Activitat

Conquerint una forma de preguntar-nos

CAST

El Programa Skills de TecnoCampus Mataró vol facilitar la transició entre les aules universitàries i l’àmbit professional

Amb els estudiants del TecnoCampus, i dins del Programa SKILLS, hem estrenat una nova proposta formativa que, a partir del relat metafòric de les sèries de ficció, acompanyarà els estudiants a treballar diferents aspectes fonamentals en el seu present i futur professional com són: el desenvolupament de competències, l’orientació, la inserció laboral o la gestió del canvi.

Per què les sèries? Les sèries ens enganxen, formen part de la nostra quotidianitat, ens presenten diferents escenaris, trames i personatges, com ens passa en el nostre dia a dia. Volem convidar els joves a ser protagonistes del seu relat. A que facin aquest pas endavant i s’apropiïn de les seves trames, dels seus mons.

Per acompanyar els alumnes de 4art i 5è curs en la gestió del canvi els proposem una sèrie com “Game of Thrones” que narra la peripècia de diferents personatges per conquerir nous territoris fins a assolir el seu propi tron, al qual estaven destinats sense saber massa com seria o què farien el camí. La gràcia està precisament aquí: en tot el que descobreixen d’ells mateixos durant el trajecte.

Vivim en un món on passen coses estranyes (“Stranger Things”) que no podem controlar. Després de fer un grau de 4 o 5 anys, els nostres protagonistes es troben en un moment de canvi. La incertesa és gran i per moments els angoixa. Tenen clar que volen aconseguir el seu propòsit i realitzar-se professionalment però, per fer-ho hauran de donar-se permís per créixer amb la pregunta i no tenir respostes evidents i clares. Gràcies a això connectaran amb la seva vocació per trobar més d’una ocupació. Descobriran, gràcies a la creativitat, nous recursos i cartes amagades.


“Quan ens preguntem o ens pregunten ‘què vols ser de gran?’
acostumem a confondre el que som pel que fem a la resposta


Totes i tots hem anat i anem viatjant al llarg dels anys amb una pregunta que ens ha acompanyat i ens segueix acompanyant d’una manera o altra… En ocasions teníem resposta, en d’altres no. En funció d’això ens ha agradat o agrada que ens la facin o, tot el contrari, maleïm la pregunta. Precisament ara, en aquest moment de canvi d’etapa, d’espai, de rutines, etc., és important que ens la fem i que ens donem l’oportunitat de reflexionar-hi i respondre-la plegats…  I tu, què vols ser de gran?

Quines respostes tenim? I de què parlem en aquestes respostes: de coses que som o de coses que farem o volem fer? És força habitual confondre el ser pel fer.

L’objectiu quin és realment? Ser feliços i realitzar-nos, oi? I quantes coses podem fer i podem tenir per ajudar-nos en aquest camí? Quantes ja les estem vivint ara mateix? Moltes, i al mateix temps són només un mitjà. A nivell personal, pràctic, vocacional, formatiu, d’inquietuds, relacional, familiar, hobbies, etc.

Imatge d’una sessió del Programa Skills de TecnoCampus @tecnocampus

Us proposo que, quan ens preguntin o preguntem, ens atrevim a donar diverses respostes, ens atrevim a parlar sense por de qui som i del que ens agrada, sense cap obligació de que sigui una sentència, amb el permís per explorar i seguir-nos explorant cada dia. Amb el permís de viatjar per la pregunta i no haver de trobar la resposta correcta. Perquè no existeix i fins i tot perquè encara no la coneixem. Les respostes correctes no es diuen, es viuen i es teixeixen en funció de quant ressonen en nosaltres, de quant ens les estimem i estem disposats al que calgui perquè aquell somni sigui una realitat.

