tenim encara un munt de kilòmetres per endavant. Al veure que ens queda un llarguíssim recorregut pot ser que ens desmotivem, que vulguem abandonar, que ens preocupem per diferents aspectes que ens podem trobar al llarg del camí. Per anar pas a pas és vital que anem focalitzant i abocant l’energia en les properes passes, anem percebent el que necessitem per arribar al següent punt d’avituallament i, a partir d’aquí, pensar en el següent pas, i així successivament. És important construir els nostres objectius a partir de microobjectius.

Hem de valorar com planifiquem aquests microobjectius i tenir en compte:

  • El temps: determinar quan realitzaré aquest microobjectiu i quina durada tindrà.
  • El tamany: estem parlant de microobjectiu (no d’objectiu), per tant la mida que tingui i com d’exigent sigui afecta el nostre camí cap al propòsit. Com més petit sigui més assequible i fàcil d’aconseguir. Ens concentrem per tant en anar assolint cada petit pas.
  • Els recursos: identificar i aconseguir allò que necessito per poder dur a terme el microobjectiu.
  • Els i les sòcies: recórrer a aquella persona que em pot ajudar o bé que sigui imprescindible per assolir aquest microobjectiu.

El fet de planificar a partir de microobjectius ens permet:

  • Anar validant cada passa que realitzem.
  • Reformular el recorregut cap a l’objectiu segons com van evolucionant els microobjectius.
  • El fet d’assolir aquests petits èxits fa que incrementi la nostra motivació de cara a seguir endavant.
  • Al determinar microobjectius evitem caure en el procrastinar.
  • Celebrar a l’assolir cada fita per tal d’enfortir el nostre propòsit i augmentar la nostra motivació.

Soroll

Forma part de la condició humana ser permeable a tot el que sentim del nostre entorn i, en moltes ocasions, això es transforma en soroll que no ens ajuda a avançar.

Per una banda, especialment aquests dies, escoltem molt de soroll en negatiu: Que malament tot! Estarem fins a la tardor confinats/des! No tenim prou ajudes! I molts d’altres. I per una altra banda, també escoltem soroll en positiu i molt edulcorat: Tot anirà bé! Això ens canviarà la vida! Tot això és una gran oportunitat! I moltes d’altres també. A partir d’aquí, per no perdre’ns en frases i eslògans (tant positius com negatius), podem transformar aquest soroll en objectius i, conseqüentment, en microobjectius si agafem les regnes del nostre lideratge. Davant de: Tot anirà bé! ens ajudarà preguntar-nos: què he de fer perquè vagi bé? Què ha de passar perquè vagi bé? Quins microobjectius ens poden permetre apropar-nos a que sigui real?

Recapitulant

Hem compartit diversos conceptes, però destaquem alguns aspectes rellevants:

  • Definir quin objectiu vull fer.
  • Determinar si el puc realitzar.
  • Concretar quins microobjectius m’apropen a aquest objectiu.
  • Valorar si tinc recursos per assolir-lo i quins recursos em poden servir.

Per acabar, no oblidem que estem intentant canviar una inèrcia, com hem comentat a l’inici. Per fer-ho ens ajudarà:

  • Rebel·lar-nos: identificar que és allò que volem canviar.
  • Desidentificar-nos: deixar de ser el que creiem que som i passar a l’acció per transformar-ho.
  • Convicció: revisar interiorment perquè som capaços i capaces de fer-ho.
  • Motivació: quina flama alimenta la voluntat i força per assolir aquest objectiu.
  • Un pla d’acció: quins microobjectius ens permetran fer-lo realitat.

Recorda, si fas coses, passen coses! En què tens ganes de passar a l’acció?

.

Un article de Jordi Esqué i Forés,
coach, orientador laboral
i formador

Contingut relacionat:

Àgora despertadora: Jordi Esqué ens acompanya a crear un Pla de acció per gestionar el confinament.

icona-llapisTambé et poden interessar les següents propostes:

Kit de gestió emocional en temps d’alarma, per Anna Soriano (versión en CAST)
. Què puc fer per cuidar-me en temps d’alarma?, per Jordi Esqué (versión en CAST)
. Rebel·lant-nos contra la llei de la inèrcia de Newton, per Jordi Muñoz
. 5 preguntas para conectar con tus recursos y sostener la incertidumbre, per Jordi Muñoz
. Paso de tortuga, per Jordi Muñoz
. La condemna de la motxilla, per Jordi Esqué
Respira
Despertant els sentits amb les petites coses
Que no s’apagui la llum, per Anna Soriano (versió CAST)
Quin llop volem alimentar?, per Anna Soriano
.


Si vols estar a el dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al nostre butlletí
i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.

 

Deixa el teu comentari a continuació. T'informem que la informació que ens facilites serà tractada per El despertador, S. L., responsable del web, amb la finalitat de gestionar i publicar els comentaris del blog. La legitimació s’obté mitjançant el teu consentiment. Les dades no se cediran a tercers. Podràs exercir els teus drets a info@el-despertador.com

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.