Ens ho trobem a la ràdio, a la tele, al diari… A la feina, a l’escola, a les trobades… En els àpats, en els cafès… Ens agradi o no el futbol, sentim o no els colors, sapiguem de què tracta o no el joc, qui més qui menys sap perfectament qui són i què representen Cristiano Ronaldo i Leo Messi.
Diferents etiquetes/estereotips configuren la dimensió mediàtica de cada marca. D’una banda l’atleta, la voracitat, l’ambició il·limitada, l’ego en tot el seu esplendor. De l’altra, el talent natural, la visió, vèncer les dificultats físiques, la genialitat.
En cursa des de fa anys: per la Pilota d’Or, per la Bota d’Or, pel millor gol, pel rècord inaudit, la marca contínua… El debat està servit: qui és el millor?
.
En aquest escrit no ens proposem donar resposta a la disjuntiva, n’hi ha per a tots els gustos, sinó més aviat respondre al sentit d’aquest tipus de preguntes. Entenent que, com a figures mediàtiques, acaben esdevenint referents o models del nostre sistema, i amb ells no només les seves figures, sinó la vessant comercial-econòmica de la pregunta quan s’interrelacionen dues marques i els rèdits que en treu qui la formula. Ens proposem reflexionar sobre com impacten aquest tipus d’eleccions/propostes en un altre tipus de mercat: en el dels valors i les creences que determinen el creixement humà i social d’una societat cada cop més limitada en el seu desenvolupament. Com aquest mirall pot estar condicionant negativament en el futur de les noves generacions.
“El fracàs i/o l’èxit són efímers, volàtils, relatius i capriciosos perquè no són interioritzats,
participen constantment de satisfer sempre la mirada d’un altre.
.
És evident que en qualsevol àmbit professional tenir una nèmesi amb qui competir pot afavorir moltes coses positives: l’afany de superació, el desig permanent de créixer i donar el màxim rendiment, la constant presència que fa que no t’adormis i t’ho creguis massa, la possibilitat de veure i aprendre altres maneres d’assolir resultats. Tot això pot ser possible només si es viu des d’una vessant de voler aprendre.
El problema és quan apareix l’altra mirada que comentàvem. La competència es transforma en rivalitat i la comparació és constant: la voluntat es transforma en necessitat, el desig en obligació, l’afany en obsessió i el camí és d’una tensió tan angoixant que el vius com si no ser el millor fos un problema, sense valorar ni celebrar els èxits assolits, els rèdits obtinguts, els esforços realitzats i la trajectòria elaborada. El fracàs i/o l’èxit són efímers, volàtils, relatius i capriciosos perquè no són interioritzats, participen constantment de satisfer sempre la mirada d’un altre. No es medeixen en relació a l’aprenentatge i els beneficis obtinguts sinó a què fa el teu rival. Una espiral esgotadora i poc conscient que esbocina tota la riquesa de la diferència.
Diferència que també trobem en la mirada perquè, conscients que no hi ha una realitat objectiva, qui marca això de ser el millor? Millor en relació a qui o a què? Al més golejador? Més solidari? Més estètic? Més compromès? Em sembla absurd voler uniformitzar una resposta objectiva quan valorar sempre és un acte subjectiu condicionat per necessitats, gustos i matisos personals. En funció de tot plegat podem trobar moltíssimes respostes possibles.
L’especificitat única del nostre producte és susceptible de dissoldre’s quan la capacitat de millorar i créixer es veu limitada per l’obsessió d’haver de ser el millor i si no ho és queda condemnat al fracàs pueril de la mediocritat. És evident que és molt limitat l’estadi de ser el millor i en canvi són molts els estadis per millorar el nostre producte i les possibilitats per fer-ho. Si fem un zoom out i obrim la perspectiva: la riquesa social, econòmica, cultural, competencial i humana s’amplia cap a exponents insospitats si apreciem el valor afegit de les diferents alternatives.
Pregunto jo, què passaria si canviéssim la pregunta inicial i poguéssim triar: amb què ens quedem de Cristiano i de Messi? I d’Iniesta, Van Basten, Puyol, Maldini, Buffon?… Creus que, per exemple, potser així els/les adolescents podrien sentir que poden tenir més encaix i oportunitats en el món laboral?
I a tu… Què t’aporten els membres del teu equip de treball? I la teva competència?
.
Un article de Jordi Muñoz,
coach i recreador personal,
fundador i codirector d’El despertador
…………………….
També et poden interessar les següents propostes:
. Menys perfectes, més savis, més humans
. Las decisiones de Neo
. Vidas inventadas
. Atravesar la pantalla
. Canviar de test
. Maratones: … 2014, 2015, 2016, 2017…
.
Una conversación sobre los MAPAS MENTALES
con Mauro Cavaller, coach de creativos,
y Jordi Muñoz, coach y recreador personal,
en la Librería Documenta de Barcelona (vídeo).
.
.
* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.
Categories: Articles, Blog, competències, Lideratge
