CAST
Escolta la BSO d’aquesta guía

“El canvi espanta, però on hi ha por hi ha poder. Si aprenem a sentir la nostra por sense deixar que ens aturi, al por es converteix en aliada, en una senyal que ens diu que una cosa que hem trobat és transformadora.

Sovint la nostra veritable força no rau en allò que representa el que és familiar, còmode o positiu, sinó en la nostra por i en la nostra resistència a canviar”

Starhawk, escriptora i activista

Ecos de l’emoció

Un tsunami atropellant-me. Des de la laringe fins al baix ventre. Un còctel desconegut per pair que em deixa sense parla. Massa informació per assimilar. Tot nou, desconegut. Moltes tonalitats sonen a l mateix temps, removent-me. Per on començo? Un abisme s’obre. I jo en contracció. Amb la necessitat de protegir-me, prenc distància. Tanco files i comportes al meu sentir. El tapo, em distrec, l’espanto, me’n vaig.

I allà, a la llunyania, el canvi que vull.

Cuirasses

Hola? Hi ha algú aquí dins? De tant encotillar-te a l’armadura de l’ego i les seves expectatives exigents fins i tot t’has oblidat que alguna cosa es mou. Sona un eco ressonant d’inquietud i tremolor. La que està per venir i segueixes sense sentir-te a punt. Una fortalesa inexpugnable t’impedeix abordar res. Desconnectat/da de tu, del teu cabal emocional, i també de la possibilitat de canvi.

Qui ha dit que sigui un camí sense retorn? Vols tornar i endollar-te a aquesta corrent interna subjacent més enllà de les nostres alternances? Tornem?

Descordant el cinturó

Torno a mi quan ho faig des d’un altre lloc. Quan m’aturo, em miro, m’escolto i em faig preguntes que em permeten esquerdar el blindatge: On neix el mur i la cuirassa que m’allunya de mi? En la por o en la por a la por, i a no poder sostenir-la? Puc obrir una nova porta i afrontar un repte sense sentir por? Si no tinc por puc dir-ne repte? Llavors què estic esperant? Quina funció pot tenir la por si li dono un espai?

L’amígdala és l’eix emocional del meu cervell que m’alerta i protegeix per no ser kamikaze i fer-me mal. La por en el fons em dona i obre pistes. M’avisa de nous territoris desconeguts que necessito atendre per transcendir-los. És el moment de baixar revolucions per abraçar molt a poc a poc i amb afecte: Què em passa? Què necessito?

Serà un problema i seguirà ocupant molt espai si segueixo problematitzant-ho. Què passa quan em permeto fer el camí amb por? Si ho aparco per una estona entren altres elements en joc: Què més tinc a més de por? I si també dono un espai als meus recursos i a la meva il·lusió? Quant mesuren els meus somnis o les meves ganes de viure millor?

Què et sembla? Afluixem una mica i respirem de nou? Deixem anar llast…

Respirant per sentir

No somos nuestras emociones, pasan a través de No som les nostres emocions, passen a través de nosaltres. Respirant-les, alliberant- les, puc observar-les, escoltar-les, desidentificar-me, comprendre el seu missatge i canalitzar a foc lent, sense pressa, amb el meu tempo, des de la meva circumstància i moment. No em dominen si les atenc.

Quan me les nego i em tanco al cau de l’ego, em condemno a l’exili de mi, a el patiment d’una visió/versió limitada sense argila emocional per poder conversar i modelar el canvi a la meva mida

Quan obro la porta del meu refugi, dono un espai a les meves emocions i, al mateix temps, em regalo el permís per ser amb elles. Els dic sí però també em dic sí
a mi: a confiar, a sostenir, a elaborar i a processar.

Torna l’energia, m’empodero, la meva ànima s’encén i es transforma amb elles, al seu compàs i al meu ritme.

En aquesta respiració, en aquesta llibertat de sentir, on em permeto el fang, els plecs, la paleta de colors del dolor, de la connexió i de la il·lusió per poder transitar el camí. Un recorregut imperfecte que avanço lentament, però sense pausa, amb dubtes i incerteses, però també des de la vitalitat d’apostar, intuir, explorar des de la veritat de la meva essència. Reprenc el lideratge per deixar de sobreviure, subjugat/da per la necessitat de ser i encaixar, per començar a viure.

No sabem a on ens portarà, però almenys sí sabem que estem presents, que és de veritat, que ens prenem seriosament i que és la nostra benzina la que ens alimenta. Seguim?

TU ESCULLS*…

* Propostes totes vàlides i complementàries, adaptades al teu moment, motivació i autenticitat.

Escrit per Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador i co-director d’El despertador
i de l’Institut Ecología Emocional España

Descarrega’t aquí la guia sencera: “Anatomia del canvi. El canvi en 3D”
Escolta el podcast especial sobre: “Nos preguntamos _ ¿Cómo puedo gestionar el cambio?”

Continguts relacionats:

Anna Soriano i Jordi Muñoz. (2018). El despertador. Conversación sobre emociones.
Muñoz, J. (2020). El despertador. El poder de la vulnerabilidad para gestionar la incertidumbre.
Muñoz, J. (2014). El despertador. El miedo y sus caprichos.
Soriano, A. (2018). El despertador. ¿Qué lobo queremos alimentar?
El despertador (2017). Respira y disfruta de tu música.
Muñoz, J. (2018). El despertador. Más allá del ego y sus espejos.

Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.