amb els joves

Som un equip!

Acompanyament en coaching esportiu al Club Esportiu Caldes de Malavella

Quan el grup deixa de ser el camp de batalla dels egos es converteix silenciosament en un equip.

Aquest curs tenim el plaer d’oferir el nostre servei de coaching esportiu al Club Esportiu Caldes de Malavella, un acompanyament integral que abasta tant l’equip tècnic com els equips de les diferents categories de bàsquet. De moment hem començat pel sènior, el s21, el juvenil i el cadet.   

El nostre acompanyament combina sessions individuals a la coordinació i direcció esportiva, entrenadors/es i a jugadors/es amb sessions grupals a alguns equips, i té per objectiu treballar i enfortir aspectes com la gestió dels equips, la cohesió i el treball en equip, la comunicació, la gestió emocional i tota una altra sèrie d’elements actitudinals.  

En el bàsquet, en l’esport, en la vida, l’encert en la presa de decisions i en les nostres accions no només depèn de les nostres aptituds tècniques i físiques ni de l’estratègia que tinguem per oferir el màxim rendiment. Evidentment, com més entrenem els recursos directament relacionats amb la disciplina en la qual estiguem treballant, en aquest cas el bàsquet, més podem millorar i desenvolupar la nostra capacitat competitiva.  

Hi ha, al mateix temps, un munt d’aspectes, unes altres competències, que també cal tenir presents per optimitzar el rendiment individual, I més encara quan en la majoria d’àmbits en què ens relacionem formen part d’una estructura i sistema col·lectiu interdependent que fa que els èxits i el rendiment global depenguin de la capacitat que tinguem d’adaptar-nos i encaixar dins d’un engranatge, dins d’un equip. 

Hi ha tota una sèrie d’intangibles intrapersonals (com poden ser: la motivació, el compromís, la mentalitat, la concentració, la gestió emocional de l’autoexigència i la pressió, la tolerància a la frustració i la resiliència, la disposició a l’aprenentatge) i interpersonals (la comunicació, el respecte i la gestió de la diversitat, la cohesió i el treball en equip, l’escolta i la flexibilitat) que tenen un impacte directe en el rendiment individual i col·lectiu.  

Els bons equips acaben sent grans equips quan les persones que els integren confien suficientment les unes en les altres per renunciar al ‘jo’ i apostar pel ‘nosaltres’.

Perquè les batalles personals ens fan perdre el sentit —la motivació original que ens va moure inicialment a practicar el bàsquet, en aquest cas: gaudir tot jugant, desconnectar, compartir, aprendre, etc.— i el propòsit col·lectiu. La lluita individual amb l’estadística, per anotar i encertar o per demostrar-nos encara no sabem ben bé què, fa que deixem de jugar i ens oblidem que formem part d’un tot més gran i que, aïlladament, per molt que brillem no garanteix la victoria de l’equip. 

Obsessionar-se en guanyar (millor dit, en no perdre) resulta contraproduent, sobretot si et porta a deixar de controlar les emocions. És més: obsessionar-se en guanyar és el joc dels perdedors; el màxim que podem esperar és la creació de les millors condicions possibles per al triomf… I atenir-nos al resultat. D'aquesta manera, el viatge resulta molt més entretingut.

En el cas del bàsquet, a més, hi ha l’element afegit que davant hi ha un rival que també competeix. Això vol dir que no tot depèn del que faci cadascun/a dels membres de l’equip i com s’engreixin les peces, sinó que a més dialoga i conversa amb un altre equip que també juga i posa a prova la preparació física, táctica, tècnica, mental, emocional, actitudinal i la disposició col·lectiva. 

Per tant el repte és fer d’un col·lectiu un equip. I això requereix un procés i un treball invisible constant per part dels equips tècnics (entrenadors/es) per transformar el grup en un equip en les seves diferents fases de creixement. Per tal d’acompanyar a ampliar la mirada i generar confiança, a facilitar empatia i comunicació assertiva, a canviar hàbits i desenvolupar lideratges, a gestionar les inquietuds i canalitzar les motivacions, a vehicular la fam competitiva, les ganes de jugar i la fragilitat dels diferents egos.  Convèncer que el principal rival el tenim d’entrada endins.  I portar l’equip a desenvolupar el seu lideratge, despertant la riquesa dels colideratges, per tal de sortir de la queixa i centrar-se en enfocar l’equip en el que està a les seves mans i depèn de si mateixes/os. 

Aquesta és la lluita a la qual s’enfronta tot líder: com aconseguir que els membres de l'equip, que estan moguts per la conquesta individual i la glòria, s’entregion de tot cor a l'esforç de l'equip. En altres paraules, com ensenyar-los el desinterès.

I aquest és un dels objectius principals: alinear les diferents peces, aptituds i actituds, propòsits i motivacions, al servei d’un col·lectiu amb un propòsit comú. Fomentant la generositat per un benefici més gran que la satisfacció momentània i personal. 

Quan això passa l’equip fa un salt qualitatiu molt important i pot accedir a una nova dimensió:  descobrim el següent nivell en la dinàmica interna, en l’acceptació de rols, en la fluidesa i confiança, en el joc i en la comunicació, en el rendiment individual i col·lectiu.  L’equip creix exponencialment en motivació, focus, concentració, implicació, lideratge i cohesió.  

Gaudeix de competir saludablement comprenent que les victòries i derrotes formen part del camí, que el guany més gran és l’aprenentatge que experimenten, el seu creixement. I perquè això passi també hi juga un paper molt important el rival. Com més nivell té, més possibilitats té l’equip d’aprendre i desenvolupar-se. 

Està sent una experiència molt enriquidora i esperem que la feina tingui el millor efecte, no només en resultats esportius, sinó en el gaudi i creixement dels diferents equips i les persones, ja que estem parlant d’un moment important en la formació i creixement de les persones, I en aquest aspecte l’esport, i el bàsquet en particular, té la capacitat de fer de catalitzador de molts aspectes vitals claus en el desenvolupament humà. Així com en l’aprenentatge de treballar en equip, ja que es tracta d’un esport d’equip precisament. 

Agraïm la confiança que estem rebent per part de tothom del club: jugadors/es, entrenadors, junta directiva, famílies. L’escolta i predisposició són molt grans i faciliten aquesta tasca transversal complexa.  

 

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
codirector de  El despertador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *