Es va mirar la seva filla amb ulls tendres de mare enamorada i es va preguntar en quin moment la petita, de només quatre anys, havia tingut clar que el rosa era el seu color preferit. En quin moment es va emmirallar en tots aquells referents que la uniformitzaven, atenent al seu gènere, que la limitaven, tot i els esforços maternals per ampliar l’escala cromàtica. Si l’arc de Sant Martí pogués dir la seva també mostraria el seu descontent, en sentir-se clarament discriminat.
Des que era mare, una nova rebel·lia d’intensitat insospitada s’obria pas cada vegada que escoltava com de bonica i dolça era la patufa.
I corria a afegir, dirigint-se a la nena que, a més, era ben llesta i valenta, i a estones entremaliada. Perquè aquella petita meravella era un tot d’adjectius diferents, d’estats en procés, i dues simples etiquetes, i més aquelles dues tan lligades a un sol color, no li feien justícia ni de bon tros.
Per no parlar de les idees preconcebudes, a mode de full de ruta, sobre què podien ser de grans les nenes. Mestres i infermeres, a jutjar per les matriculacions a ambdues carreres, seguien deixant palès que les tasques de cura en la nostra societat responen a una combinació de cromosomes concreta.
Més la petita, als seus quatre anys, i per desesperació de la mare, tenia molt i molt clar què volia ser de gran. Princesa!
Carme Roselló Panis
.
Relat de Carme Roselló, participant de l’edició de Sant Jordi i Santa Jordina – abril 2019.
Si vols llegir la resta de relats presentats al concurs clica al següent enllaç.
.
Coneix les anteriors edicions del concurs i les seves temàtiques:
Amb aquesta ja són 6 les edicions del concurs #somriulavida de Sant Jordi. Cada una d’elles ha tingut una temàtica diferent: fotografies, haikus, imatges despertadores, relats amb valors… Et convidem a fer un cop d’ull a les edicions passades: 1r concurs, 2n concurs, 3er concurs, 4t concurs, 5è concurs.
Categories: Perspectiva de gènere