CAST
Escolta la BSO d’aquesta guia

“La ment és com un paracaigudes, només funciona si s’obre”
Albert Einstein, científic

La ment

Sento que vull, però no puc. Mai trobo el moment. Què passarà? Com ho faré? I si no surt bé? M’envaeix una marea d’interrogants que exigeixen resposta, i jo aquí en el silenci del bloqueig. Un fil de tensió em travessa. Tinc el cervell a punt d’esclatar. La mandíbula que no pot estrènyer més. El pit encongit. L’estómac tancat. Els malucs immòbils. Els peus gelats. De tant analitzar coordenades, variables i casuístiques em paralitzo. Espirals que m’esgoten. I allà, a la llunyania, cada dia més lluny per molt que intenti acostar-me, el canvi que anhelo.

Aquella música reiterativa

Et sona aquesta banda sonora? Apareix de forma recurrent a la teva playlist? Què és el que fa que, encara que no la suportes, la segueixis escoltant? Saps que vols canviar de cançó i aquí segueixes…

Vols sortir del bucle? Jo també. Com ho fem? Són moments d’agitació i confusió. La maquinària mental d’hipotètics escenaris futurs va a tota pastilla a la recerca de l’algoritme perfecte que descodifiqui el molí de vent i transformi el castell de cartes de laberints i carrerons sense sortida en un camí marcat, accessible, clar i ple de senyals i prediccions amb final feliç. Esperant la resposta perfecta, el moment adequat, la versió que no soc, però algun dia arribaré a ser. Aquell ‘i si…’ condicional que potser seria la meva porta d’entrada a tantes coses, mentre (des)espero assegut/da a que s’obri sola davant meu per art de màgia. Els enigmes se succeeixen sense solució, cobrint tot d’un ‘horror vacui’ (por al buit) inoperant.

Quan de sobte m’adono (eureka!), que potser el millor és reiniciar i tornar a la casella de sortida.

Reiniciem

A mi m’ajuda respirar un moment, insuflar oxigen al cervell mentre em pregunto:

Qui opera? Qui exigeix? Per què tanta velocitat? Per a què? Necessito ja aquestes respostes? És possible realment respondre ara? Només em passa a mi? Arribo més ràpid, més lluny, si m’insulto més? Quant soroll ja he acumulat sense ni haver-ho provat encara? Soc qui crec que soc o és una inèrcia conformista més de blablabla (in)còmode que em confina als marges creatius d’expressar alguna cosa diferent?

Em descobreixo a mi en l’origen. Amb el control del meu dispositiu i també de la seva música. Del respondre imperatiu al preguntar(me) exploratiu hi ha un univers. Amb la pregunta i la possibilitat s’obren nous espais en els quals les paraules alliberen pesos i pòsits autolimitants, per expandir-se en nous oceans on nedar i descobrir(me).

Més enllà de les gàbies

I en aquest aire, emergeix un nou tempo, i el permís tan necessari per al dubte. El que m’abraça de la mateixa manera quan estic o no preparat/da per prendre una decisió. El que m’acompanya a comprendre i escoltar el meu moment. Moltes vegades la millor decisió és no decidir. Per obrir-me així, sense interferències, a l’experiència de l’instant present.

Un dubte compromès, respectuós i apreciatiu cap al qui soc i vull continuar sent en el fer, en l’estar, en el sentir. El que em projecta cap a aquest canvi. Com la fruita madura caient d’un arbre, el canvi arriba per decantació. Quan ja no puc
donar-li l’esquena.

Perquè som més grans que les nostres paraules. Ens expliquen, com a mapes mentals contenidors del que coneixem, per tal de sostenir-nos en la indefinició que ens aterra. Però igual que vam créixer en paraules, podem seguir aprenent-nos i expandint-nos en nous mots tamisats de silenci que ens obrin mars de possibilitat per navegar en el canvi.

Som més grans que les nostres pors. Això ens proposem: inventar un nou idioma i compondre noves melodies on càpiguen les nostres emocions, per conviure amb les nostres pors.

Canviem i posem la propera cançó?

TU ESCULLS…*

* Propostes totes vàlides i complementàries, adaptades al teu moment, motivació i autenticitat.

Escrit per Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador i co-director d’El despertador
i de l’Institut Ecología Emocional España

Descarrega’t aquí la guia sencera: “Anatomia del canvi. El canvi en 3D”
Escolta el podcast especial sobre: “Nos preguntamos _ ¿Cómo puedo gestionar el cambio?”

Continguts relacionats:

Muñoz, J. (2014). El despertador. Atravesar la pantalla.
Muñoz, J. (2015). El despertador. Las decisiones de Neo.
Mauro Cavaller i Jordi Muñoz (2018). El despertador. Conversación sobre mapas mentales.
Muñoz, J. (2019). El despertador. Carta a la felicidad: Sobre la prisa para ser feliz.
Muñoz, J. (2019). El despertador. Carta a la felicidad: ¿Puedo ser feliz con dudas?
Muñoz, J. (2018). El despertador. Sintonizando frecuencias.

Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.