Perquè ens entenguem, jo mateix em dedico a una cosa que no sabia ni que existia quan estava en el moment d’acabar els estudis. Però, en canvi, sí sabia que m’agradava conversar, conèixer les persones, ajudar els altres, reflexionar, la música, escriure, que ningú em digués com havia de viure, sentir la sensació de llibertat, no fer només una cosa…

Ara sóc coach, musicoterapeuta, recreador personal (nom de professió que m’he inventat) i lidero una iniciativa (El despertador), quan mai m’havia proposat, ni pensat, muntar cap empresa ni liderar-la. I he fet un munt de coses abans relacionades amb el que m’apassiona que m’han anat portant fins aquí.

Per tant el problema no està en la pregunta, sinó en com ens preguntem. És important que ens donem el permís per recórrer-la sense l’exigència, la pressió o la necessitat imperiosa de resoldre la vida. Vivim en un món veloç i exigent que ens interpel·la constantment, amb la necessitat d’haver de donar respostes satisfactòries per al nostre entorn, per les expectatives que tenen de nosaltres (família, parella, societat, etc). Què és el que fa que gent aparentment amb molt d’èxit visqui en la insatisfacció permanent?


“L’escala de l’èxit és personal i intransferible.
Qui defineix els objectius i les passes per caminar-hi
només ens pertany a nosaltres decidir-ho


Stephen Covey (al seu llibre ‘Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva’) diu que molts cops caminem cada esglaó de l’escala de l’èxit sense preguntar-nos a quina paret està recolzada aquesta escala. Estem escalant els nostres objectius o els dels altres? Què vol dir l’èxit per a cadascú de nosaltres? Segur que trobem una resposta diferent per a cadascú. L’escala de l’èxit és personal i intransferible. Qui defineix els objectius i les passes per caminar-hi només ens pertany a nosaltres decidir-ho. Cadascú viu la seva vida perquè només depèn d’un aixecar-se o no al matí (els que ens envolten i aconsellen no ho poden fer per nosaltres).

Per tant, cadascú té la seva pròpia fórmula màgica, que només pot descobrir amb el permís per preguntar-nos. Et proposo que ara i aquí et permetis posar en ON el radar i començar a anotar en una llista totes les possibles respostes. Que gaudeixis de preguntar-te i d’escriure sense analitzar, només deixant-te anar.

I si un dels obstacles és la sensació de tenir un problema perquè t’agraden massa coses, et preguntaría: de veritat és un problema? No seria realment un problema que només t’agradés una de sola? I si aquesta una no l’aconsegueixes? Seràs feliç? Quan t’agraden moltes coses tens moltes més possibilitats per poder ser feliç. Només et proposo que facis un rànking, el que faries avui a aquesta hora, demà pot canviar… Com veuràs totes les coses que t’agraden (vocacions, coses que estimes) es poden transformar en ocupacions (professionals i personals) que, al contrari de les pre-ocupacions, et realitzen quan ocupes temps i energia en elles.

La vida és canvi i moviment. No podem controlar el que s’esdevé. Hi ha canvis que escollim, altres que ens arriben, altres que ens sorprenen. Fins i tot nosaltres també anem canviant de gustos o d’anhels. No podem decidir sobre tot el que ens passa, però sí podem decidir què fer amb el que passa. En funció de com ho afrontem podem ser i viure millor. De la manera com volem viure la vida és el que ens pot ajudar a ser més o menys feliços i felices. I potser el primer pas per acompanyar-nos a gestionar millor el canvi i poder tenir més pistes és mirar de quina manera ens preguntem.

Jordi-Muñoz
.

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador i codirector d’El despertador

 


icona-llapisEt convidem a descobrir alguns dels nostres treballs amb els joves:

 Què volem ser de grans? Com vivim els canvis? Xerrada vivencial a càrrec de Jordi Muñoz, codirector d’El despertador, en l’acte de cloenda i graduació dels alumnes de cicles formatius de l’Institut Ferran Tallada (Barcelona). (vídeo)

 ‘Com afronta un/a jove una primera experiència professional’? Xerrada que va oferir l’Anna Soriano, codirectora d’El despertador, en el marc de les Jornades Joves i Empresa de Barcelona Activa. (vídeo)


butlleti_el despertador2Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s