I si…? (Gemma Bertran)

Des de feia vuit anys vivia una experiència laboral desagradable i volia fer el pas de deixar-la, però no m’atrevia. Un dia a través de les xarxes vaig descobrir una parella eslovena l’Agni i el Gregor que caminaven pel món sense diners, amb l’objectiu de fer tallers d’empoderament i creixement personal. Per menjar agafaven els aliments sobrants de les botigues. Portaven una vida plena d’aventures. Un bon dia em vaig apuntar a un dels seus tallers a Barcelona a Can Masdeu i l’experiència va ser trencadora, clau a prendre una decisió. Em vaig veure reflectida en les seves classes i vaig copsar que necessitava per salut fer un canvi. La feina suposava moltes més coses i ara calia desfer-ho per traçar un nou camí..

També vaig demanar hora per un assessorament i acompanyament individual. La trobada va tenir lloc en un cafè del Born i després de les explicacions rebudes i reflexionar junt amb ells vaig veure-ho clar. Dilluns a la reunió d’equip comunicaria el meu adéu al lloc de treball, sense por el futur, amb la seguretat que la salut és meva i no volia seguir vivint amb malestar. I bé, així ho vaig fer. Va ser mal encaixada la notícia per la meva cap i la meva companya. Però per a mi era una alliberació
haver-ho pogut expressar i prendre la determinació.


Tot va ser deixar la feina i la meva vida va donar un gir. Al cap d’uns dies vaig conèixer el meu actual company de vida amb qui porto sis anys plens de felicitat i aprenentatges continuats. Ell feia temps que em rondava, però jo no el podia veure perquè estava obcecada amb la feina. I al cap d’uns mesos vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’una nova proposta professional que fins a dia d’avui m’està portant molts beneficis. Convenia deixar aquella feina que m’oprimia i confiar en la vida. No va ser caure el buit, com semblava en un primer moment, perquè de seguida van aparèixer noves portes obertes que perduren en l’actualitat aportant llum els meus passos. Va valdre la pena fer el pas i sortir de la meva zona de confort. Ara amb la distància agraeixo haver viscut aquella vivència perquè vaig obtenir molts guanys a partir d’una pèrdua. I això no té preu és molt valuós.

Gemma Bertran Rosell


.

Coneix les anteriors edicions del concurs i les seves temàtiques:

Amb aquesta ja són 8 les edicions del concurs #somriulavida de Sant Jordi. Cada una d’elles ha tingut una temàtica diferent: fotografies, haikus, imatges despertadores, relats amb valors… Et convidem a fer un cop d’ull a les edicions passades: 1r concurs2n concurs3er concurs4t concurs, 5è concurs, 6è concurs, 7è concurs.

1 reply »

  1. Un relat ben explicat per poder entendre que a la vida s’ha de ser valent i prendre decisions per al benefici propi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.