amb mi

Un Kit d’Autocura que ens acompanya i acompanyarà

CAST

🎧  Escolta la BSO d’aquesta crònica

El diumenge 19 de desembre vàrem tenir la sort de gaudir d’una jornada molt especial que recordarem durant molt de temps per tot el que va passar i el que va suposar. Aquelles experiències que queden per sempre en la memòria de cada cèl·lula del teu organisme i que per tant es perllonga més enllà del dia que ho vius, perquè t’alimenta en forma de record sempre que ho necessites.

Després de tot l’esforç en organitzar-ho, va ser una satisfacció immensa per tot l’equip no només recollir 810€ que contribuiran a una iniciativa tan necessària com la de la Marató de Tv3 enguany dedicada a la Salut Mental, sinó sentir la vibració i la complicitat de tantes persones disfrutant de l’escalf del sol i de la nostra humanitat respirant aire pur, el dels boscos de Caldes de Malavella, aturant-nos per ser i compartir qui som. En definitiva, sentint que ens fèiem bé mentre regalàvem benestar.

Però res millor per fer-te partícip i que també respiris i t’arribi una mica aquest Kit d’autocura que vàrem convidar a fer i sentir, que fer-te arribar el testimoni directe de les persones que hi varen prendre part, com ho van viure i què va suposar per elles aquesta experiència. Així com algunes imatges que desitgem atravessin la pantalla per acollir-te.

 

El que ens mou a participar-hi

En Quim i la Rosa ens expliquen molt bé alguns dels motius que els va mobilitzar a voler prendre-hi part. Una motivació que té a veure amb el benestar personal, amb el compartir aquest amb d’altres i el contribuir en una causa important.

Diu en Quim:

“Quan vaig veure la proposta d’El despertador i l’Institut Ecologia Emocional sobre l’activitat, la meva resposta interna va ser un sí rotund, ja que s’ajuntaven molts factors clau per mi: per començar, el contacte amb la natura i els boscos, tan essencial i sanador. En segon lloc el poder sentir l’energia de grup amb persones amb les que vibrem de manera semblant. I finalment, el poder fer una contribució solidària a una causa important, i que a tots i totes, en major o menor mesura, ens toca de prop.”

Per a la Rosa:

“La proposta tenia diferents al·licients que em van fer voler participar. Un d’ells va ser que era una iniciativa solidària per contribuir en un tema tan important com la salut mental. També, que era una oportunitat per (re)trobar-me amb persones amb les que només havia tingut un contacte virtual, i aquesta reunió em va permetre la calidesa de les abraçades i la experiència de mirar directament als ulls. I sobretot, la principal raó i motivació que em va fer engrescar-me en aquesta jornada, va ser viure i compartir aquesta experiència amb la meva filla. Tenir un espai amb ella i també amb mi mateixa. Parar de l’anar aquí i allà del dia a dia, i recuperar la calma”.

 

La connexió amb mi

Totes les persones que van participar de l’activitat estaven citades a les 10.30 h. Hi havia 3 localitzacions corresponents a 3 boscos diferents, amb un recorregut adaptat al perfil de cadascun dels 3 grups (un era específic per a famílies, per exemple).

Durant aquestes dues primeres hores inicials vàrem rebaixar revolucions connectant amb l’entorn, vàrem descarregar pesos i tensions de la nostra motxilla (literalment, a més) i vàrem nodrir-nos, a través d’una passejada conscient, connectant amb les nostres fonts d’energia (moments màgics o especials que tenim) relacionant-les amb elements de la natura.

Ens ho explica en Quim a través de la seva vivència:

“Durant la primera part de la jornada ens van acompanyar, de la manera càlida, respectuosa i inspiradora habitual, a connectar amb estats interns i propòsits a través de la metàfora amb els elements de la natura que teníem disponibles. Hi ha haver un parell d’accions relacionades amb la proposta que em van aportar matisos nous a aspectes en què em cal posar atenció i em van reafirmar en el meu camí” 

La Romina, primer, i després la Magda també ens comparteixen com varen viure aquesta part del recorregut:

“Lo que más me sorprendió fue la actividad de juntar las hojas en el bosque, lo importante que fue para mí y lo hermoso que conecté con esta propuesta de tomar conciencia de mis vitaminas emocionales. Me sentí muy presente y conectada”. (Romina)

“Un passeig ple de llum, d’amor i esperança. Una experiència que ens va omplir de pau i agraïment” (Magda).

