Estimada felicitat,

Han estat moltes les experiències viscudes fins a arribar a escriure’t aquesta carta d’agraïment a cor obert.

M’ha costat molt aproximar-me a tu. He necessitat fer exercicis previs i aprendre moltes coses, com la capacitat intrínseca de mirar-me a mi mateixa i al meu entorn immediat amb acceptació incondicional de l’instant. He de reconèixer que per fer-ho he necessitat adquirir les ulleres de la compassió i la tendresa, deixant de banda les expectatives i els judicis que dificulten sempre la visió. Soc conscient que encara estic en procés d’aprenentatge, de fet crec que sempre ho estaré, però he entès que aquesta és la porta d’entrada que m’apropa a tu.

He intentat definir-te molts cops i sempre acabo amb la mateixa idea, que més aviat fas referència a l’actitud de vida que requereix acceptar les situacions a mesura que van succeint per anar aprenent a discernir cap a on focalitzar la meva energia i esforç en cada moment. És cert que requereixes d’un ancoratge constant al present, i que en principi això és ben simple d’executar, ja que no cal fer altra cosa que estar present en l’aquí i ara entenent que no necessites res més perquè ja ho tens tot, és a dir, limitar-se a estar aquí; però cal dir que tenim tendència a fer difícil allò que és senzill, i tu ets un clar exemple.

Gràcies per facilitar-me maneres de connectar amb tu, com la respiració, la meditació, el ioga i l’agraïment constant de poder estar fent aquestes activitats anteriors o qualsevol altre. M’agrada molt quan també apareixes en aquells moments on sento la coherència de pensar, sentir i actuar en una mateixa direcció, i també quan em recordes que les imperfeccions no tenen etiquetes positives o negatives, simplement són com són, i com a tal son dignes de ser acceptades. M´ha permès entendre que la perfecció és quelcom no tan desitjable com sembla, al no mostrar l’essència real que sempre s’amaga darrere la imperfecció que comentàvem.

Gràcies per ensenyar-me a valorar la incertesa i el dubte, a no deixar d´aprendre de la humilitat de no saber res i sobretot, per donar-me temps i permís per fer-me infinitat de preguntes i poder així anar-te coneixent una mica més; m´encanta anar sabent més coses de tu.

Sempre has estat amb mi, tot i que reconec que a vegades t’he ignorat i et demano disculpes. Ets una companya misteriosa, perquè cada dia a cada moment requereixes que et recordi per fer acte de presència, i quan marxes necessites el mateix, que et demani de forma agradable que tornis, i és ben curiós que així sigui, quan ja sé que sempre m’acompanyes.

He de dir-te que es requereix valentia per viure amb tu, per ser la teva amiga fidel, i suposo que per això no és sempre possible arribar-te a conèixer en profunditat. El que sí que puc intuir del cert és que aquelles persones que ho aconsegueixen tenen el regal més gran de tots, poder viure en el somriure.

Així que gràcies per estar aquí, per tot el que m’ensenyes cada dia i per continuar creixent plegades.

Una abraçada,

Un article d’Anna Galofré,
psicòloga, coach i col·laboradora de
l’Àrea d’Inserció a Zing Programme –
Fundació Nous Cims.