CAST

Per què als avions ens diuen que ens posem primer la mascareta abans d’ajudar les altres persones? Què ens passaria si, estant en una travessa per la muntanya, ens quedéssim sense aigua a la cantimplora?
I aquests dies en què vivim en confinament, què em passa si no em dedico un temps mínim, si no trobo un petit espai per a mi? Com està el meu humor, el meu estat d’ànim i la meva energia?

En aquest temps de confinament que vivim hi ha moments en què ens podem sentir desbordats i desbordades. La necessitat de l’autocura és encara més accentuada. A partir d’aquí comença un recorregut per donar-nos permís per cuidar-nos, per permetre’ns carregar d’aigua la nostra cantimplora i assegurar-nos de posar-nos la mascareta pimer, abans que cedir-la a la persona del seient del costat.

Permís per cuidar-me

La cura personal no sempre ha tingut el reconeixement que es mereix i, en general, per herència cultural ens hem cregut que cuidar-nos a nosaltres mateixes i mateixos era sinònim d’egoisme. Ara que ja sabem que no és així i que ens podem treure el pes de la culpa de sobre, seguim amb el nostre recorregut cap a la cura personal.

Recuperant la metàfora de la travessa -a les nostres formacions i cursos sovint fem ús de la metàfora del camino de Santiago-, la cantimplora és una eina que ens permet revisar el nivell de la nostra energia. Quan estem fent ruta tenim cura d’anar-la omplint a les fonts que anem trobant o als diferents punts d’avituallament. Aquest mecanisme tan obvi el podríem aplicar en el nostre dia a dia? I si ubiquem ‘punts d’avituallament’ al llarg de la jornada? I si ens reservem espais per a nosaltres, per parar i omplir la cantimplora?

Els meus punts d’avituallament

Els punts d’avituallament poden ser activitats esporàdiques, accions quotidianes, fets excepcionals, etc. El que tenen en comú és que quan les estic realitzant em fan sentir present: sento la meva presència aquí i ara. La meva ment està centrada en desenvolupar aquesta acció o activitat, per això em dona energia, perquè mentre la realitzo la ment no està divagant amb altres pensaments. Fins i tot, les accions quotidianes, es poden convertir en ‘moments presents’ si les faig conscients, per exemple, quan ens dutxem i parem atenció a com ens cau l’aigua i seguim el seu recorregut que comença al cap i acaba als peus, o bé quan cuinem, quan caminem, quan ballem o escoltem una cançó, etc., també quan practiquem algun esport, fem una sessió de ioga… o simplement sentim el recorregut de la nostra respiració amb atenció plena.

Si identifico els espais i moments i accions que m’ajuden a carregar energia i els que, al contrari, descarreguen i afavoreixen la fuita d’energia, podré planificar millor quan i com establir els punts d’avituallament per cuidar-me.

Per tant, un cop els tingui identificats:

• Planificaré de forma concreta aquells espais i moments i activitats.
• Em comprometré amb el meu benestar passant a l’acció, realitzant-los.
• M’ho permetré i silenciaré el meu ego boicotejador quan em diu que ‘no toca’, ‘no és pertinent’ o ‘no puc’.

Quins avituallaments o activitats pots planificar-te per a avui mateix? I per fer al llarg de la setmana? I la propera? Quins puc variar? Quins procuraré fer sempre que pugui? Per a quins necessito ajuda? Quins puc fer sol/a o en companyia? Quins puc fer en confinament? I després del confinament quins mantindré? I quins incorporaré quan acabi el confinament?

L’ésser humà té una mitjana de 60.000 pensaments al dia,
els quals consumeixen entre un terç i una quarta part de la nostra energia.

Les fuites d’energia

Tan important és identificar allò que m’omple d’energia com saber detectar els moments, situacions, espais o activitats en què sento que em buido d’energia, que em descarrego i se’m buida la cantimplora.

Hi ha moments en què estem més centrats i centrades en el FER que no pas en el SER, dins de l’afany productiu a què ens empeny l’estil de vida que promou el nostre tipus de societat. En el nostre dia a dia entrem en un continu de fer que ens consumeix sense remei l’energia… què està passant?

60.000 pensaments al dia!

Com a marc de referència ens aportarà molta llum saber que, segons un estudi de neurociència dels anys 60, l’ésser humà té una mitjana de 60.000 pensaments al dia, els quals consumeixen entre un terç i una quarta part de la nostra energia. Només per existir i pensar ja es buida un bon tros de la nostra cantimplora. Per què consumim tanta energia? Si ens centrem en l’objectiu d’aquests 60.000 identifiquem que, entre el 95% i el 97% dels pensaments, van destinats a:

• Castigar-me per situacions passades que no puc modificar.
• Preocupar-me per coses que he de fer en futur.
• I amoïnar-me per aquells futurs incerts que no controlo i que em fan preguntar-me ‘i si…’ plantejant situacions hipotètiques que no passaran.

Aquests tres tipus de pensaments són una herència dels nostres i les nostres avantpassats de la prehistòria, i són una resposta reptiliana que hem heretat de l’època en què ens havíem de preocupar de fets passats que ja no podíem canviar: ‘posar-me en alerta quan passava per un indret on anteriorment m’havia atacat un animal salvatge!’ Quan ens havíem de preocupar del futur proper: ‘no he d’oblidar-me de, en arribar a la cova, encendre el foc sinó moriré de fred!’ I per altra banda, eren vitals els “i si” per protegir-nos: ‘i si vaig per aquell camí i m’apareix una bèstia i em menja?’

Aquests reflexos de supervivència són una herència que ens dura fins a dia d’avui: el nostre cos es prepara per sobreviure quan, en realitat, moltes de les accions i activitats que fem ‘no són de vida o mort’ i poden arribar a ser tan quotidianes com planificar una rentadora o la compra al supermercat, malgrat que ara, sens dubte, és una complexa odissea generadora de gran estrès (a la tornada de la compra serà important fer aturada en un bon punt d’avituallament en forma de cançó, un ball, un bany relaxant, un vermut, o un capítol d’aquella sèrie que et té tan enganxat/da 😉 ).

Practicant l’egoisme positiu

Recuperant l’exemple de l’avió i la caiguda de la mascareta en cas de despressurització de la cabina, des d’aquí volem reivindicar la pràctica de l’egoisme positiu sense complexes, tot i que cadascú/una pot buscar l’eufemisme que millor li encaixi, és a dir: primer JO i després les ALTRES persones. Egoisme, perquè es tracta de preocupar-nos de l’interès propi, i positiu perquè si em cuido jo i la meva energia està a un bon nivell podré atendre, ajudar, acompanyar, compartir i interactuar millor amb les persones que m’acompanyen físicament i/o virtualment. Està clar que si no ens posem primer la mascareta –en aquest cas de l’avió- no tindrem oxigen suficient per ajudar la resta de passatgers/es.

En molt casos quan diem un NO a temps ens estem dient un SÍ ben generós i necessari per mantenir relacions més sanes amb mi mateix/a i amb les altres persones. En el cas de la metàfora de la cantimplora he de tenir en compte que cada cop que ajudo algú/una li estic oferint aigua de la meva cantimplora i aquesta es va buidant, per tant, si se m’acaba l’aigua, quina ajuda (aigua) estic oferint? Val la pena que jo em quedi sense aigua quan estic vetllant pel contrari?

Les persones, com a éssers socials que som, sabem que no podem dir que no per sistema, del que es tracta és de ser el més assertius i assertives possibles quan oferim aquests SÍ i no oblidar-nos d’omplir la nostra cantimplora amb allò que realment omple el nostre cor.

.

Un article de Jordi Esqué i Forés,
coach, orientador laboral
i formador

Contingut relacionat:

Àgora despertadora: una conversa dedicada a l’autocura en temps d’alarma, amb Jordi Esqué.

També et poden interessar les següents propostes:

. Kit de gestió emocional en temps d’alarma, per Anna Soriano (versión en CAST)
. Respira
. Despertant els sentits amb les petites coses
. Que no s’apagui la llum, per Anna Soriano (versió CAST)
. Sintonizando frecuencias, per Jordi Muñoz
. El balcó, per Jordi Esqué
. Quin llop volem alimentar?, per Anna Soriano
. La música, un vehicle permanent, per Jordi Muñoz

.
Una conversación sobre las emociones con Anna Soriano,
psicóloga y experta en Ecología Emocional,
y Jordi Muñoz, coach y musicoterapeuta (vídeo).

.

* Si vols estar a el dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al nostre butlletí
i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.