CAST

L’art de viure està directament relacionat amb la coherència entre ment – emoció – acció. És necessari que les tres parts estiguin totalment equilibrades i vagin en la mateixa direcció.

Una manera d’adonar-nos que hi ha incoherència entre aquests nivells és quan tenim sensació de malestar, ens sentim mediocres, grisos/es, desaprofitats/des, ens agrada més la vida de les altres persones, no ens valorem ni valorem el que tenim. A part, com que no ens agradem, ens jutgem i, per simpatia, també jutgem els i les altres, i això encara dificulta més tot plegat.

En un primer moment, pot aparèixer la resistència a acceptar que hi ha quelcom dins nostre que es queixa, que no ens agrada, potser perquè comencem a intuir que escoltar-ho pot representar canvis, i els canvis acostumen a fer mandra (àrea de confort). Però si seguim sense fer-hi massa cas, el malestar continua i cada cop es fa més present, ens convertim en personatges, ja que ens estem allunyant de la nostra essència.

Tenim diferents camins, podem resignar-nos/conformar-nos i aprendre a caminar amb una pedra a la sabata o podem atrevir-nos a fer un viatge cap a l’interior per descobrir què és el que no encaixa. Si decidim resignar-nos, farem que ment i acció (o no acció) silenciïn l’emoció que reclama atenció, acceptem que no serem del tot feliços/felices, escollim, per tant, l’opció de sobreviure (passar de puntetes per la vida). En atrofiar les emocions no sentim la tristesa o el dolor,… però tampoc sentim a fons l’alegria o la il·lusió, ja que tenen la mateixa porta d’entrada i si la tanquem la tanquem per a tot.

Si ens atrevim a escoltar-nos i acceptar el que sentim, sense jutjar-ho, hem de ser conscients que segurament suposarà fer canvis/transformacions importants (més importants com més temps fa que no escoltem les nostres emocions). Caldrà aprendre a no tenir por a sentir, és important viure les emocions a fons i adonar-nos que totes formen part de nosaltres, que les unes no poden viure sense les altres i que totes són necessàries per al nostre creixement.

“Aquello que se ha sentido, es aquello que se ha vivido.”

Fernando Pessoa

Si no es realitzen accions és com decidir-se a fer un viatge pel mar però sense trobar mai el moment de deslligar les cordes del port. Cal fer-nos amics i amigues de la por ja que ens allunyem del territori conegut. I malgrat que no sabrem què ens trobarem al llarg de la travessa és important tenir un rumb/una direcció i permetre’ns que ens passin aventures que ara mateix ni ens imaginem, justament, perquè hem deixat de “controlar” la nostra vida i hem començat a viure.

Quan emoció-ment-acció van a l’una, ja no depenem tant del que passi a l’entorn per estar bé o malament, sentim la plenitud, l’abundància del viure. Conscientment fem la tria de quina és la nostra actitud davant d’un fet, portem el timó del nostre vaixell i, malgrat puguin haver-hi tempestes, quan torna la calma seguim mantenint la direcció. És molt més difícil perdre’s, però quan ens perdem, trobem el nord més fàcilment que abans perquè la brúixola ara està dins nostre.

Per viure millor és important fer-se conscient de la vida i començar a viure-la de dins cap enfora. Començar a assumir les regnes, prendre decisions i crear. Estimar la vida, un/a mateix/a, els i les altres i el món. Quan comencem a viure amb art ens sentim autèntics/ques, valents i valentes, sentim les emocions, ens agradem i acceptem la nostra vida, valorem el que tenim, construïm nous paisatges i aprenem a gaudir-los, vivim en el present, assumim la incertesa i caminem. Els passos endavant, mai poden ser dolents.

ANNA SORIANO I OLIVER
Llicenciada en Psicologia, diplomada en Educació Social i Màster en Ecologia Emocional. Codirectora d’El despertador i de l’Institut Ecologia Emocional Espanya.

Especialista en l’acompanyament en processos d’autoconeixement i de canvi, i des d’aquí millorar les nostres relacions i la cura pel nostre món.

Et convidem a escoltar aquest podcast i descobrir algunes de les claus per viure millor a través dels testimonis de Núria Chiva, Sento De Cecilio, Maria Grazia Tremolizzo, Baldi Figueras i Anna Soriano.

Continguts relacionats

Apostar per mi; el primer pas de les mil milles, per Mireia Cebrián
Vidas inventadas, por Jordi Muñoz
La condemna de la motxilla, per Jordi Esqué
Coaching: una manera de vivir los cambios, por Mauro Cavaller i Jordi Muñoz
L’art de viure, per Anna Soriano
Cartes a la felicitat. Epistolari incomplet, per Jordi Muñoz

Propostes musicals

En clau de Mi: sintonitzant amb Mi per sintonitzar amb el Món.

Informa’t de la nova edició online (formació en directe) del Màster en Ecologia Emocional >>

Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.