Tot, com diu la Berta, sentint la força del compartir des de la ressonància en un espai protegit de confiança:

“La facilitat que va mostrar els/les participants després del primer tram de caminada per expressar emocions (sobretot les negatives) va fer que a nivell personal em sentís lliure de dir el que pensava sense sentir-me jutjada”.

 

El sentiment de comunió amb els/les altres i amb l’entorn

Finalment, a les 13 h ens vàrem reunir els 3 grups per fer un tancament molt especial de la jornada. Ens ho expliquen la Rosa i en Quim:

“Em quedo amb un dels moments finals on una seixantena de persones, la majoria desconegudes les unes de les altres, almenys per mi, agafades de les mans en una gran rotllana, cantant cap a nosaltres mateixes, en un majestuós silenci, en una gran esplanada aprop d’un bosc de Caldes de Malavella, sentint la connexió personal i grupal que allà es respirava. És la foto que m’emporto” (Rosa).

“La segona part de la jornada va ser tota una sorpresa per mi! De manera fresca i juganera vàrem gaudir a través de la dansa, la veu, els riures i el contacte amb la resta de participants sortint amb una mica més d’energia, optimisme i amor cap a la vida” (Quim)

Vàrem ser en total 70 persones les que vàrem contribuir d’una manera o altra a que tot plegat fos possible. Vàrem sentir, com el conte d’Ecologia Emocional, de Mercè Conangla i Jaume Soler, que vàrem compartir, que una branca és fàcil de trencar però amb la suma de cadascuna de les nostres branques les persones som més fortes quan els vincles que ens uneixen s’apleguen. Ens inspirem, retroalimentem i acompanyem per poder sostenir el que vingui.

El regal que ens emportem

I res millor, per acabar, que assaborir els testimonis dels fruits que es van emportar algunes de les persones que van assistir. Fruits que desitgem que inspirin a ser llavors de benestar per a les persones que ho vàrem viure i per a tu que ara estàs llegint i respirant una mica de la nostra natura.

“He disfrutado individualmente (había espacio) y en grupo, han sido unas propuestas muy acertadas que me ayudan a tomar conciencia de cómo cuidarme, hacer grupo y cuidarmos, también la generosidad de la naturaleza, siempre disponible ofreciéndonos todo lo que posee. Ha sido una experiencia para repetir”, comenta la Camila.

“Per a mi va suposar recordar que puc aturar-me i simplement respirar. Recordar que quan m’escolto trobo les respostes. I sobretot, recordar qui soc i els recursos que tinc dins. I tornar-me a deixar anar. Vaig tornar a casa més buida, més lleugera, sentint-me més capaç i amb un gran somriure per les bones estones compartides amb la companyia”.
(Mariona)

“Hermosa jornada compartida. Lo que más destaco es la hermosa energía de la gente que participó. Me permitió darme un regalo de fin de año, darme un paseo de paz, amor, armonía. Y la oportunidad de aportar mi granito de arena para la Maratón TV3 dedicada a la salud mental”.
(Romina)

“Destacaria la connexió amb la natura i el poder dedicar-te un temps a tu mateix. Un moment d’introspecció. Parar el ritme accelerat del dia a dia per dedicar-me un matí a mi mateix”
(David)

“Com la senzillesa de les activitats a la natura (no requereixen gran quantitat de material, ni de guiatge constant, etc.) et pot portar a parar el ritme frenètic i connectar amb la teva essència. Alliberar i transformar les emocions negatives. Parar de veritat. Ser conscient de que és per mi l’èssència de la vida”.
(Berta)

 

Moltes gràcies a totes i tots!

 

Una crònica de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
codirector d’El despertador i
de l’Institut Ecologia Emocional Espanya.

📌 Continguts relacionats:

Cartes a la felicitat. Epistolari incomplet, per Jordi Muñoz

Aprenent a viure en el fora de joc, per Jordi Muñoz

El poder de la vulnerabilidad para gestionar la incertidumbre, per Jordi Muñoz

La medalla més important, per Jordi Muñoz

En clau de Mi _ En clau de cuidar. Viatge a través de la música que ens ajuda a cuidar-nos.

Ens preguntem _ Com puc gestionar millor les emocions?

Quan no saber és diferent que estar perdut/da, per Jordi Muñoz

La esclavitud de la notificación, per Jordi Muñoz

Que no s’apagui la llum, per Anna Soriano

 

Informa’t de la nova edició online (formació en directe) del Màster en Ecologia Emocional >>

Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *