CAST

La dinàmica dels cossos i la construcció del benestar

Quantes vegades t’has retret a tu mateix/a: “Com és que segueixo igual i no faig res per canviar-ho, malgrat saber que estaria millor o malgrat em faci il·lusió aconseguir-ho?”

Et vull convidar a que et relaxis, perquè no et passa només a tu. De fet, un tal Isaac Newton, en ple segle XVII, també s’ho preguntava. I reflexionant-hi va publicar el seu llibre Philosophiæ naturalis principia mathematica (1687), on presenta 3 lleis de la dinàmica cabdals en la física i en la comprensió del nostre món.

.

Si ens fixem, la 1a llei de Newton -altrament anomenada Llei de la Inèrcia-, postula que “tot cos conserva el seu estat de repòs o en moviment rectilini uniforme si no hi actua cap força”. En conseqüència, definim la inèrcia com la capacitat que tenen els cossos per resistir un canvi en el seu estat, tant si estan en moviment com en repòs. Tracten de continuar com estaven prèviament.

Per tant, la dificultat de vèncer les inèrcies, de sortir de les zones conegudes, no només té a veure amb les pors de què hi haurà més enllà d’aquest mapa que coneixem (les famoses zones de confort). La dinàmica dels cossos ens explica que és quelcom natural en nosaltres mantenir les pròpies inèrcies. Per això, malgrat ens il·lusioni un objectiu, el més comú i humà és que l’abandonem i es quedi només en un intent.

Ara bé, que sigui el més natural no vol dir que sigui el millor per a nosaltres. I les nostres ganes de viure millor o anar més lluny, què hi tenen a dir?

Necessitem introduir una força suficientment significativa per trencar la dinàmica, canviar la inèrcia que duem i generar-ne una de nova que ens pugui dur més satisfacció o benestar. Convenint que la nostra tendència natural serà voler instal·lar-nos en una inèrcia que ens porti.

Per tant, sí, és complex, perquè el nostre cos ens duu cap a la conservació del que ja teníem. D’on traiem aquesta força, aquesta voluntat, i com podem fer que aquest moviment es transformi en una nova inèrcia?

1. Rebel·lió: escoltar el desgast del nostre cos i d’una inèrcia que no ens satisfà és un bon motiu per començar. Rebel·lar-nos i dir prou és un començar. Però no és suficient…
2. Des-identificació: en moltes ocasions confonem el cos (la nostra essència) per la dinàmica de la que venim (per la inèrcia), creiem que som això, quan realment la nostra capacitat real la desconeixem. Parafrasejant un altre geni, Einstein, podem fer l’impossible quan caminem sense soroll, sense que ningú ens digui si és o no possible.
3. Convicció: creure en nosaltres i en la nostra capacitat de generar un canvi significatiu. En aquest sentit, revisitar i celebrar canvis de trajectòria passades ens pot ajudar a descobrir altres versions de la nostra identitat actual. Podem trobar recursos útils i renovar l’esperit de l’aposta.
4. Motivació: la voluntat i la força la trobem en el que volem aconseguir i no en el que volem deixar enrere (malgrat que en un primer moment ens ajudés). Alinear-nos amb una flama que ens alimenti, per molt llunyana que ens sembli, el que ens importa és que ens inspiri i bategui des del cor, des del que volem per a nosaltres.
5. Un pla d’acció: concretar i teixir un pla ecològic serà el que ens permetrà convertir la força revitalitzadora en una nova inèrcia transformadora. Construir una nova rutina on estiguin presents petits reptes diaris que ens motivin, que siguin quasi imperceptibles (molt assumibles) i significatius al mateix temps.

“El gran canvi el tindrem en la dinàmica.
En sentir que el moviment és diferent
i més pertinent amb el nostre cos

Perquè el gran canvi el tindrem en la dinàmica, com a resultat de tot plegat i no com a conseqüència d’un gran esforç. En sentir que el moviment és diferent i més pertinent amb el nostre cos.

Només ens resta preguntar-nos: què volem fer amb tot plegat? Una acció-excusa, malgastar forces per dir que ja ho hem intentat i retirar-nos resignats a la inèrcia que portàvem i que sabem exactament on ens condueix? O potser una nova acció que es comprometi en transformar la nostra vida en nous escenaris i paisatges que, sense saber com seran, ens duran segurament a viure millor?

I si més no, estarem ja en moviment… Perquè molts cops no ens movem esperant a fer el millor moviment, quan és un moviment petit el que trenca la inèrcia i fa que en pugui venir un altre. No cal que sigui l’encertat, només cal que sigui de veritat.

.

Un article de Jordi Muñoz,
coach, recreador personal i musicoterapeuta,
fundador i codirector d’El despertador

També et poden interessar els següents continguts relacionats:

• Paso de tortuga, per Jordi Muñoz
• L’art de viure, per Anna Soriano
• El miedo y sus caprichos, per Jordi Muñoz
• Quin llop volem alimentar?, per Anna Soriano
• Coaching, una manera de vivir los cambios, per Mauro Cavaller i Jordi Muñoz
• Menys perfectes, més humans, més savis, per Jordi Muñoz
• Mi vida en mis manos, per Eva Sánchez-Paniagua

.

Una conversación sobre los RETOS con Carles Andrés, coach deportivo y pedagogo sistémico, y Jordi Muñoz, coach y recreador personal.
¿Cuáles son las claves para afrontar una maratón en mi vida? ¿Cómo puede un reto ayudarme a crecer? ¿Y si no lo consigo, qué pasa? (vídeo)

.

* Si vols estar al dia de l’actualitat d’El despertador
subscriu-te al butlletí i rebràs les novetats de cada mes al teu correu electrònic.