♫ Que no s’apague la llum (Feliu Ventura)
A vegades penso que tots som petites llumetes, com les estrelles que podem observar al cel en una nit clara (no pas en el cel de Barcelona).
I que la nostra llum pot tenir una intensitat variable…
Podem tenir moments incandescents on brillem al màxim. Són aquells moments de plenitud, moments on sentim que estem radiants, que les coses ens van de cara i ens encanta sentir-nos vius. Que emocionants són aquests moments!
També podem tenir moments on només hi ha la flama pilot, com en els antics calentadors de casa. Són aquells moments de cansament, on tot fa pujada, on ens costa trobar les nostres pròpies fonts d’energia, on ens agradaria hivernar una estona llarga…
No passa res, que no ens espanti … o que no ens espanti massa.
Perquè, inclús, en aquests moments la flama hi és… petita, poruga, fràgil… però hi és, sempre hi és, perquè és el nostre instint de supervivència, penso que aquesta és la nostra principal tasca: que no s’apagui la llum, i que també tenim un gran repte: avivar el nostre foc intern per donar-nos i donar caliu als que ens envolten.
Els moments on la llum perd força, són bons moments per parar, preguntar-nos i escoltar-nos, sense pressa però sense pausa, som aprenents, apareixen nous escenaris, tot és variable… Quan la flama és feble, si la mirem amb deteniment ens pot donar algunes pistes: què m’està passant? Què em dóna llum? Què me la treu?
Si m’imagino una estrella, d’aquelles fàcils de dibuixar,
quines serien les meves 5 puntes?
El dibuix de l’estrella ens pot servir per observar-nos amb diferents mirades. Per exemple, quins serien els 5 valors més importants en la meva vida? En la meva estrella surten: llibertat, fidelitat a mi mateixa, amor, creixement/obertura i harmonia. Són valors que em fan de brúixola. També l’estrella em pot ajudar a identificar quins són els àmbits importants de la meva vida. Si n’hagués de triar 5, quins serien? En el meu cas, em surt: fill/família/amistats/parella, professió/vocació, espai personal i natura/viatjar. Me n’adono que em costa concentrar tots els àmbits importants de la meva vida en només 5 puntes 😉
I aquí vé la pregunta “estrella” (mai millor dit): estan els meus 5 valors presents en els diferents àmbits de la meva vida? Quan hi són, sento plenitud i coherència interna, brillo!
Quan no hi són, o no hi són massa, hi ha un cert desequilibri o desgast: la meva llum perd força (m’avisa). Però si conec la meva estrella, també conec una mica més el camí per avivar-la…
Quines serien les puntes de la teva estrella?
Viatgem cap a dins, per viatjar cap enfora….
Que no s’apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.
Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l’esperança.
(Feliu Ventura)
.
Un article d’Anna Soriano,
psicòloga i codirectora d’El despertador,
formadora en ecologia emocional, gestió del canvi
i desenvolupament competencial
També et poden interessar les següents propostes:
. Cartes a la felicitat. Epistolari incomplet
. La trencadissa
. Història d’una dona qualsevol en el seu procés de descoberta
. Totes sou dins meu
. Canviar de test
. Apostar per mi; el primer pas de les mil milles
. Un compromís amb mi mateixa
. Per començar… escollir parella
. Vidas inventadas
. Maratones: … 2014, 2015, 2016, 2017…
. La condemna de la motxilla (per Jordi Esqué)
. Coaching: una manera de vivir los cambios (por Mauro Cavaller y Jordi Muñoz)
Activitats relacionades:
. Coaching en grup: el camí apassionant de la vida
. Kit de gestió emocional en temps de canvi
. El coaching laboral per a dones ha acompanyat 700 participants al llarg de l’any. Entrevista d’Elisabet Alguacil a les responsables del servei.
.
Una conversación sobre las emociones con Anna Soriano,
psicóloga y experta en Ecología Emocional,
y Jordi Muñoz, coach y musicoterapeuta (vídeo).
* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.
Categories: amb mi, Articles, Blog, Dona / Feminitat, Gestió emocional
Hola,
Estic d’acord en què no s’apagui la llum, però també penso que és necessari que aquesta, la nostra llum, canviï d’intensitat, encara que ens faci por, perquè només així entendrem que els dos extrems, la brillantor i la foscor, es necessiten per existir, s’alimenten l’un a l’altre, i és aquí on hi ha l’aprenentatge i el creixement. No obstant això, considero que el que és difícil és saber aplicar les eines adequades per trobar l’equilibri entre els dos extrems i per no mantenir la mateixa intensitat perllongada en el temps.
Moltes gràcies per la teva reflexió! Precisament com dius, el fet de permetre’ns les nostres llums i ombres, les diferents intensitats, els diferents sentirs, és la millor manera d’integrar qui som i el que sentim.