amb mi

Com tornar a veure sortir el sol

Una paleta per acolorir els dies grisos

CAST

🎧  Escolta la BSO d’aquest article

Hi ha dies en què et lleves i, sense cap motiu aparent, tot és fosc, tot costa i fa pujada.

Hi ha setmanes en què sents que vius amb la sensació d’haver-te desendollat i tot sembla que estigui apagat. Fa dies que no veus el sol i et sembla molt lluny la possibilitat de tornar-lo a tenir amb tu. Res t’escalfa i el món és inhòspit.

Són moments en què no sortiries del llit. Justeges. T’abandones. O busques com sigui reactivar-te. Et baralles amb tu per trobar la sortida del laberint. T’exigeixes la solució per passar del negre al blanc mentre et desesperes i no recordes ni on està l’interruptor.

Ningú no està exempt d’aquests petits deserts solitaris. Aquelles fases, més curtes o més llargues, inevitables estepes àrides i fredes sense llum que semblen infinites i uniformes. T’hi reconeixes oi? I aleshores si són tan comunes què fa que ens hi seguim perdent?

Potser tot comença per aquí, pel permís per perdre’ns. Per poder sostenir la foscor quan apareix. Tancar el conte fantàstic de la feliç linealitat alineada impertorbable que ens aliena més i més, per descobrir pàgines diferents, noves i vertaderes. Les nostres.

Apropiar-nos del relat per explorar la paleta de colors que ens permeti navegar per tonalitats que vagin matisant el nostre sentir.

Però perquè això succeeixi fa falta que ens aturem un instant, per deixar de buscar. Per començar a trobar. Et proposo que visitis la teva particular gama cromàtica interior per poder fer aquest viatge cap endins que et conciliï amb l’enfora.

Com qui agafa un cub de Rubik, que tant li agrada al Biel, el meu nebot, i comença a trastejar-lo, a jugar i manipular pas a pas, amb paciència, respirant la complexitat d’un procés que no és immediat, desentranyant cadascuna de les seves cares i colors fins que tot encaixa sense necessitat que sigui perfecte. Et proposo fer aquest recorregut. De fet, què hi tenim a perdre?

Del negre al gris

Tot comença efectivament pel negre, per la foscor. Però si la mires fixament veuràs que no és tan negra. Potser hi descobreixes alguna grisor. I aquest matís és clau: pots quedar-te en el tot és així o ara de moment és així i després pot canviar. No llençar ni condemnar el dia és el primer pas perquè s’esdevinguin nous pigments, nous colors. Saps com ha començat però, si t’ho permets, no tens ni idea de com acabarà. Et vols donar una oportunitat perquè el dia sigui?

Buida: treu el que necessitis fer sortir i expressa-ho en un paper, sense pensar, fent gargots si cal i pren distància de tot plegat. Dimensiona el teu soroll.

Del gris al blau

Respirar, regar amb aire net des dels pulmons cada part del teu organisme, oxigenant els circuits bloquejats permet guanyar espai, baixar el volum de l’autoexigència, regular la velocitat i recuperar el tempo, el teu. Deixar anar els bucles mentals i els xàfecs ansiosos del per què et passa això, per connectar amb el blau del cel serè de l’acceptar el que et passa, la versió que ets ara i avui.

Si vols alliberar pesos et convido a acomiadar-te de l’autoexigència, aquesta companya de viatge tan pesada: Carta a l’autoexigència.

Del blau al verd

I  quan respires t’obres al sentir, s’obren els paisatges interns de la teva natura. Els observes, els escoltes, i aculls les melodies de les teves emocions. Una informació que t’ajudarà encara més, ara que s’ha alentit el temps, a comprendre més el teu moment, el teu sentir, per atendre el que realment necessites en aquest moment.

Quina cançó et vols regalar que sintonitza amb tu per transitar aquest instant? Respira i gaudeix de la teva música.

Del verd al roig

Perquè connectant amb els matisos de la teva música, regalant-te el que necessites, vibres amb el batec del cor, amb el vermell de la sang oxigenada que circula des d’un canal més amorós i apreciatiu que posa en valor no només el que voldries fer o aconseguir, sinó també tot el que has fet fins ara i els recursos que has utilitzat per sostenir moments com aquests.

Quines coses t’han ajudat en d’altres ocasions a superar-ho? Que no s’apagui la llum.

Del roig al groc

T’adones com vas canviant de freqüència mica en mica? Com van dansant les gradacions, els colors, les cares del cub? L’escalf del valorar i sentir que, igual que en el passat te n’has sortit, no només et reconforta sinó que t’estimula i apodera. Comences a sentir els rajos enfora i el caliu del foc endins. Però amb la mateixa senzillesa, amb la mateixa calma i llibertat del anar poc a poc, sabent que avui és un dia de caminar sota mínims, et pots regalar una acció ara enfocada a mimar-te, o una conversa necessària a casa o la feina que avisi de com estàs.

Què vols fer ara/avui que t’ajudi a sentir-te millor? Despertant els sentits amb les petites coses.

Del groc al blanc

Des del permís per la foscor, prenent aire i guanyant espai, escoltant i abraçant la teva diversitat emocional i la realitat del present de qui ets, pots tornar a endollar-te, apreciar i gaudir de la llum encara amb més plenitud i intensitat, gràcies a permetre la foscor.

Surts a fora, a gaudir del dia, des de la teva vulnerabilitat el dia té molta més riquesa, moltes més tonalitats. El poder de la vulnerabilitat.



Així que ara gaudeix d’aquest sol, present també quan no el veus, i deixa’t acaronar pels seus rajos a la teva cara i a la teva pell, la seva escalfor, la seva llum. La teva escalfor. La teva llum.

Perquè encara que quan et llevis no t’ho creguis, tu també saps posar llum a la foscor. Perquè ets foscor i ets llum.

La propera vegada segurament que t’hi trobis difícilment te’n recordaràs o sentiràs la llum a dins teu. Només et convido a que obris el calaix i treguis la paleta de colors, el teu cub de rubik personalitzat, i vagis mica en mica, pas a pas, acolorint i jugant. Veuràs com més tard o més d’hora tornarà a sortir el sol.

Perquè, com diu la cançó, “darrera d’aquells núvols grisos hi fa sempre un sol radiant”.

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
codirector d’El despertador ide l’Institut Ecologia Emocional Espanya.

📌 Recursos que t’ajudaran:

Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.