amb els joves

Emprendre en el camí de les Arts Escèniques: una jornada en 4 actes

CAST

Emprendre és un camí ple de mites i llegendes. No cal tenir cap gen específic o formar part d’una nissaga d’aventurers: totes les persones som emprenedores.

Totes les persones som capaces d’emprendre si estem disposades a viatjar per diferents estacions i etapes plenes de dubtes i incerteses per assolir o fer realitat el nostre projecte. De l’estima i amor que li tinguem en dependrà part de l’èxit.

I si el meu projecte és de naturalesa artística… Com puc emprendre en el camí de les Arts Escèniques? Quins passos i etapes he de seguir? Com puc sostenir la confiança en el meu projecte en aquest procés llarg i incert?

Aquestes, i altres preguntes, es varen abordar al llarg de la Jornada Emprenedoria en Viu: Emprendre en el camí de les Arts Escèniques, celebrada el passat dimecres 15 de maig a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), conduïda per en Jordi Muñoz, coach, recreador personal i musicoterapeuta, que va comptar amb l’organització de Barcelona Empreses (Barcelona Activa), el Districte de l’Eixample i l’Associació de Comerciants Eix Fort Pienc.


“Emprendre té sempre un component d’aventura, de territoris nous per explorar
mentre descobrim noves coses de nosaltres i ens atrevim a desafiar-nos


Introducció

En aquest recorregut hi varen participar tres testimonis: persones emprenedores en el camp de les arts escèniques que han desafiat limitacions i obstacles per recórrer àmbits creatius i fer realitat apostes personals i projectes molt inspiradors. Es tracta de:

– En l’àmbit del Teatre i la dansa: Jose Antonio Puchades, Putxa, de Zero en Conducta Teatro Gestual y de Títeres.
– En l’àmbit de la Música: Jorge da Rocha.
– I en el camp de les Arts comunitàries, l’educació i acció social: Josep Maria Aragay presentant Basket Beat.

L’Alexandra Rueda, de Barcelona Empreses, va donar la benvinguda a la setantena d’assistents que han deixat petita la sala i passa el testimoni a en Jordi. “Això d’emprendre té sempre un component d’aventura, de territoris nous per explorar mentre descobrim noves coses de nosaltres i ens atrevim a desafiar-nos. Si a aquest emprendre li sumem el fet que sigui en l’àmbit artístic i creatiu, en un context científic i materialista, ja arriba a ser una cosa “Quixotesca”.

Després d’aquesta introducció en Jordi convida al públic a celebrar: Què tens ganes de celebrar avui de tu com a persona emprenedora? El públic s’aixeca i busca complicitats per compartir… Es trenca el gel i la barrera amb l’escenari.

La sessió avança al llarg de 4 actes que aglutinen diferents moments: la Recerca, l’Aposta, el Procés i els Fruits.

Acte 1. La Recerca

La recerca és aquell moment tan personal que només pot viure un/a mateix/a:

En Josep Maria Aragay recorda que els seus ‘inicis estaven relacionats amb una missió’ i un viatge inspirador i ple d’humilitat i aprenentatges varen encendre la flama. En Putxa recorda els primers compassos, quan va començar sol, i més tard la Julieta Gascon es va sumar a ‘Zero en conducta’. Rememora el moment de la recerca com un moment de desequilibri: ‘quan estava més desequilibrat vaig començar a buscar (…) En el meu propi desequilibri, la meva pròpia por, trobo el camí que em porta a emprendre’. En el cas de Jorge da Rocha, el músic va començar tard a aprendre a tocar el contrabaix, després d’haver estat pintor i guitarrista i confessa: ‘en l’escassetat de recursos crec que vaig trobar la meva particularitat com a músic.’ En l’elecció del contrabaix com a instrument ‘vaig donar un pas enrere molt gran i molt difícil, però estic content d’haver-lo fet’.

Desequilibris, inspiració, reinvenció, aprenentatge, creativitat… Ingredients presents en el camí emprenedor dels 3 convidats d’un viatge que va començar per ells mateixos.

Acte 2. L’Aposta

Després d’un temps de cerca personal, de descobrir la pròpia particularitat, de trobar un llenguatge propi, arriba el moment de llançar-se, de fer l’inici conscient, de concretar una il·lusió, donar-li forma. És el moment d’aprofitar la flama de la motivació, de fer créixer el foc i posar-hi treball, disciplina i constància.


“Em vaig adonar que en el meu conflicte -no saber fer titelles-
estava el meu llenguatge -construir-los amb el cos-


Què us va portar a decidir-vos?, planteja en Jordi per obrir el segon acte.

En Putxa explica ‘vaig emprendre quan em vaig quedar sense feina, en l’absoluta merda.’ ‘Treballar amb titelles em va ensenyar que el drama del titella està en allò que no sap fer i a la vida també és així (..) Em vaig adonar d’allò que no sabia fer i llavors em vaig proposar dues coses: o aquí està el meu drama, el meu conflicte, o les aprenc per saber-ho fer’. ‘Em vaig adonar que en el meu conflicte -no saber fer titelles- estava el meu llenguatge -construir-los amb el cos-.’

Per a en Josep Maria va ser important aprendre a ‘dir que no’; ‘si tens clar cap a on vas i li dónes valor a allò que estàs fent, pots dir que no perquè si dic que sí a projectes que em porten més facilitats o comoditat, em perdo’. ‘Jo vaig fer clic quan vaig començar a sentir responsabilitat o compromís cap a les persones i el sector: les arts comunitàries.’

En Jorge recorda que ‘no vaig desistir practicant la guitarra quan més em costava. Per emprendre és molt important la constància i ser bondadós amb un mateix.’

El públic també intervé i fa sentir la seva veu per posar èmfasi en la importància d’arriscar-se a ser un/a mateix/a, en ser autèntics i originals. Una persona del públic alça la mà per compartir i destacar la importància de fer ‘consciència sobre les pròpies limitacions i no deixar-nos emportar per aquesta mirada sobre l’emprenedoria que diu que un somni tot ho pot’.

Acte 3. El Procés

Un cop trobat el camí, n’hi ha prou amb què m’agradi molt el projecte per emprendre? Amb aquesta pregunta i el vídeo del director d’orquestra Benjamin Zander que reflexiona sobre els errors i l’autoexigència, en Jordi obre el tercer acte que aborda l’etapa del procés, amb els seus encerts i els seus errors, amb els moments d’exigència versus els d’aprenentatge.


“És molt important estar atent a l’error perquè a vegades
és l’oportunitat que et porta coses noves


Per al músic Jorge da Rocha és molt important ‘estar atent a l’error perquè a vegades és l’oportunitat que et porta coses noves’. En Putxa viu l’error com ‘una desobediència inconscient, si la fem conscient i l’acceptem, som bondadoses amb nosaltres mateixes’.

En el moment del procés es fa evident la solitud de l’emprendre i és important tenir clar el per a què ho faig, així com identificar els propis èxits: ‘que no m’importi si és dilluns o divendres’, en el cas d’en Putxa; ‘poder aprendre’, per a en Jorge, i ‘ser capaços de generar feina per a altres persones sense necessitat de subvencions’ destaca en Josep Maria del seu projecte de Basket beat.

I que la mirada dels altres -i sobretot tenint en compte que estem parlant de l’àmbit artístic- sigui això, només una mirada més.

Al llarg de la travessa de l’emprenedoria, sovint per deserts insospitats, apareixen oasis en forma d’aliances amb altres persones, en forma d’intercanvis. Així neix, per exemple, el vídeoclip de FEAR, de Jorge da Rocha, interpretat per Zero en conducta i realitzat per 22S Productions.

Acte 4. Els Fruits

El destí és el camí per seguir viatjant, un camí amb fruits i resultats, sorpreses i aliances.

Tenir cura del procés és un element clau de l’èxit, així com descobrir el propi tempo i cultivar la paciència per fer un camí ecològic i guanyador: tenint en compte que no per córrer avancem més.

Abans de tancar la jornada el públic fa algunes preguntes sobre la paciència, sobre el que cedim o no quan venem un projecte, sobre el format jurídic de cada projecte, entre d’altres. I en Jordi Muñoz llança una nova pregunta per compartir: Què heu après de vosaltres, què voleu agrair, emprenent el vostre projecte?

I amb l’actuació en directe del Jorge i el seu ‘Raval’ acaba aquesta part del camí, per obrir un nou espai, en aquest cas de networking.

Epíleg

Per conèixer una mica millor el projecte de cada un dels testimonis de la jornada, us convidem a veure el seu treball a través d’aquests vídeos:

· Tràiler oficial de “La dernière danse de Brigitte”, tercer espectacte de la companyia de teatre físic i manipulació “Zero en conducta”.

· To Drop and Let Go: segon àlbum de Jorge da Rocha.

· La Big Band Basket Beat Barcelona crea i presenta “Basket Beat, un nosaltres abans que un jo”, el primer espectacle de l’orquestra que narra la trobada entre persones diverses i les seves inquietuds per tal d’homenatjar la tasca socioeducativa que l’Associació Basket Beat realitza cada dia a instituts, centres penitenciaris o places públiques.

Vídeo de l’acte

Si has arribat fins a aquí és que realment tens moltes ganes d’emprendre o bé t’interessa moltíssim el tema, tot i que també podria haver estat per accident. En tot cas et donem l’oportunitat d’anar a per nota i et convidem a veure el vídeo de la jornada.

 

.

.

Una crònica d’Elisabet Alguacil,
comunicadora multimèdia

 


icona-trainingTALLERS O PROPOSTES RELACIONADES:

icona-llapisTrobaràs més informació sobre la nostra línia de treball personal i autolideratge a l’apartat ‘AMB MI’ i altres cròniques sobre sessions i jornades que hem fet en l’apartat Notícies.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s